Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Propera parada: Tolosa

L’empresa dels ferrocarrils francesos promou un canvi d’horaris per fer viable la connexió entre Barcelona i Tolosa a través de la línia del Nord. El recorregut ara està servit per la línia d’alta velocitat però amb un sol tren diari

Pujar al tren a Granollers, Mollet o la Garriga i arribar a Tolosa de Llenguadoc al cap d’unes hores serà possible a partir de l’any que ve en gairebé tots els combois que arriben a la Tor de Querol, on s’haurà de fer transbordament.

La SNCF, la companyia ferroviària de l’Estat francès, està desplegant un pla per millorar les seves connexions amb la Catalunya Nord i en aquest context se circumscriu un acord amb Rodalies per coordinar els horaris dels dos serveis.

Després de dècades en què els estats espanyol i francès s’han donat l’esquena, la mesura recupera l’esperit del tren transpirinenc, un servei ferroviari llargament reclamat des de diferents sectors de la societat a banda i banda de la frontera. De moment, però, no serà possible fer-ho sense canviar de tren perquè les infraestructures d’Adif i de la SNCF utilitzen amples de via i voltatges diferents. Tampoc no s’ha construït cap intercanviador que faci possible que un tren Talgo internacional uneixi de manera directa les capitals de Catalunya i del Llenguadoc. Ara estan unides amb un viatge diari d’anada i tornada en TGV en tres hores i un quart.

Amb la iniciativa de l’SNCF, les freqüències previstes van més enllà d’un sol tren al dia. En primera instància, està previst que es puguin combinar diàriament quatre viatges d’anada i quatre de tornada entre les dues línies, amb un temps total d’entre 6 hores i 6 hores i 50 minuts des de Barcelona, una mitja hora menys des de Granollers-Canovelles i una hora menys des de la Garriga.

Cada dia surten de la Tor de Querol cinc trens en destinació a l’Hospitalet i n’hi arriben quatre, mentre que pel costat francès són sis els que hi acaben el seu recorregut procedents de Tolosa. D’aquí, en surten uns altres cinc cap a la capital del Llenguadoc. El que farà la SNCF és combinar l’arribada i la sortida dels seus trens Transport Exprés Régional (TER) amb els horaris de Rodalies a partir de l’allargament del recorregut d’alguns serveis, la supressió d’altres i la creació de nous.

Actualment, només hi ha una combinació viable per fer el recorregut entre Barcelona i Tolosa al migdia. En la resta de serveis, quan arriba un tren l’altre ja ha sortit i les esperes són de més d’una hora i mitja. A partir del proper hivern, en canvi, hi haurà una major coordinació horària que facilitarà el transbordament en tots els trens enmig de la jornada, i deixarà només per inviable el primer del matí que arribarà a La Tor des de França quan ja ha sortit la primera circulació cap a Barcelona.

D’aquesta manera, el primer tren que els dies feiners acaba el seu recorregut a la Cerdanya a les 9.40h combinarà amb el que surt a les 10.08h per arribar a Tolosa a les 13.17h. Entre un tren i l’altre s’ha establert un temps de decalatge que en un sol cas és d’una hora i en la majoria de menys de la meitat, tot i que en els últims trens de la jornada en cada sentit el temps d’espera és de només vuit i nou minuts. Per tant, caldrà assegurar la puntualitat per evitar que els passatgers perdin el transbordament.

La mesura ajudarà a incrementar el flux de passatgers entre Puigcerdà i La Tor, que actualment són només dos per comboi de mitjana. Per contra, per la banda francesa són més de 120 usuaris al dia els que utilitzen l’estació transfronterera, que està en funcionament gràcies a “un acord hispano-francès que de moment està vigent”, segons recorda el geògraf Jaume Font, que apunta que històricament “França sempre ha tingut més interès en aquesta banda de la Cerdanya”.

També mercaderies

Font sempre ha estat un gran defensor d’aquesta connexió no només per al transport de passatgers, sinó també per al de mercaderies. “Diuen que no es pot dur a terme per motius tècnics, perquè el túnel del Cargol és massa tancat pels trens de mercaderies, però el que han de fer és arreglar la línia.” A una i altra banda de la frontera, les dues línies mantenen certes similituds pel que fa a la durada del trajecte i la distància a cobrir, uns 160 quilòmetres en tres hores, ja que el perfil del traçat –pel costat francès també hi ha un túnel helicoïdal– és molt complex per l’orografia dels Pirineus.

Des del col·lectiu Perquè no ens Fotin el Tren, Montse Ayats considera que la possibilitat d’interconnectar els trens de les dues companyies “és una gran notícia”. Respon a “una de les nostres reivindicacions”. Ayats denuncia que “ningú no ha fet una anàlisi global del transport públic” perquè es puguin combinar els horaris de trens i autobusos, un dels temes que l’entitat també reclama per als serveis que van cap a Barcelona. La plataforma també reclama que s’adaptin les places disponibles a la demanda real.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.