Carme Brugarola

El so de les veus del Marroc és contingut, es parla amb la boca tancada. Hi ha alguna cosa que és a punt d’esclatar. El pas pacient de l’ase ho indica, el feix de menjar per al bestiar carregat a l’esquena ho anuncia, el tallant precís del carnisser ho crida

Fa uns tres anys en Marcel i la Júlia van decidir perdre’s per aprendre tot trepitjant uns nous paisatges. Van anar al Brasil. Volien retrobar-se a si mateixos, volien redescobrir l’esperit més recòndit de la natura. I es van trobar un riu que el volen lliure i viu com sempre, perquè està amenaçat de mort