Martí Pujol Casals, enginyer tècnic agrònom i empresari agrari, ocupa l’alcaldia de Llinars des del 14 de juny de 2003. Després de quatre clares majories absolutes, aquesta legislatura governa amb el PSC, amb 7 dels 15 regidors del consistori. Va iniciar l’activitat política el 1983 com a regidor i entre 1991 i 2003 va formar part de diversos governs. No optarà a la reelecció.
El 2003, quan va accedir a l’alcaldia, Llinars tenia uns 7.500 habitants i ara supera els 11.000. Té sostre el creixement?
Sí, és el que es va fixar en el planejament. El sostre és de 14.000 habitants, però no crec que hi arribem fins l’any 2050 o 2060. En aquest primer quart de segle, Llinars ha crescut amb cent i escaig d’habitants per any, que ja és el que creixerà.
Una de les reivindicacions que fa la ciutadania dels clubs esportius és disposar d’una tercera pista poliesportiva. De moment s’ha llogat una nau que en fa les funcions. Hi ha previsió finalment fer-la?
Ara hem fet la pista poliesportiva per cobrir això. Segurament que caldrà un altre pavelló al cap d’uns anys. Teníem problemes els dies d’entrenament, no pas en els partits del cap de setmana. Gastar 4 o 5 milions d’euros en un equipament, que ens costaria 150.000 euros més cada any o 200.000, per entrenar no té cap sentit. Han vingut altres ajuntaments a veure’ns perquè crec que és una solució molt bona i està bé. Podíem millorar-ho una mica, que en comptes d’un vestidor n’hi hagués dos, però sempre tot es pot millorar. La gent que hi entrena està encantada. A més, és autogestionat.
Aquest estiu, Llinars tindrà piscina pública?
Jo crec que sí. No depèn de mi. Si tenim una primavera normal, no excessivament plujosa, no sé si serà el mes de juny, però jo crec que dins del mes de juliol tindrem piscina.
Hi ha dos equipaments que són importants: el Teatre Auditori i l’Espai d’Art Gloria Izquierdo. Hi ha molta gent de fora que ve tant a l’un com a l’altre. Com es valora?
Crec que està bé aquesta transició que hem fet. Llinars era un poble on faltaven equipaments culturals, bàsicament. És veritat que inicialment el que vam fer són equipaments esportius perquè hi ha més demanda i continuem tenint-ne. El camp de futbol, els pavellons, tot això era de primera necessitat i es va fer. La cultura té un problema en la societat que el futbol no afronta: mai ningú demana el que ens costa el futbol, ni la piscina d’estiu. La piscina d’estiu és l’equipament més car de ràtio per persona, però ningú t’ho demanarà, això. En canvi, el teatre o l’espai d’art, tothom et demana quant ens costa. Com si la cultura fos una cosa prescindible en la societat. Jo dic: “No us equivoqueu, la cultura, a pesar que sembla que només és una part molt petita de la societat, és fonamental.” Si no hi hagués la cultura, no hi hauria l’esperit crític, no estaríem a l’avantguarda. Tenim equipaments culturals de primer nivell, hem sigut capaços de fer cultura i reduir l’endeutament. No em digueu que no es pot fer això.
Amb la compra del Castell Vell, tots els béns culturals d’interès nacional (BCIN) són de titularitat municipal.
Això està molt bé. Som dels pocs municipis que hem conservat molt el nostre patrimoni. No solament el material, que és aquest, sinó també l’immaterial. Ens ha fet donacions Martí Boada, del qual ara estem catalogant el fons, i la família de Josep Maria Salrach, un dels medievalistes més importants que ens ha cedit el seu fons, que ara estem arxivant. Pensem a habilitar un espai per al seu estudi al Castell Nou. A més, hi ha hagut cessions de documents de cases de pagès, o la de la Montse Pla, que ha cedit les dades meteorològiques. Podem estar orgullosos de mantenir el nostre patrimoni cultural.
Com està l’economia de l’Ajuntament?
