Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Un pla regional alternatiu: la pluja d’actuacions (III)

La universitat ha d’arribar a Granollers, concretament a l’est de l’estació ferroviària, i contenir centres empresarials i de recerca postuniversitària

Les actuacions d’un pla estratègic regional han de ser concretes per poder ser operatives i no quedar-nos en les intencions generals. Aquesta fou la transformació de la Barcelona olímpica i de tantes altres ciutats: una suma de projectes urbans i no de simples orientacions políticament correctes del tipus: sostenibles, resilients, en perspectiva de gènere, etc., principis que deixats sols no concreten res. Si es pretén repetir una experiència en gran, com les referides, cal posar-hi molta direcció aplicada.

Una pla estratègic que concreti aconseguiria un fet lateral no menor, sinó més aviat molt interessant i necessari: els projectes aporten il·lusió, credibilitat i són una loteria que ha de tocar tothom. Tots els nuclis urbans en podrien sortir beneficiats i s’aconseguirà una solidaritat a base de compartir projectes i beneficis tangibles. El conjunt de projectes ha de cobrir tota la regió i han de ser transformadors, en la perspectiva dels dèficits assumits que cal superar.

Fem llista, perquè un menú aporta sentit i només des d’ell es pot ampliar i equilibrar. I els projectes han de ser integrals. Per exemple, si contenen infraestructures serà pels efectes induïts i no solament com a comunicacions especialitzades.

I en el conjunt, els projectes has de ser de dues vessants: econòmica i social. Per exemple:

1. El barri del 22@ barceloní ha d’expansionar-se pel Maresme fins Mataró, superant la decantació residencial per tal de recuperar ocupació i que obri Barcelona més enllà del seu tancament i exclusivisme. El Maresme no serà manufacturer com el Vallès, però és un espai de qualitat entre Barcelona i la Costa Brava, una localització imbatible en termes de serveis avançats.

2. La universitat ha d’arribar a Granollers, concretament a l’est de l’estació ferroviària, i contenir centres empresarials i de recerca postuniversitària. No cal una àrea residencial singular, cal una centralitat estratègica.

3. Mollet ha de refer la ferida de la C-33, que la ignorava, amb la creació d’un centre direccional regional, a Can Prat, talment com Sant Cugat i Cerdanyola bé han pogut aprofitar la seva façana d’autopista. I en complement, ha de reconvertir tres quilòmetres d’autovia urbana (la C-17) en una avinguda plenament amable, talment com ho és la Diagonal, un cop traslladat el trànsit a les rondes.

4. Sabadell i Terrassa han de refer vells espais industrials cèntrics en eixamples complexos, sobretot amb nova activitat, per a esvair el perill de la ciutat dormitori.

5. Martorell ha d’endreçar la façana de la Seat creant una polaritat regional de formació professional, amb centres d’exposicions, noves empreses…, sense esperar una pluja d’infraestructures. El planejament territorial ens enganya si esperem que aquest sia el motor, quan de ser-hi ja hi és.

6. Cal fer la ciutat aeroportuària, no per part d’AENA, sinó en gestió urbanística local per crear un pol de descentralització de Barcelona al Baix Llobregat, tot fent arribar una estació d’alta velocitat a l’aeroport.

7. Cal crear el Parc Agrari del Vallès i fer semblantment al Maresme en els espais ja avui mínims i al límit de pressió.

Aquestes accions pot haver-hi qui opini que són simple urbanisme previst al planejament. L’erra del tot. Els plans són el tauler d’escacs d’una partida que cal definir. I la lliçó de la transformació de ciutats –com la Barcelona olímpica i d’altres– és que aquesta definició ha de ser molt aplicada i clarament explosiva. Aquest és el caràcter a promoure: diversos i potents esclats.

Aquestes opcions localitzades es completarien amb actuacions en infraestructures que redefinirien la regió en un context català, tals com:

a) Endegar el pas a ample internacional de la xarxa de Rodalies, i unificar els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a aquesta amplada (el Vallès, ja ho és, al Baix és mètrica).

b) Capgirar les prioritats de la inversió: de Metro a Rodalies, de la capital a la regió –també per part de la Generalitat–, un cop dotat el centre amb Metro amb prou intensitat.

c) Conèixer les limitacions estructurals del Metro i redreçar-ne la política.

d) Muntar serveis ferroviaris regionals de mitjana distància a escala catalana sobre les línies d’alta velocitat i amb doble pas a la regió de Barcelona, per la capital i pel corredor prelitoral. Serveis i noves estacions formarien la base de la metròpoli de 7 milions a una hora de Barcelona.

e) Reforçar la línia R8 amb els nodes pendents, veritable eix pendent i únic no radial a la capital.

f) Atendre el corredor mediterrani respecte a les mercaderies (estació de la Llagosta).

g) Reforçar el Maresme amb una línia fixa de bus elèctric, o tramvia, al llarg de la C-32 per connectar els pobles de muntanya, allunyats de la línia R1 de Rodalies.

h) Concebre el nou túnel de FGC al Vallès amb la idea d’unir els FGC del Vallès i del Baix, fent la línia passant per la capital –no dos culs de sac– com són la resta de rodalies. I Barcelona podria accedir ràpidament i des del seu centre als serveis regionals que aniríem per la vall prelitoral.

i) Plantejar el tercer túnel de Rodalies per l’Eixample de Barcelona.

j) Servir els pobles de límit de Delta (de Sant Boi a Castelldefels) per a FGC.

k) Prioritzar el tram Granollers-Mataró en nou ferrocarril.

Aquestes prioritats tampoc no es pot dir que resultin de les inèrcies actuals en infraestructures ferroviàries, perquè sovint suposen el seu revulsiu complet. Són fruit d’una necessària visió de conjunt. O sigui, un pla estratègic té molta feina al davant si ha de virar la pesada nau de les inèrcies actuals. I és urgent posar-s’hi.

Totes aquestes actuacions tenen caràcter general i molt econòmic i caldria empatar-les amb una actuació social potent, tot i que també hem parlat de treball i les seves condicions (mobilitat). Però caldria entrar en el camp social, cosa que només es pot fer amb una ben definida estratègia d’habitatge amb voluntat general i a diferents productes: habitatge públic (dotacional inclòs) i habitatge social en diferents graus. A escala regional aquest fet comportaria una activa política de sòl i diverses agències. Mecanismes que ens porten al quart apartat anunciat en el primer dels articles: la governança.

(Continuarà)

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de fer que no quedessin setmanes amb dies festius i laborales intercalats?

En aquesta enquesta han votat 1847 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't