Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Sant Joan recupera la casa i la història de Jaume Nunó, l’autor de l’himne de Mèxic

El president de la Generalitat, José Montilla, inaugurarà aquest diumenge a Sant Joan la reconstrucció del casal del Palmàs, on va néixer Jaume Nunó, autor de l’himne nacional de Mèxic.

  • El 9 Nou
  • 19/06/2010 | 14:00

La inauguració coincideix amb la descoberta de noves dades sobre la vida i l’obra de Jaume Nunó, que es presenten en una exposició permanent distribuïda per les dependències del mateix edifici.

La informació que ha aparegut sobre el compositor i músic santjoaní és el resultat d’un treball d’investigació dut a terme pels catalans Cristian Canton-Ferrer i Raquel Tovar, que van seguir el rastre de Jaume Nunó des de Sant Joan, on va néixer l’any 1824, fins a Buffalo, a l’estat de Nova York, on va morir el 1908. Entremig, havia passat per Itàlia, Cuba i, naturalment, Mèxic.

La seva va ser una vida gairebé de novel·la durant la qual va escriure una extensa obra amb més de 600 peces musicals, entre àries, misses, corals, composicions per a piano i per a orquestra… La recerca in situ ha permès localitzar, fins i tot, un besnét de Jaume Nunó, Edwin B. Cragin Nunó, que resideix a prop de Nova York i que aquest diumenge també assistirà a l’acte de Sant Joan.

Jaume Nunó “va ser víctima de la seva creació més famosa”, explica Cristian Canton en un llibre sobre el compositor que també veurà la llum aviat. L’autoria de la música de l’himne mexicà, que va compondre l’any 1854 després de guanyar un concurs convocat pel govern, va ofuscar la resta de la seva obra, de la qual se’n conserven només una vintena de peces. “L’obra de Jaume Nunó continua sent una incògnita, a l’espera de ser enregistrada”, diu Cristian Canton, un enginyer de telecomunicacions terrassenc de 30 anys que també és pianista i dedica una part del seu temps a la recerca musicològica.

En la seva investigació, gairebé detectivesca, va localitzar el besnét de Nunó a Pelham, població també de l’estat de Nova York. A casa seva, conservava tota la documentació que Jaume Nunó havia guardat durant la seva vida, i que ningú no havia tocat durant 100 anys. Entre aquests papers, hi havia fotografies inèdites, cartes (amb la família, amb el president mexicà Porfirio Díaz…), objectes personals i també partitures manuscrites. “Entre els tresors hi trobem el document que el general Santa Ana firma pel qual Nunó és anomenat capità, o algunes fotografies d’en Nunó amb els seus néts”, relatava Cristian Canton en un bloc sobre el seu treball (jaumenuno.wordpress.com).

Fins al final de la seva vida, Nunó va conservar el vincle sentimental amb el seu poble, com ho prova que entre els objectes hi havia el llibre ‘San Juan de las Abadesas y su mayor gloria, el Santísimo Misterio’, escrit el 1858 per l’historiador Pau Parassols i Pi. En total, Canton i Tovar van fotografiar uns 4.000 documents, que omplen llacunes en la vida de Jaume Nunó, sobretot la seva important etapa americana, fins ara poc coneguda. Nunó va viure 15 anys a Nova York, va fer gires per Amèrica com a director de companyies d’òpera i acompanyant de solistes.

Finalment, es va instal·lar a Buffalo, prop de Chicago i de les cascades del Niàgara. Aquí va ensenyar música, va fundar cors i va dirigir societats filharmòniques. També va ser aquí on un periodista mexicà el va redescobrir, l’any 1901. A partir d’aquell moment, va rebre reconeixements i honors. Des del 1942, el seu cos reposa a la Rotonda de los Hombres Ilustres, a Ciudad de México.

L’encàrrec que havia de donar celebritat a Jaume Nunó li va arribar gairebé per atzar. Després de marxar de Sant Joan i haver-se format musicalment a Barcelona i a Itàlia, va passar un temps a Terrassa i Sabadell, fins que l’any 1851 el van nomenar director de la banda del Regimiento de la Reina, amb el qual va viatjar a Cuba. Aquí va conèixer el general Antonio López de Santa Ana, que s’havia de convertir al cap de poc en president de Mèxic. El militar, un cop assumit el càrrec, va convertir Jaume Nunó en director de les bandes militars mexicanes.

L’any 1854, es convocava un concurs per posar música a la lletra que el poeta Francisco González Bocanegra havia escrit per al nou himne de Mèxic. El compositor santjoaní s’hi va presentar sota un pseudònim i va guanyar. La glòria li duraria poc, perquè el general Santa Ana va ser derrocat i Nunó–que hi tenia una estreta relació– va haver d’emigrar als Estats Units. La major part de la seva carrera (i la més desconeguda) es va desenvolupar en aquest país. A la fotografia, Jaume Nunó en una imatge de l’any 1901, quan tenia 75 anys i va ser homenatjat a Mèxic.

La inauguració del Palmàs tindrà lloc aquest diumenge a 2/4 d’1 del migdia. A part del president Montilla, l’acte comptarà amb la presència de l’ambaixador de Mèxic a Espanya, Jorge Zermeño. Al final, hi actuaran la soprano Marta Rodrigo i la pianista Victoria Katsyuba. L’acte coincideix amb les celebracions del 200 aniversari de la independència de Mèxic.

La inauguració d’aquest dissabte culminarà el projecte que l’Ajuntament de Sant Joan va posar en marxa l’any 1991, amb l’adquisició de l’edifici del Palmàs, la casa natal de Jaume Nunó. Declarat en ruïna, va ser enderrocat i posteriorment reconstruït seguint exactament la mateixa planta que tenia, la d’una masia amb eixida i un gran hort al davant, que ara és un jardí.

A l’edifici del Palmàs s’hi traslladarà el Casal de Jubilats i també els serveis que ara estan situats al Centre Cívic de Sant Joan. Les dependències es reparteixen en tres plantes, en les quals hi ha una sala gran amb bar, gimnàs, sales per a tallers i aules de formació i una sala d’actes. L’exposició sobre Nunó es reparteix en plafons al llarg de tot l’edifici, des de l’entrada.

Inicialment, el Palmàs havia d’acollir la biblioteca, tal com preveia ERC quan manava, però amb el canvi d’equip de govern es va canviar l’ús de l’edifici. ERC diu que l’equip de govern actual “encara no sap on ubicarà la futura biblioteca i ni el POUM ho considera”, tenint en compte que és un equipament “necessari” sobretot per a l’alumnat de Secundària.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.