| 17:21
Opinió

Amb l'ampliació de la planta de residus de Granollers s'aconseguirà fer visitable tot els procés de tractament de la brossa orgànica

La pedagogia és clau per a la transició energètica

De mica en mica i sense fer soroll, l’ampliació de la planta de tractament de la brossa orgànica a Granollers del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental va fent passos endavant. Passa igual amb les obres que ja estan en marxa per a la construcció de la planta a tocar que ha de produir biometà, un projecte coliderat pel mateix Consorci de Residus i pel Consorci Besòs Tordera. A hores d’ara, a la planta de la brossa orgànica es fa electricitat a partir de biogàs i es tracta que la nova instal·lació del projecte BioVo enriqueixi part d’aquest biogàs per generar biometà injectable a la xarxa de gas convencional.

Tot plegat –les diferents plantes i sistemes per generar energia renovable dels consorcis que es dediquen a tractar les escombraries i les aigües residuals– situa i situarà el Vallès Oriental a l’avantguarda de l’economia verda i circular del país amb una iniciativa concreta i palpable, amb un exemple d’enginyeria que aplica innovació en la descarbonització del dia a dia de la gent. Simplificant molt, gestos quotidians dels vallesans com estirar la cadena del vàter o baixar la bossa de l’orgànica ben triada es convertiran en energia que no crema petroli després d’un procés en què intervenen els ajuntaments i els seus consorcis. Certament, es tracta d’una revolució només comparable a la d’entestar-se a recuperar els rius vallesans quan eren clavegueres a cel obert als anys 80 del segle passat.

Els experts en màrqueting defensen que el millor que pot fer una marca no és donar-se a conèixer ni, fins i tot, guanyar un client. El que cal és fidelitzar-lo i que en sigui prescriptor, o sigui, que la recomani a tothom. És molt interessant que amb l’ampliació de la planta de residus de Granollers s’aconseguirà fer visitable tot el procés de tractament de la brossa orgànica. Quina millor pedagogia que la de veure amb els propis ulls com les peles de patates, per exemple, es converteixen en biogàs i en compost. S’ha d’aplaudir que es reservi a la ciutadania un paper actiu en aquest camí cap a la transició energètica i que siguin conscients d’un canvi que no es pot ajornar més.