Tractar d’aconseguir unanimitats als ajuntaments evita divisions irreconciliables

Aquest dissabte 17 de juny s’han de constituir els plens dels ajuntaments que van decidir els ciutadans a les eleccions del 28-M. Els ara només electes prendran possessió de la seva acta de regidor i decantaran amb els seu vot qui ha de ser l’alcaldessa o l’alcalde dels propers quatre anys. No hi ha discussió allà on un partit o agrupació ha obtingut majoria absoluta. Altra cosa serà allà on s’ha fragmentat la sala de plens i la calculadora de pactes permet fórmules diverses. Si no es concreta cap majoria absoluta, obtindrà l’alcaldia la força més votada el 28-M.

Les darreres setmanes han estat intenses a les taules de negociació política. Tal i com ha anat informant EL 9 NOU, s’han tancat acords a la Garriga, les Franqueses, Lliçà de Vall, Llinars, Montornès, Parets, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Feliu de Codines o Vilanova del Vallès, entre d’altres. Hi ha hagut pactes en clau sobiranista –amb la suma de forces independentistes o constitucionalistes–; en clau de progrés –amb la suma de partits d’esquerres–; i aliances sense cap altre objectiu que el de fer fora l’alcalde o alcaldessa actual, alguns guanyadors de les eleccions, com a les Franqueses, Lliçà de Vall o Sant Celoni. En aquests casos, sembla que tant és que per fer-ho hagi estat necessari la suma de sensibilitats polítiques antagòniques. L’accent es posa en el canvi d’etapa i les matemàtiques fan la resta.

Tot el que surti dels plens d’aquest 17 de juny serà absolutament legítim i al cent per cent democràtic. Però caldria demanar als regidors si el seu vot al ple fomentarà la bronca o buscarà el consens. No és una qüestió menor. A la política municipal és molt difícil abstraure’s de les qüestions personals, de les fílies i fóbies, i, per tant, de la influència de les emocions. Per això justament, s’ha d’exigir als polítics locals que tinguin ben apresa la lliçó que treballar consensos fa avançar els pobles i ciutats més que no pas un repartiment de càrrecs, que tractar d’aconseguir unanimitats evita divisions irreconciliables i que als ajuntaments tan clau és el paper del govern com el de l’oposició.