Laura Ramos, mestre d’Educació Secundària: “És necessari que en l’àmbit docent se’ns formi per saber afrontar els casos de salut mental”

ANDREA HIDALGO | MIREIA PÉREZ

Quines coses els pesen (emocionalment parlant) als estudiants, en l’actualitat?

En ser professora d’anglès i a més estar treballant en acadèmies d’idiomes, he pogut veure diferents punts de vista. Als alumnes de primària majoritàriament els preocupa, en temes acadèmics, les seves notes. Ja sigui per pressió familiar, tenen la sensació que han de treure molt bones notes per estar content, ja que el suspens suposa per a ells un fracàs bastant gran. D’altra banda, en els estudiants més adolescents aquestes preocupacions comencen a desaparèixer i comencen a centrar-se en la imatge que projecten d’ells mateixos, sigui físicament o emocionalment. També es preocupen pel seu futur i el que volen arribar a fer, són temes que ells tenen bastant present.

Quin és el primer pas que ha de donar un jove per a cuidar la salut mental?

És molt important que als nens se’ls eduqui sobre la salut i educació emocional des de primària, perquè sigui una cosa que tinguin bastant interioritzat. Així, si noten que alguna cosa és una mica diferent o que es noten mentalment una mica inestables o més tristos per alguna situació que sàpiguen identificar d’una certa manera d’on prové.

En cas que ells no siguin capaços de gestionar-les que no tinguin por d’acudir a alguna persona que estigui especialitzada o alguna persona adulta que els pugui ajudar. Fins i tot que no els hi faci vergonya parlar amb amics i que els puguin donar consells. Però això s’aconsegueix amb un treball constant des de petits, normalitzant la salut mental.

“Organitzar-se i atabalar-se pels deures pot generar una situació d’estrès per als alumnes”

Com influeix l’entorn en les emocions i la bona salut mental dels alumnes?

De l’entorn familiar no puc dir molt perquè cada família és un món. Sí que és veritat que molts alumnes venen amb problemes familiars i això sí que es veu reflectit en la seva manera de ser o d’actuar.

Dins de l’entorn educatiu es poden trobar atabalats pel volum el treball que els demanden les diferents assignatures. Per això, en el claustre de professors s’intenta més o menys organitzar el volum de treball i que no s’atabalin.

Per exemple, jo en l’assignatura d’anglès no els mano deures, ni tampoc treballs que hagin de fer a casa. Sempre intento que tots els treballs es puguin realitzar dins de l’aula. Organitzar-se i atabalar-se pels deures pot generar una situació d’estrès per als alumnes.

Com s’afronta la salut mental en l’àmbit educatiu?

En l’àmbit docent no se’ns forma com a psicòlegs o com a experts en casos de salut mental, sinó que cada centre té un psicòleg que s’encarrega de casos que són més complexos i aquest especialista els ajuda, els va fent un seguiment…

Sí que és veritat que en molts centres és necessari més d’un psicòleg relacionat amb aquest tema. Per exemple, en un centre en el qual vaig estar, la psicòloga venia un parell de vegades per setmana i la que s’encarregava també de temes de salut mental, que cal recalcar que no era el seu àmbit, era la tècnica d’integració social, que no estava formada per a aquests temes.

“Les emocions van variant i no crec que cap docent invalidi les emocions dels nois”

Parlem d’invalidació emocional, creu que les emocions dels nens són més ‘invalidades’ que les dels adults?

Qualsevol persona que estigui treballant en centres educatius s’adona que això no és així. Simplement, el que ens passa és que nosaltres a mesura que anem creixent, les nostres necessitats van canviant. Per exemple, els alumnes de primària tenen potser moltíssima pressió de “haig de treure un vuit, haig de treure un nou perquè això sigui una bona nota per a mostrar a la meva família”. Quan ja arriben a l’adolescència, ja es preocupen potser una mica més pel seu aspecte personal, el fet d’agradar als altres…

Jo crec que les emocions van variant i no crec que cap docent invalidi les emocions dels nois. Sempre hi ha persones que són un altre món i que sí que jutgen i potser creuen que el que pensen els nens són ximpleries, però jo crec que generalment no passa.

