Marc Tort és atleta màster en el Club Atlètic Mollet i ha estat premiat com el millor esportista de l’any en La Nit de l’Esport de Mollet.
Escrit per: Andrea Hidalgo i Mireia Pérez
Marc Tort va començar en l’esport per a desconnectar de l’estrès produït pel treball. L’atleta perpetuenc a base de constància i esforç s’ha guanyat un lloc dins d’aquest món. Marc Tort ha participat en diversos Campionats de Catalunya, en diferents tipus de prova i distància. També s’alça amb un Campionat d’Espanya i diversos subcampionats i ara se centra en el Mundial d’Atletisme.
Com se sent després de rebre aquest premi?
Aquest premi per a mi ha estat una sorpresa, ja que no me l’esperava per segon any consecutiu. El 2022 va ser la volta a la normalitat i és una recompensa al treball realitzat. Per a aquest 2023 em marco com a objectiu anar al Mundial d’Atletisme, que és d’aquí a no res al març.
Quant temps entrena?
Al principi me’l prenia més com un hobby, però les coses canvien. Actualment, intento entrenar els 5 dies de la setmana lectiva, després de les meves 8 hores diàries de treball. Encara que hi ha dies que estic cansat i no em veig amb forces, sempre intento fer una hora i mitja o dues hores al dia per a dedicar-les 100% a l’esport.
Per què va decidir dedicar-se a aquest esport?
Tota la meva vida he fet esport, però sense seguir un entreno ni unes pautes. Vaig començar en l’atletisme, com a aficionat, amb 38 anys per un tema psicològic, necessitava oblidar-me de l’estrès que em produeix el treball i la veritat és que ha funcionat. Als 40 anys vaig decidir fer un pas més i formar part del Club Atlètic Mollet perquè m’ajudessin a perfeccionar la meva tècnica i aconseguir nous mitjans anti estressants.
Quin és el pròxim objectiu en aquest esport?
Ara mateix m’estic entrenant per a poder estar llest i participar en el mundial d’Atletisme màster que se celebra a Polònia al març d’aquest 2023. Però també m’entreno per a continuar estant bé amb mi mateix i disposat a tots els nous reptes que se’m posin per davant.
En quina competició li agradaria presentar-te?
No tinc disciplina preferida, normalment rendeixo bé en diverses competències, però potser la que millor se’m dona o prefereixo siguin els 3.000 metres que és amb la que em presentaré al mundial.
Hi ha presència de dones en les competicions d’atletisme?
Encara que soni raro, sí que hi ha presència de dones en les competicions d’atletisme, i són més del que pugui semblar. Aquí en el Club Atlètic Mollet la presència de les dones no para de créixer en pista.
Creu que s’està vivint un auge de l’esport femení?
Crec que influeixen molts factors, però sí que és veritat que la informació actualment arriba a més gent i més lluny. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials, internet, etc… fan que tot sigui més visible i la gent s’animi a practicar més esport i les dones se senten més còmodes i lliures de fer el que elles vulguin. A més, les polítiques d’igualtat i el reconeixement ajuden molt. És important reconèixer-les igual que a un home, el meu esforç val el mateix que el seu, llavors la visibilitat ha de ser per igual.
En el seu caràcter competitiu una qualitat que li fa destacar?
Encara que no sigui el més bo o el més ràpid, jo crec que destaco per ser constant, porto anys sense faltar ni un sol dia als meus entrenos, fins i tot si estic malalt. A part d’això, sempre li poso moltes ganes en tot el que faig.
Ha hagut de renunciar a moltes coses de la teva vida per a dedicar-te a l’esport?
No, sempre intento tenir temps per a tot el que considero important en la meva vida. El dia disposa de moltes hores, si tens un treball normal de 8 hores, pots agafar perfectament 1 hora per a fer el que t’agrada. A més, com per la setmana disposo de poc temps per a estar amb la meva família i amics, intento dedicar-los aquest temps a ells. Gran part del món es pensa que l’esport t’allunya de la família, jo sempre intento trobar el temps per a tot.
{{ comment.text }}