EL 9 NOU, 12 de setembre de 2003
La Comissió Onze de Setembre a Osona va sortir-se amb la seva. Mig miler de persones van participar en la marxa de torxes i crema del Decret de Nova Planta que es va fer a Vic. Moltes d’elles no havien assistit prèviament ni a l’acte institucional de l’Ajuntament ni a la manifestació. Altres, però, sí que hi havien estat. Un acte aglutinador, i no excloent, predicaven els organitzadors del nou invent de la Comissió Onze de Setembre.
Tant la marxa de torxes com la crema del Decret de Nova Planta formen part del guió de la nova litúrgia que volen implantar en la commemoració de la Diada a Vic. Perquè resultés un èxit, l’Ajuntament fins i tot va suspendre la recepció que feia habitualment després de l’ofrena de flors a la placa de Bac de Roda.
Allà, de fet, un any més hi van confluir tots els actes: la manifestació i els parlaments, més radicals, de les organitzacions independentistes d’esquerres; el parlament de l’alcalde. Jacint Codina, i la lectura del Manifest de la Comissió Onze de Setembre, punt d’arrencada de la resta d’actes.
Aquest any, ni tan sols es va xiular el discurs de l’alcalde Codina. Només hi va haver alguna esbroncada contra Josep Anglada, el qual, parapetat darrere un parell de municipals, reia ostensiblement.
El Manifest, a partir d’aquest any, és llegit per un immigrant -nouvingut, en diuen ells. Aquest any era Elsa Morató, manlleuenca d’origen mexicà. El Manifest comença reivindicant “el dret a decidir lliurement el nostre propi futur i ho continuarem fent fins que ho aconseguim”. Continua, però, apostant per un catalanisme que “ha estat sempre i serà una lluita per la llibertat” i per una “catalanitat entesa com a factor de cohesió social a partir d’un respecte profund pel pluralisme i la diferència”.
Partint de la base que “som una comunitat diversa, formada per les aportacions de diverses cultures”, s’hi denuncien “les visions distorsionadores que volen reflectir una falsa catalanitat tancada’ en ella mateixa”.
Finalment, s’hi diu que “apostar per la catalanitat vol dir apostar per la justícia social, per uns Països Catalans i un món sense desigualtats”. Tota una novetat de discurs, també.
Les torxes, el silenci, el nucli antic, la plaça del Bisbe Oliba, la crema del Decret de Nova Planta, la lectura del manifest per part d’una immigrant, els tres himnes —La muixeranga d’Algemesí, del País Valencià; La balanguera, de les Illes, i Els segadors, del Principat-, botifarra i te marroquí… La simbologia no acabava aquí.
Just abans de cremar el Decret de Nova Planta de Felip V, un adult i un nen van mantenir un emotiu diàleg. L’adult en qüestió era l’homenatjat de l’any. Aquesta vegada, Ramon Torra, també manlleuenc, activista cultural des de fa mig segle, fundador de diverses entitats catalanistes d’abast tant local com comarcal i nacional. Torra també va ser l’encarregat de llegir alguns fragments del Decret
de Nova Planta que s’anava a cremar.
La festa va acabar amb gresca catalana a càrrec dels grups La Tropa i Skudella.
