“Vaig tenir un restaurant i el vaig haver de tancar; em vaig arruïnar i vaig demanar ajuda.” És la història de Carlos Vivancos, veí de Centelles i usuari del menjador social El Tupí, de Vic, des de fa uns mesos. Va arribar a l’entitat derivat per la seva assistenta social i ara acudeix al menjador cada dia.
“És difícil tornar a arrencar una altra vegada des de zero, però aquí estem molt contents; això és com una segona família”, afirmava dijous, entrevistat per EL 9 NOU, unes hores abans de l’inici de l’àpat del migdia.
Jonathan Romero, dels Hostalets de Balenyà, també n’és usuari tots els dies des de fa tres mesos. En el seu cas, va descobrir el menjador gràcies a Vivancos, que el va informar de la possibilitat de tenir un plat calent a taula. “Fa temps que estic al carrer i vaig d’un lloc a l’altre, és difícil, i per sort ens ajuden aquí”, explicava Romero. També va voler donar les gràcies a tot l’equip per la feina que fan i pel suport que es donen els uns als altres.
Són només dos dels prop de la trentena d’usuaris que arriben de dilluns a divendres a la 1 del migdia a El Tupí, per dinar i compartir una estona entre coneguts. Així ho explica també Maria Rosa Vila, recentment nomenada presidenta de l’entitat arran d’un canvi de junta directiva. “Fa set anys que soc voluntària a El Tupí, i volia ajudar els fundadors perquè el projecte tiri endavant”, detallava, en relació amb el canvi de papers.
Es referia al matrimoni format per Núria Casamitjana i Marià Vilaró, que van impulsar el projecte ara fa dues dècades. “Després de jubilar-nos i col·laborar en un menjador social de Granollers, vam veure que a Vic també en feia falta un”, relatava Vilaró. D’aquesta manera, i amb l’ajut de diversos voluntaris de la parròquia de la Divina Pastora de Vic, l’any 2004 començava la història d’una de les entitats socials amb més renom de la comarca osonenca, fins ara liderada pel matrimoni.
Preguntats pel relleu, asseguraven que ja ha arribat el moment de cedir el timó a la següent generació d’implicats. Rememorant els 20 anys d’història d’El Tupí, Vilaró afirmava que han perdut el compte dels voluntaris que hi han passat: “N’han vingut una pila, i crec que tots en tenen un bon record”.
En relació amb els usuaris, per altra banda, també recordava un cas concret. “Hi va haver un senyor que es va donar a la beguda, però es va recuperar i al cap d’un temps va tornar a veure’ns i a dir-nos que havia trobat feina”, deia Vilaró.
El matrimoni també va mencionar algunes de les dificultats de tirar endavant un menjador social durant tant de temps: “Alguna vegada hi ha alguna enganxada entre els usuaris, però hem procurat resoldre-les i alguns han tornat un temps des-prés per disculpar-se pel seu comportament”, assenyalava Vilaró.
Per part seva, Casamitjana assegurava que es tracta d’una iniciativa que comporta molts esforços: “Acabem molt cansats, però sentim una pau extraordinària”. De fet, explicava que l’equip de voluntaris, que varia en funció del dia, està tot format per persones jubilades; un factor que pot comportar certes dificultats.
“No som joves, van sorgint problemes físics i a vegades alguns voluntaris han hagut de dir prou”, deia Casamitjana, que també explicava que procuren fer un acomiadament com cal de tots els que s’emancipen de la família de voluntaris.
Preguntada pels usuaris que a vegades també deixen de venir, la fundadora apuntava que es tracta de circumstàncies diferents: “Molts cops deixen de venir perquè es posen malalts o han consumit alguna cosa i han acabat ingressats o morts; procurem acompanyar-los a l’hospital i ser-hi en els moments finals”, deia Casamitjana.
El matrimoni i algunes de les voluntàries mencionaven que mai havien tingut un menjador “tan interna-cional”. “La gent arriba de molts llocs i el problema és entendre’ls a tots”, deien. Tot i això, segons Casamitjana, l’idioma no és un problema: “Si donem pollastre i no sabem com dir-ho, fem quiquiriquic; i ja s’entén a escala internacional!”.
L’actual presidenta assegurava que des de la nova junta estan “molt il·lusionats i amb ganes de treballar”. Preguntada per la manera de trobar uns ingressos que sostinguin la iniciativa, Vila explicava que, com que es tracta d’una associació sense ànim de lucre, totes les persones jubilades que hi van ho fan de manera altruista: “No hi ha ningú que cobri, i necessitem els diners per poder comprar menjar i pagar les factures”, lamentava Vila.
En aquest sentit, assenyalava que El Tupí disposa d’una nova pàgina web, creada amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vic, que permet fer donatius o associar-se a l’entitat a tot aquell qui ho desitgi. “També existeix la possibilitat de sumar-se al projecte aportant un euro al mes; creiem que així podem arribar a tot-hom”, detallava la presidenta.
{{ comment.text }}