Miquel Ylla

Jo també el recordo, en Martí, era trempat, servicial i molt xerraire; ens feia jugar, ens ensenyava a fer córrer l’aigua per les regues del camp de patates. Vestia sempre uns pantalons de vellut, de color gris, esmolats del cul i dels genolls

La Naia era el cadell més bonic de la cadellada. Me’n vaig adonar el tretzè dia, quan els gossets obren els ulls. M’aguaitava amb una mirada… De seguida ho vaig pressentir, la gossa m’havia escollit a mi