Aquest any ja no paguem interessos al banc. Nosaltres tenim un crèdit de caixa de la Diputació de Barcelona, que és a zero d’interès, i que ara no sé si tenim 800.000 euros d’aquest crèdit. Demanem 200.000 euros cada any. Es pot tenir cultura d’alt nivell, es pot tenir el poble arreglat sense endeutament. Jo vaig entrar aquí amb un 35% d’endeutament, i després de fer tot el que hem fet, hem acabat a zero.
S’està construint una nova superfície comercial on hi anirà Lidl que s’afegirà a Bon Preu i Mercadona. Com afecten aquestes superfícies el comerç local?
A la que passes dels 10.000 habitants aquestes grans corporacions comercials pensen a instal·lar-se abans que vingui la competència. A Llinars, tenim els espais comercials que ens permet el planejament general i que són limitats, però s’acabaran ocupant.
Què pot oferir Llinars per atreure les empreses?
Posem totes les facilitats legals perquè s’hi pugui establir. Les empreses volen certeses. No hi ha res pitjor per a les empreses que la incertesa. Quan algú vol fer una fàbrica i li dius “no ho tenim clar”, li demanes informes, el fas esperar, al final se’n va. Ara, li dius “miri en sis mesos vostre podrà engegar, el permís li costarà 50.000 euros” i fa números. També passa amb els promotors d’habitatges.
Quins sectors queden per urbanitzar?
Hi ha diversos sectors. Tenim els sectors que ja teníem en el pla actual i que nosaltres en el POUM nou els hem retallat una mica. Aquí ens queden dos sectors que per gestionar el poble són molt importants urbanísticament. Un és la Vorada, perquè ajunta una part del poble amb l’altra, i hi ha carrers que ara estan a mig acabar, que ja ho han fet, però que són molt importants per a la mobilitat. I després en tenim un altre, que és molt central, que és l’Illa, que està allà tancada al mig, que allò també és important. Allà queda un gran parc que amplia el que ja tenim i que, per tant, és molt important fer aquest sector també urbanístic.
S’haurà aprovat definitivament el POUM abans d’acabar el mandat?
Sí, jo crec que s’aprovarà. Estem acabant de rematar-ho i jo crec que sí, que l’aprovarem. I què falta? Falta que s’acabin de decidir a Barcelona, que són molt lents. Bàsicament, que acabin de fer els informes que calen i que acabin decidint quatre coses que tenim.
Llinars va apostar per la recollida d’escombraries porta a porta i municipalitzar el servei d’aigua.
A l’enquesta que va fer la Diputació de Barcelona, consta que el 80% està content amb l’aigua i el porta a porta, també. Quan expliques que el porta a porta serà més eficient, la gent ho entén. I amb l’aigua passa el mateix. La gent no pregunta si és pública o no, el que vol és obrir l’aixeta i que surti aigua. Pots tenir el convenciment polític que l’aigua sigui pública, però si el que tu vens és el convenciment polític, és difícil que treguis el 80% a les entrevistes. Ara tenim control de l’aigua, sabem exactament els sistemes que tenim i els anem perfeccionant. En aquests anys, des que tenim l’aigua, hem gastat més de 2,5 milions d’euros en l’aigua. Més que mai.
El Pla Morató ha aixecat crítiques.
És una proposta dels propietaris. L’Ajuntament tindrà 60 hectàrees de sòl no urbanitzable entre dos municipis que, a més, sempre serà no urbanitzable, que serà de propietat pública, a canvi de la urbanització de 6 hectàrees, perquè hi ha cessions de zones verdes. Hi ha un acord, un conveni firmat i, per tant, nosaltres hem de complir perquè si no ens podrien demandar.
“El projecte del qual estic més satisfet és la residència de salut mental”
Després de 43 anys a l’Ajuntament, dels quals 23 com a alcalde, decideix no tornar-se a presentar.
Jo crec que el cos també t’ho demana. És veritat que ara jo tinc alguna dificultat de vertígens. Els metges em diuen que he de parar perquè si no acabaré fatal. I per tant, primer de tot has d’escoltar el cos, i el cos em diu que ja en tinc prou.
