Editorial EL 9 NOU | 11:53
Opinió

Cal trobar l’equilibri entre la necessitat de mantenir espais naturals ben conservats i una certa activitat pagesa

Més espais protegits per millorar hàbitats naturals

Un accés al Parc Serralada Litoral des de Vallromanes
Un accés al Parc Serralada Litoral des de Vallromanes / foto: Griselda Escrigas

La Generalitat ha declarat Zona d’Especial Conservació (ZEC) unes 2.700 hectàrees al voltant de l’actual Parc de la Serralada Litoral. Aquest espai se suma a l’Espai d’Interès Natural (EIN) de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs, de manera que el Parc de la Serralada Litoral, situat entre el Vallès Oriental i el Maresme, passarà de les actuals 4.700 hectàrees a 7.400 hectàrees. Aquesta zona protegida inclou zones agrícoles d’espais oberts i espais forestals i forma part de 15 municipis, sent la Roca el que compta amb més superfície al Parc, seguida de Montornès, que, juntament amb Martorelles, Llinars i Sant Fost de Campsentelles, formen part del Consorci que gestiona l’espai natural.

En un escenari com l’actual d’emergència climàtica a causa de la sequera, que els boscos es gestionin amb els criteris propis dels d’un parc natural és una garantia d’èxit. Una ZEC és un espai on hi ha hàbitats naturals que la Unió Europea considera d’interès comunitari i hàbitats d’espècies protegides o en perill on es garanteix el seu manteniment. Això, però, no exclou pas que s’hi puguin encabir també activitats pageses. I entre aquestes, es compten les pròpies de la silvicultura (la gestió de masses forestals), però també hi tenen cabuda –i hi haurien de tenir cabuda– activitats agrícoles i ramaderes com granges o conreus. Ja hi ha exemples en altres indrets de Catalunya amb la denominació de zona d’interès natural i són ben exitoses. Això sí, hi ha una sèrie de requisits que cal complir en matèria d’ordenació del sòl, en activitats permeses i no permeses, en la construcció i edificació –sovint per reduir l’impacte visual– i en protecció del paisatge.

Es tracta, en el fons, de trobar l’equilibri entre la necessitat de mantenir espais naturals ben conservats i una certa activitat pagesa. Calen pulmons verds i reserves per afrontar l’emergència climàtica. I farà falta imaginació i suport de les administracions (la Generalitat, la Diputació o els ajuntaments) per donar valor a aquests espais, més enllà que siguin només un lloc de passeig per als visitants de cap de setmana.