Lluitadora feminista
El 19 d’abril passat, l’Arxiu Municipal de Granollers va incorporar documentació personal de Francesca Martín i Vigil (València, 1947 – Granollers, 2002), pedagoga i política que va morir a 55 anys. Va coincidir amb el 75è aniversari del seu naixement i s’emmarca en el criteri de l’Arxiu de preservar i fer accessible a tothom la memòria de persones que, sobretot als inicis de la democràcia i la transició, van contribuir al progrés social, cultural i cívic de Granollers.
Francesca Martín va arribar a Catalunya per treballar a l’avui desapareguda escola Villa de los Ángeles de Canovelles, si bé ben aviat es va integrar a la Cooperativa d’Ensenyança Sant Esteve de Granollers, l’actual escola Salvador Espriu. Es va dedicar a l’ensenyament durant 12 anys.
En l’àmbit polític, va ser regidora a Granollers pel PSC-PSOE entre el 1983 i 1995. Va ser tinent d’alcalde de l’Àrea de Serveis Personals, regidora d’Educació i, posteriorment, de Relacions Ciutadanes. També va ser portaveu del Grup Municipal Socialista. Entre 1990 i 2000 va ocupar la Secretaria de la Dona del PSC i també va estar al capdavant del Lobby Europeu de Dones Catalanes. El 1992 va ser assessora de Presidència de la Diputació.
Quatre anys més tard, el 1996, va ser escollida senadora per Barcelona a les eleccions espanyoles. Fins al 2000, va ocupar la vicepresidència segona de la Comissió d’Afers Iberoamericans del Senat. Aquell mateix any va esdevenir diputada al Congrés, on va exercir de vicepresidenta segona de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (2000-2002). Amb motiu de la seva mort, la diputada i exministra de Cultura Carmen Alborch (1947-2018) va dir que Martín “serà recordada pel seu compromís amb la defensa i la igualtat de drets de les dones”.
El fons que familiars i amics fan custodiar a l’Arxiu el componen fotografies personals (de la infància, adolescència…), manuscrits d’intervencions a actes diversos, articles de premsa –alguns dels quals escrits en el tardofranquisme–, acreditacions, etc. Es tracta d’una documentació que és testimoni d’una època i que acosta a tothom les diferents facetes com a dona, mestra, feminista, regidora i política de Francesca Martín, una persona que sempre va estar convençuda de la transcendència de l’educació. L’Arxiu, doncs, continua recollint informació d’una etapa clau en la història recent de la ciutat. En aquesta línia és destacable la recent incorporació dels papers de l’activista cultural i polític Miquel Blancher i Palau (1947-1987).
El temps que va ser regidora de l’Ajuntament, Francesca Martín es va centrar en l’ensenyament, sector que coneixia a bastament en estar vinculada als moviments educatius i pedagògics de la ciutat dels primers anys 80 del segle XX. A les eleccions municipals de 1983, va ocupar el número 10 de la llista del PSC-PSOE. Francesca Martín deia a L’Actualitat Comarcal: “Vaig a la llista dels socialistes perquè considero que puc oferir el meu bagatge polític i professional. Professionalment intentaré aconseguir un ensenyament sòlid, de qualitat igualitària, i un ensenyament que pugui donar els elements integradors dels valors d’una societat democràtica.”
Elegit alcalde Rafael Ballús i nomenada regidora d’Educació, va governar juntament amb Òscar Pelayo, Josep Pujadas, Montserrat Illa, Enric Rilo, Anna Maria Palé, Josep Mayoral, Santiago Rodríguez Crisolino, Amadeu Castellano, Josep Sampere i Ernesto González. El 1987 va tornar a ser escollida (llavors al número 5) en formar part de la llista que va encapçalar Josep Pujadas, triat alcalde per majoria absoluta.
Aquells anys, un dels assumptes que més problemes causava al sector era la situació de l’Escola Municipal de Treball (EMT). Els professors, que es van tancar un dia al centre, demanaven un augment de sou del 5% i la signatura d’un conveni singular entre l’Ajuntament i la Generalitat, cosa que es va acabar fent uns mesos després.
Francesca Martín va morir el 6 de desembre de 2002 després d’una llarga malaltia. El seu comiat va reunir al tanatori de les Corts de Barcelona polítics com Pasqual Maragall, Narcís Serra, Josep Borrell i Manuela de Madre, així com la majoria dels que havien estat els seus companys i companyes a Granollers: Montserrat Illa, Josep Pujadas, Francesc Rubio, Mònica Llorente…