És una retirada total de la política municipal?
Sí, jo he fet la feina, la que volia fer. Ens ha arribat el nostre temps.
Tants anys com a alcalde, passa factura a títol personal?
Ara tinc 68 anys i acabaré amb 69. Quan et dediques a això ja saps que tindràs pressions i hauràs de decidir. Jo crec que als mitjans digitals i als mitjans de comunicació, aquesta pressió no s’exerceix sobre teu, sinó que s’exerceix moltes vegades sobre els altres. Crec que en aquest període de temps que fa que soc alcalde s’ha anat accentuant. La família i coneguts, abans de l’entrada dels mitjans digitals, no patien tant. És molt difícil de gestionar per a tots plegats.
Com creu que és valorat?
Per a mi és important la valoració de la gent. Una persona que ve de Granollers, per exemple, i acaba passant per Llinars fa 24 anys i ara torna a passar, diu “aquest poble ha canviat” i ho nota. Però també, objectivament, és important que la gent de l’entorn entengui que Llinars ha canviat.
Se sent més satisfet per algun projecte concret?
La política serveix per tenir una idea, per tenir un projecte. Si no tens un projecte per al teu municipi, per a la teva comunitat o per al teu país, no t’hi presentis, a la política. Crec que nosaltres teníem un projecte i crec que l’hem portat a terme. El que em va arribar més a l’ànima va ser la residència de salut mental. Si tu em dius quina cosa per transformar la societat hem fet més important, ha sigut aquesta. Perquè això ens ha fet una societat millor. Hi va haver una forta oposició. I jo els deia: “Escolteu, una societat és progressista o és avançada perquè tots podem tenir algú en la família que tingui una malaltia mental.” Aquesta és de les coses de les quals jo en aquell moment em vaig sentir, i me’n sento, més orgullós.
ERC ha fet una aposta per la renovació amb el tàndem Mònica López i Arnau Guardi. Són el relleu de Martí Pujol i Pere Grivé?
Amb en Pere portem junts des de fa molts anys. Crec que les combinacions de dues persones en què cadascú sap el seu lloc, si s’aguanten en el temps, són millors per governar. En Pere és una persona més ordenada i jo soc una persona més visionària. Crec que la Mònica i l’Arnau poden fer un gran tàndem. Es va decidir a l’assemblea local. S’ho van parlar entre ells. Nosaltres no hem influït en això, ni en Pere ni jo, i el partit va decidir que havia de ser la Mònica. En aquest cas jo estic content que sigui la Mònica. I crec que l’important és que hi siguin tots dos.
ERC va tenir l’alcaldia amb Joan Masuet de 1992 a 1997. Sense Masuet com a alcaldable, ERC va passar de quatre a dos regidors. Pot repetir-se sense Martí Pujol com a alcaldable?
D’en Joan en vaig aprendre molt. Segurament que hi hauria algú que no s’atrevia a presentar-se perquè havíem tingut majories absolutes i segurament que ara pot fer el pas a presentar-se. Parlo de partits que no s’havien presentat i que ara es poden presentar. Per tant, és possible que el mapa polític de Llinars canviï substancialment en les pròximes eleccions. Llinars som un cas molt estrany. No tenim cap partit de dretes, dit així. Segurament que sortirà Aliança Catalana, PP. 250 i 260 vots acaben donant un regidor. Per tant, el mapa polític segurament que canviarà.
Tenia algun projecte que no podrà acabar?
M’hauria agradat molt acabar la rehabilitació del Castell Nou. No l’acabarem, però segurament que el deixarem embastat i amb possibilitats que s’acabi bé. Tenim el POUM, la rotonda de l’avinguda Comas i Masferrer, el centre de dia en el Casal, l’antic cinema, del qual també teníem un avantprojecte per fer-hi una sala, una pista. La primera cosa que vam fer quan jo vaig entrar aquí va ser una llar d’infants. M’hauria agradat un altre projecte, però no el vaig canviar. Dos anys més i ja no hi havia temps de fer l’escola bressol.
