Àlex Sastre, Dolors Castellà i els altres regidors marquen un camí que diu als ciutadans que el que decideixen amb els seus vots compta

Polítics vallesans han donat un exemple admirable del que vol dir l’assumpció de responsabilitats polítiques. Al cap de dos dies de les eleccions municipals, el cap de llista de Junts a Granollers, Àlex Sastre, va anunciar que deixava la política municipal, que renunciava a l’acta de regidor i que, per tant, no formarà part del consistori granollerí, que, com a tota la resta de municipis, s’ha de constituir el 17 de juny. La causa? Els mals resultats electorals, que han fet perdre a Junts un dels quatre regidors que va aconseguir el 2019.

Aquesta setmana, l’assumpció de responsabilitats per uns resultats pèssims arribava a la Garriga. Els quatre primers candidats d’ERC (l’alcaldessa en funcions, Dolors Castellà, i els regidors sortints Lluís Marco, Neus Marrodan i Lluís Rodríguez, Pote) han fet saber que tampoc no recolliran les seves actes de regidors. Els votants a la Garriga van decidir el 28-M que els republicans havien de passar de sis regidors i tenir l’alcaldia a només dos regidors, la patacada electoral més gran d’aquests comicis locals al Vallès Oriental. Meritxell Catalan i Anna Cuadrado, números 5 i 6, representaran ERC al ple municipal garriguenc.

Té mèrit el pas que han fet Sastre, l’alcaldessa Castellà i els regidors sortints de la Garriga. I serveix per il·lustrar molt bé en què consisteix l’ètica de les conviccions i l’ètica de les responsabilitats, teoritzades pel sociòleg Max Weber. És molt difícil construir una societat oberta i democràtica amb polítics que es perdonen a ells mateixos les conseqüències dels seus actes o que les atribueixen a la mala fortuna o a una mà negra.

En canvi, els qui es guien per l’ètica de les responsabilitats examinen, critiquen i corregeixen tantes vegades com calgui el que fan i el que defensen i mai no aixequen un mur de conviccions per amargar-s’hi. Massa sovint, tant al Vallès Oriental com a Catalunya o l’Estat espanyol, en lloc d’assumir responsabilitats, molts prefereixen fugir-ne. Sastre, Castellà i els altres regidors marquen un camí que diu als ciutadans que el que decideixen amb els seus vots compta, un antídot formidable contra l’abstenció.