Una persona consumeix de mitjana fins a 120 litres per dia, però un turista pot arribar a 500

El binomi de turisme de 'sol i platja' és el que més es transforma en 'sequera i vulnerabilitat ambiental' / foto: Mike McBey Tot i que el turisme té una imatge d’activitat simpàtica, innocent i gairebé desinteressada, la seva indústria no és gens amable. El seu impacte resulta brutal econòmicament, socialment i mediambientalment. La contaminació que provoca el turisme, més enllà de l’impacte ambiental menys visible, és molt important i les dades són significatives. Una activitat a priori neta com són els creuers, en realitat generen molta contaminació. Cadascun dels centenars de grans vaixells de creuer que solquen els mars produeixen al dia 80.000 litres d’aigües residuals, 650.000 litres d’aigua de neteja i lavabo, 24.000 litres d’oli de maquinària i combustibles i unes sis tones de residus, la majoria plàstics. Això només arriba en part als ports i entra al cicle de tractament de residus. La majoria s’aboca directament al mar. No ens ha de sorprendre l’existència de grans illes flotants de porqueria enmig dels oceans, als llocs on la confluència dels corrents tendeix a la concentració. La gran quantitat de residus fecals augmenta la concentració de nitrogen i fòsfor, cosa que contribueix a modificar de manera substancial la flora marítima. Al Pacífic nord es va descobrir, el 2017, una illa flotant més gran que França que, lògicament, ha rebut l’apel·latiu de Trash Island. Tots ells es netegen i endrecen a alta mar com si fos terra de ningú. Un creuer contamina diàriament l’equivalent a 12.000 cotxes. El transport aeri emet el 8% del CO2 global. Connotació d’indústria pesada. A cada vol, a cada passatger, li correspon l’emissió de, com a mínim, mitja tona de diòxid de carboni a l’atmosfera. La tecnologia dels avions és molt antiga i el seu impacte contaminant és molt alt. Els avions emeten diòxid de carboni, ozó, metà i altres gasos amb efecte d’hivernacle. A més, també alliberen òxid de nitrogen i partícules que incideixen negativament en la qualitat de l’aire i la salut. Té més càrrega contaminant que els automòbils. Segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), l’aviació emet 192 grams de CO2 per quilòmetre i passatger, pels 121 grams d’un automòbil. És a dir, cada passatger d’avió produeix una mitjana de més de cent quilos de diòxid de carboni per hora de vol. Per transmetre un missatge d’aposta per la sostenibilitat, les aerolínies han emprès diverses accions per reduir-ne l’impacte ambiental: programes per disminuir el consum de combustible, mesurar i disminuir l’ús d’aigua, reciclar els diferents tipus de residus de l’aeronau (des de l’oli fins als pneumàtics) o renovar la flota d’avions. Però els efectes no són exclusivament els viatges, caldria comptabilitzar l’impacte de la indústria aeronàutica, els costos mediambientals del desballestament… L’aigua esdevé un bé escàs a moltes parts del món. No sabem si és el canvi inexorable a què ens condueix l’escalfament global o bé una sequedat cíclica. En tot cas, hi ha problemes molt evidents de manca d’aigua a Espanya i en bona part de la Mediterrània. Realment, el turisme consumeix aigua, molta aigua. No només pels hàbits higiènics que un acostuma a practicar fora de casa i creu que el dispendi no es paga, sinó perquè el turisme va molt associat a piscines, zones de gespa, camps de golf, aquaparcs… A més, atès el factor de temporalitat, s’exigeix una elasticitat d’oferta que és difícil de sostenir. A Espanya, el consum mitjà d’aigua per ciutadà se situa a 127 litres/dia de mitjana, però la despesa del turista se situa entre els 450 i els 800 litres depenent de l’estació de l’any i de la zona. Aquestes xifres es calculen considerant la despesa hotelera i restauradora (cuina, bugaderia, lavabos, piscines, refrigeració i reg), així com activitats com el golf, les saunes, els parcs temàtics i la despesa municipal en serveis d’higiene. El binomi de turisme de sol i platja és el que més es transforma en sequera i vulnerabilitat ambiental a causa de l’escalfament del planeta. Tot i que el turisme absorbeix només l’1% del consum mundial d’aigua (davant d’un 70% l’Agricultura i un 19% la Indústria), el problema és que es concentra en llocs on els recursos hídrics són escassos i, a més, es focalitza els mesos estivals. Espanya, el segon país del món més visitat amb 84 milions de turistes estrangers el 2023, coneix bé el problema a zones com les illes Canàries, les Balears, el Llevant o la Costa del Sol, on la població dels municipis turístics es dispara durant les vacances i posa en tensió tota la xarxa de subministrament, provocant un impacte notable als ecosistemes. En aigües residuals, normalment una persona mitjana consumeix fins a 120 litres per dia, però un turista pot arribar a 500. A la ciutat de Barcelona, s’ha comptabilitzat un consum turístic d’aigua que representaria el 15,5% del total de la ciutat.

Una persona consumeix de mitjana fins a 120 litres per dia, però un turista pot arribar a 500

Turisme i sostenibilitat