Les preguntes de l’oposició: “Crec que Llinars està preparat per absorbir el creixement de població”
[Sumem] Després de 23 anys al capdavant de l’Ajuntament de Llinars, vostè ha estat una figura central en la política municipal. Tanmateix, a les darreres eleccions va perdre la majoria absoluta i van emergir amb força noves formacions com Sumem per Llinars, que fins aleshores no tenien representació. Creu que aquest canvi reflecteix un cert cansament de la població amb el model de política actual i, alhora, una voluntat de renovació en la manera d’entendre la política municipal, amb noves idees i maneres de governar? Quina autocrítica fa d’aquest descens de suport ciutadà?
Jo crec que la majoria absoluta la vam perdre per dues raons importants. Una part va ser perquè ERC va perdre la majoria absoluta a diversos municipis amb formes de governar molt diferents de la meva i amb persones molt diferents de la meva. Aquí hi ha un dels dos regidors que vam perdre, que jo diria que un era general. L’altre regidor sí que és veritat que crec que és culpa del desgast nostre. No tant de la manera de governar, sinó dels anys de governar. La gent al final s’acaba cansant. Jo no vaig tenir tanta interlocució amb els meus ciutadans com la que havia de tenir. Crec que aquest últim regidor el vaig perdre jo.
[Fer Poble] Asfaltar el Pla Morató –i altres àrees agrícola-forestals previstes en el nou planejament urbanístic– és un procés irreversible. Per què l’equip de govern bloqueja la consulta ciutadana impulsada per un grup de veïns? Tenint en compte que aquestes actuacions no figuraven als programes electorals, no considera que seria oportú sotmetre-les a decisió del conjunt del poble?
Això ja els ho vaig explicar en un ple i ho torno a explicar aquí. Nosaltres no hem fet res en aquesta consulta. Hi va haver un grup que va demanar una consulta popular. Heu començat molt malament, perquè heu començat una consulta popular en la qual solament heu comptat amb l’oposició i no heu comptat amb el govern.
[MALL] Per què no s’han consolidat mecanismes reglats i periòdics de participació i control democràtic ciutadans que vagin més enllà de la voluntat del govern, com podrien ser: audiències públiques, el Consell del Poble, consultes vinculants, pressupostos anuals participatius, debats electorals, entre d’altres? I per què es limita la presència de l’oposició en els mitjans municipals? En el ple municipal només disposen en general de tres minuts en l’explicació del vot i no tenen dret a rèplica, o no són informats periòdicament sobre els assumptes municipals, entre d’altres.
Tres minuts perquè és el que marca el ROM, que vam aprovar tots plegats. Fa molts anys que rebem el premi, l’InfoParticipa, que dona la Universitat Autònoma de Barcelona, que reconeix que nosaltres fem processos participatius i que som un dels ajuntaments que compleix el 100% dels paràmetres. Podríem fer-ho més, segurament, però bé, dels 900 i escaig municipis que som, som dels quatre a qui van donar un premi.
[Junts] Pensa que Llinars actualment està preparat per poder absorbir tot el creixement de població i que tots els equipaments està previst que puguin donar resposta a aquest creixement? Ara mateix els més preocupants: escola bressol, equipaments esportius i habitatges per rendes baixes.
Jo crec que sí que està preparat. El CAP es va fer pensant en un poble per a 20.000 habitants. Fa molts anys que no tenim cap problema amb les escoles. En aquest sentit tenim un avantatge molt important, que és l’escola privada Ginebró, que ens fa d’acordió, ens dona flexibilitat. Jo crec que tenim els equipaments que toquen i que els tenim preparats. Potser la llar d’infants s’ha de mirar d’ampliar. Pel que fa als habitatges, el problema no és tant la construcció, que puguis trobar subvencions, sinó el manteniment. Cada vegada hi ha més gent gran i caldrà un centre de dia.
