Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Gerard Verdaguer prepara un llibre sobre la història de l’educació a Torelló

L’historiador torellonenc Gerard Verdaguer prepara un llibre arran de la seva recerca sobre la història de l’educació a Torelló, amb motiu dels 125 anys de l’escola Rocaprevera.

  • El 9 Nou
  • 25/11/2013 | 17:37

“M’ho van proposar perquè em van dir que de mi se’n fiaven”. Així s’expressa el germà Flavio Serra en un document que l’historiador torellonenc Gerard Verdaguer ha recuperat de l’arxiu general dels germans Maristes, l’orde religiós a qui es va encarregar obrir l’actual escola Rocaprevera de Torelló el 1888. El germà Serra n’era el director quan va esclatar la Guerra Civil (1936-39). Ja n’havia fugit, però el comitè local de la CNT-FAI el va anar a buscar per proposar-li portar la comptabilitat de les empreses col·lectivitzades de paletes, llauners i pintors. I ho va acceptar. Dels cinc frares que hi havia en aquell moment a l’escola, el comitè en va protegir un altre, que va poder tornar a casa. No van tenir tanta sort els altres tres, que serien assassinats en dos episodis diferents a Barcelona.

125 anys d’educació a Torelló donen per a molt. Són els que té l’escola Rocaprevera, que durant aquest 2013 celebra justament el seu 125è aniversari. Per aquest motiu, Verdaguer ha fet un treball de recerca, partint sobretot de l’Arxiu Municipal, que l’ha portat a resseguir la història de l’educació a Torelló des de 1850 fins a l’actualitat. I a situar escenaris, històries i anècdotes dels primers precedents de l’escola privada religiosa –les germanes Vedrunes l’havien obert el 1852– i de la pública, que es va començar a vertebrar fràgilment durant la 2a República. Verdaguer en va fer una xerrada organitzada pel Rocaprevera, i la intenció és ara convertir-la en un llibre. La història del germà Serra és només una de les moltes que s’hi recolliran, com la del germà Donat, que l’havia precedit en el càrrec i que va deixar una gran empremta al poble a començaments del segle XX. O la del germà Lycario, que després d’exercir de mestre a Torelló “va ser la primera víctima mortal de la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909”, explica Verdaguer. En total, 61 germans maristes van passar per l’escola de Torelló des que va obrir, el 1888. “Era la quarta de Catalunya i de l’Estat després que, procedents de França, els maristes obrissin les de Girona, el 1887, i l’any següent les de Vic, Mataró i Torelló”.

El buidat de dades també n’ha deixat per a l’estadística, com que Torelló “ha passat dels 92 alumnes de 1845 als 2.525 d’aquest curs”. O per recordar que els actuals calendaris escolars poc tenen a veure amb els de 125 anys enrere, quan “no hi havia vacances d’estiu i les vacances de Nadal acabaven el 2 de gener”. Més contemporàniament, i en relació amb el Rocaprevera, un capítol propi és quan la direcció es va vincular a la Cooperativa Àgora, amb un model pedagògic que es va mantenir fins a finals dels setanta i que va acabar de manera controvertida per les tensions amb els pares. Uns pares que, per cert, són com a associació els titulars de l’escola. “Durant la República, i per evitar el possible tancament de l’escola aixecada en uns terrenys coneguts amb el nom del Camp del Rector, es van escripturar a nom de l’associació”, recorda Verdaguer. Un origen religiós que el 1983 el nou ideari de l’escola va convertir en laic.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.