| 09:09
Opinió

Gabriel Montagud i Galán, testimoni del bombardeig de Granollers del 1938

Un horror denunciat

Si la setmana passada recollia al Vet aquí! el testimoni del bombardeig de Granollers del 31 de maig del 1938 de Matilde Saborit, ara converso del mateix tema amb Gabriel Montagud i Galán (Barcelona, 1925). Amb una dotzena de persones més, Saborit i Montagud col·laboren en el projecte de l’Arxiu Municipal i Can Jonch per preservar els records d’aquells que van viure la tràgica jornada. Els testimonis –n’hi ha enregistrats més de 50 fins ara– es poden consultar al web de l’Arxiu. A partir d’aquests relats i d’altres informacions que l’escriptor consideri oportunes, Albert Forns novel·larà uns fets que encara són ben presents a la memòria granollerina.

El 1938 Gabriel Montagud vivia a la plaça Àngel Guimerà [l’actual plaça de la Corona] amb els seus pares –Josep Maria Montagud i Borja, i Concepción Galán i Pacheco– i cinc germans. La seva família no feia encara quatre anys que s’havia establert a Granollers, ciutat a la qual va arribar procedent de Cassà de la Selva (el Gironès). Notari de professió, el seu pare havia guanyat la plaça que regentava el també notari Manuel Gatell al mateix espai i lloc.

El jove Gabriel va estudiar a l’Institut, sobrenom del Colegio Oficial de Enseñanza Media. Segons destaca Jordi Baulies al llibre L’Institut, Colegio Oficial de Enseñanza Media (Ajuntament, 2002), l’ensenyament de segon nivell es va implantar a la ciutat l’any 1886. El 1933, la Segona República va crear una nova xarxa d’instituts i, entre ells, el de Granollers. “El flamant Institut Elemental de Segon Ensenyament –afirma Baulies– portà a terme en un edifici municipal del carrer de Corró una eficient tasca educativa fins el 28 de gener de 1939, malgrat els inconvenients de la guerra, de les mancances i de les absències, en aquest període sota la direcció del professor Alexandre Satorras.” En recordar el seu pas pel centre, Montagud insisteix que era “una escola lliure” i que brillava per la metodologia i l’alt nivell dels seus professors.

Situats al 31 de maig de 1938, el llavors estudiant jove es trobava a casa preparant-se per anar a l’institut quan van sentir el soroll dels avions i les explosions de les bombes: “A casa vam viure moments de confusió i preocupació. La meva germana Coral havia sortit a comprar a primera hora i va trigar força a tornar. Afortunadament, les bombes no van matar ningú de la família, però no van tenir la mateixa sort dos amics meus de l’institut. L’Agustí Sarroca i en Francesc, que devien tenir 12 o 13 anys, van trobar la mort prop de la plaça de Can Sínia. Un d’ells va rebre primeres cures a la Farmàcia Arimany, però res no van poder fer per salvar-lo.” Malgrat el pas dels anys, en Gabriel continua impressionat pel que va veure: “La gent cridava pel carrer i els carros anaven amunt i avall plens de cadàvers que portaven al cementiri.” Passades unes setmanes o uns mesos –aquest detall no l’encerta a situar del tot bé– en Gabriel va veure “una exposició de fotografies al Casino que ensenyaven els efectes devastadors que havia causat el bombardeig”.

Quan mira enrera, recorda també les hores que passaven jugant a dins dels refugis que es van construir després del bombardeig. L’entrada a Granollers de los nacionales el 28 de gener de 1939 va suposar el final de la guerra. La seva família, que s’havia refugiat a una casa de Lliçà de Vall, va recuperar l’habitatge familiar, ocupat durant uns dies per tres alferes del bàndol franquista, i ell va continuar amb els seus estudis. Acabat el Batxillerat el 1943 a l’antiga Escola de Comerç, va estudiar Medicina: dos anys a Valladolid i cinc mes a la facultat de la Universitat de Barcelona, annexa a l’Hospital Clínic.

Especialitzat en anàlisis clínics, va començar a treballar a Vic i després a Granollers, amb laboratori propi a la plaça Maluquer i Salvador. Durant molts anys va col·laborar amb l’Hospital de Granollers, a l’època en què n’era patró Francesc Estabanell, i amb Policlínica, dirigida pel doctor Joan Coll. Durant sis anys (1961-1967) va ser regidor i tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament amb Carlos Font Llopart, Joaquim Trullàs i Francesc Llobet. Entre altres activitats, va impulsar el Premi de Pintura Ciutat de Granollers i va establir les bases de l’Hemeroteca Municipal, amb la incorporació de l’arxiver Lluís Tintó.

Aficionat a la fotografia i al cinema, ha cedit a l’Arxiu Municipal bona part del seu treball. Vidu de Pilar Blas Fabregat, el matrimoni va tenir dos fills: en Rafael, de 65 anys, i l’Èlia, de 62.