El nou pla de protecció del Montseny vol escoltar el territori

És força equivocat considerar el Montseny només com una postal de natura verge. Es tracta d’un territori viu, habitat, amb una riquesa ecològica i cultural que han anat configurant moltes generacions. El Parc Natural del Montseny es troba ara en una etapa important: la redacció del nou Pla de Protecció del Medi Ambient i del Paisatge. Per culminar-lo, ha fet una crida a la participació de la ciutadania i les entitats.

El document que ha de substituir el pla vigent (del 1977) vol considerar altres veus que les dels tècnics i els gestors polítics. Vol escoltar el territori, els qui hi viuen, hi treballen i en gaudeixen. Per això, el procés participatiu impulsat entre juny i juliol hauria d’anar més enllà del mer tràmit. Més aviat s’ha d’entendre com un exercici de democràcia ambiental.

Les sis sessions programades –a Seva, Sant Esteve de Palautordera, Breda, Aiguafreda, la Garriga i Arbúcies– estan pensades perquè cap territori del parc no resti al marge. És una manera de fer descentralitzada que reconeix implícitament que el Montseny és divers. Cal escoltar la veu dels sectors pagesos, les entitats culturals, els agents econòmics locals, els científics, els defensors de la biodiversitat, però també la de qualsevol ciutadà que estimi aquest espai únic.

La resposta a si un pla d’aquesta mena té més garanties d’èxit quan sorgeix de la participació ciutadana sembla clara. Alguns exemples internacionals ho avalen. A Nova Zelanda, el Parc Nacional de Te Urewera va ser reconegut com a entitat amb personalitat jurídica pròpia, després d’un llarg procés de participació que incloïa les comunitats maori locals. A Catalunya, el Montseny pot ser referent en aquest model participatiu.

Quan un pla de protecció es construeix a partir de les veus del territori, a priori guanya legitimitat, vincle emocional i capacitat d’implementació. La gent l’hauria de sentir més seu, entendre’l i aplicar-lo amb convenciment. La natura no té veu institucional, però la ciutadania sí. Ara cal fer-la servir per defensar-la, per imaginar un Montseny viu, equilibrat i ben defensat.