Quins serien els tres consells que li donaria a un nen i a un adolescent per a normalitzar el fet de demanar ajuda i anar al psicòleg (si fos necessari)?

Primer de tot que busquessin informació sobre la salut mental, que s’informin. Després, jo el que recomanaria seria demanar ajuda a una persona molt pròxima que pugui donar-te el temps, ja sigui un docent, un familiar, algú que tu consideris un igual que et pugui ajudar, que t’escolten sobretot i que estiguis completament lliure de poder compartir totes les seves inseguretats i preocupacions sense necessitat de ser jutjat.

L’important de tot això és que a tu t’escoltin i que no et diguin que has de fer ni que et jutgin aquells que tu estàs compartint, ja que en aquest moment tu t’estàs obrint. Si aquest pas no fos suficient i la persona seguís amb la necessitat de parlar hauria d’acudir a un psicòleg, ja sigui del centre que és completament gratuït i aquesta disponibilitat de tots els alumnes o ja sigui de manera externa en algun centre privat o Seguretat Social.

Com creu que ha afectat aquesta crisi de la COVID tan excepcional a la salut mental de la població?

Quan es feien classes en línia la desmotivació era clara, no hi havia motivació i s’havien de canviar completament les classes. Tant per al docent com per a l’alumne va ser un canvi completament radical de com es feien les coses anteriorment a fer-les completament en línia. L’atenció dels alumnes és més limitada en línia, tens molts més entreteniments a casa, és més fàcil desconnectar. Llavors sí que és veritat que el fet d’estar tancats ha afectat bastant l’autoestima i a la motivació de continuar aprenent.

S’ha trobat en classe amb algun problema de salut mental?

Si hi ha hagut bastants temes d’ansietat en classe, sobretot temes d’ansietat a l’hora de participar en classes, això ve bastant donat pel tipus d’ambient que es genera amb alumne en una classe que està més predisposada a cometre errors. Per als alumnes més vulnerables és més comú que els hi faci vergonya participar, no obstant això, hi ha molts casos d’ansietat amb molta por d’equivocar-se.

En adolescents hi ha hagut dificultat en referència a la imatge que ells projecten d’ells mateixos als altres, sigui d’higiene, bellesa o d’actitud. En molts casos d’infelicitat no únicament està donada en el centre sinó que la majoria de casos sol venir de l’exterior o sigui de temes familiars. 

També, hi ha hagut casos d’alumnes que s’autolesionaven. En casos així s’ha parlat amb els alumnes tractant d’entendre d’on ve aquest problema. A través d’una infermera que ve del centre i amb total discreció es parla amb els alumnes i s’intenta conduir aquest problema, fer-los entendre la gravetat i el que pot generar-los a ells.

En la carrera o en el màster li van ensenyar a com tractar la salut mental en els nens i adolescents?

T’ensenyen el que és bàsic, no entres en molta matèria perquè les hores de classe no et donen per a aprendre moltíssim més. En el Màster d’Educació Secundària ofereixen assignatures en les quals aprens a com has de gestionar tots els problemes, com relacionar-te amb gent que estigui passant un moment complicat, amb alumnes que els costi parlar d’alguna cosa i com començar a ajudar-los.

Creu que tots els professionals que treballen amb nens haurien de fer un curs relacionat amb la salut mental?

A través de cursos que haurien de ser obligatoris, una vegada ets docent. S’hauria de fer anualment o cada dos anys una sèrie de cursos basats en salut mental perquè puguis millorar i saber com gestionar aquelles situacions. Els docents haurien de realitzar més cursos especialitzats en aquest tema. Per a millorar també el rendiment dels alumnes fer que se sentin més segurs i que ells siguin també conscients que si algú es troba en alguna situació en la qual ells creuen que no puguin sortir que recorrin a demanar ajuda.