Un compendi de l’origen de 534 vies públiques de Vic. És el contingut del llibre Nomenclàtor. Els noms dels carrers de Vic (2012), que Francesc de Rocafiguera, jubilat enguany després de 39 anys d’arxiver municipal, va publicar fa 10 anys per encàrrec de l’Ajuntament. Doctor en Història Medieval, desitjava que l’obra servís per “aprofundir en el coneixement de personatges il·lustres” de la capital osonenca.
Tot i això, reconeix que, un cop publicada, “vaig acabar ampliant les nocions que tenia sobre els pobles i la geografia física”. Cal remarcar que el fet de treballar a l’arxiu municipal el va ajudar a alleugerir un laboriós procés de recopilació d’informació, i és que, en paraules seves, “tenia a l’abast una gran quantitat de dades sobre personatges històrics”, la qual cosa li permetia deduir les personalitats que s’amagaven darrere dels vials urbans que no en recollien el segon cognom.
Pel que fa als carrers dedicats a persones, De Rocafiguera explica que “al segle XIX encara no es retolava per honrar ningú”, sinó que els carrers duien el nom “de l’ofici que tenien la majoria dels que hi vivien o de famílies conegudes que residien a la mateixa via o tenien una vinculació amb la ciutat”. Així, desmitifica la idea que el carrer de Cardona de Vic “no fa referència, com la gent pensa, a la vila de la muntanya de sal, sinó a un important llinatge de juristes que hi tenien el casal”. En canvi, detalla que a partir del segle XX “els ajuntaments, que fixen el nomenclàtor dels carrers, consideren que els noms dels carrers poden enaltir la trajectòria de diferents personalitats”, com és el cas de Josep Morgades, bisbe de Vic des de l’any 1882 i fins al 1899.
Amb el pas del temps, la perspectiva històrica que caracteritza l’ofici d’historiador li ha servit per concloure que la retolació viària és “una eina política i de poder” que sovint s’utilitza per “fer un reconeixement del règim polític imperant”. Per exemple, comenta que, sota aquesta premissa, “el franquisme va imposar canvis en el nomenclàtor de les ciutats”. En la mateixa línia, Guillem Dorca, politòleg vigatà, considera que un canvi de règim obre “una finestra d’oportunitats per modificar topònims”. A més, subratlla que això “ho il·lustra la plaça Major de Vic, que l’any 1939 era coneguda com la Plaza del Caudillo”. Durant l’elaboració del seu llibre, De Rocafiguera va copsar l’estreta vinculació entre política i retolació viària, però això no és el que més li va sobtar: “Mentre recollia informació, em vaig adonar que, a partir d’un moment concret, es comencen a dedicar carrers a personalitats en vida, com el poeta Joan Sunyol”, que va morir l’any 2014.
