“Estem perdent el respecte per la natura i per nosaltres mateixos”

Ve de família amb arrels a pagès i al comerç local. Està formada en Belles Arts i troba en el bosc els materials que més li agrada treballar. Diu que és el seu hàbitat natural. Tot aquest bagatge l’ha canalitzat en una professió: florista. Amb un soci i molta empenta, acaben d’obrir un centre de jardineria a Moià. Lídia, vull animar una mica el menjador de casa, però no sé per on tirar. Què m’aconsella?Què et ve de gust? Vols una planta amb presència? Que sigui original? Et ve de gust que tingui flor? O prefereixes un ram? Ara és temps de mimosa. A mi m’encanta treballar amb les flors d’aquí, de camp, aguanten molt més. M’agrada la idea de la mimosa.Bona tria! De color és fantàstica, et donarà llum a qualsevol espai. Els rams han de tenir una harmonia cromàtica, però també algun element que destaqui. Podem combinar colors que, a priori, no barrejaries mai. De la mateixa manera, combinem mides, textures i volums. Les composicions florals no deixen de ser un art. Es nota la seva formació.A Belles Arts, a la UB, em vaig decantar per l’escultura, relacionada amb la natura. Vaig fer un estudi de com fer les meves peces amb materials del bosc, tenint el màxim respecte per tot allò que recollia. El meu treball final lligava la terra, les nostres arrels, la vida a pagès i l’artesania. I va construir petits paisatges dins d’ampolles.Sí, vaig dissenyar unes garrafes que em van bufar al Museu del Vidre de Vimbodí. Les vaig omplir de materials del bosc: suro, branques de garric, espigues de gramínies, flors seques d’orenga... La idea era transmetre la importància de preservar l’entorn. L’exposició es deia “La crida del bosc”. Vostè l’ha sentida?I tant! Des de ben petita que he anat a la muntanya amb la família. Solia tornar a casa amb la motxilla carregada de pedres, herbes o qualsevol element natural. El bosc m’aporta pau, tranquil·litat, em lliga a la terra. El bosc ens dona molt. Però, i nosaltres, en tenim prou cura?No gens. Anys enrere els boscos estaven nets i els respectàvem. Ara els trinxem en època de bolets. I estan plens d’arbres morts. S’hauria de poder tornar al pasturatge, aprofitar que estem en una zona rural amb pagesos ben parits, que tenen bestiar capaç de netejar el bosc. O incidir més a eliminar la processionària, que està afectant molt els arbres del Moianès. Què hi podem fer?Hem perdut el respecte per la natura i per nosaltres mateixos. Els petits gestos individuals són importants, però les institucions han de fer més. Sobretot, han d’escoltar la gent que viu a les zones rurals, que és la que hi entén del territori. Amb Albert Ferrer es van plantejar obrir el centre de jardinera en plena sequera. No era molt arriscat?Feia temps que l’anterior garden estava tancat. Ell és jardiner, jo florista, ho vam veure com una oportunitat de donar els dos serveis. I es tracta d’adaptar-se al clima. Treballar amb plantes arbustives, més mediterrànies, que aguantin les temperatures altes. Posar escorça als parterres per retenir l’aigua. Pensar en sistemes de recollida de pluja o de rec sostenible. I utilitzar plantes de temporada, adaptades a cada època de l’any. Ara ja no posis ciclàmens, per exemple. Tria les prímules o els pensaments. Ho tindré en compte, gràcies.És essencial escoltar el client, entendre què necessita i oferir-li el producte més adequat. D’això va el comerç de proximitat, oi? Mira, una altra cosa que hem de cuidar. A les botigues de tota la vida falta relleu generacional i comprar per internet és molt temptador. Però els pobles sense el petit comerç són morts. Falta jovent emprenedor? O oportunitats per quedar-s’hi a viure?Falta gent que es dediqui als oficis. Falten ajudes per als emprenedors. La gent jove en té ganes, però costa molt obrir negocis, molt. Has de ser valent i estar ben acompanyat. Nosaltres sort n’hem tingut de les nostres famílies i els amics. Al centre de jardineria li han posat L’Auró. Un arbre bonic.I tant, un dels meus preferits! Vam pensar en un arbre del Moianès, que no fos dels típics. N’hi ha a la Fàbrega, al Toll, al Molí Nou... A la tardor ens regala paisatges esplèndids: l’auró blanc amb les fulles súper grogues i l’auró negre, ataronjades i vermelles. Un últim consell: què faig perquè no se’m morin les plantes?Vigila com les regues, ni poc ni molt. Una mica d’adob en floració. I llum natural abundant. T’ho agrairan.

“Estem perdent el respecte per la natura i per nosaltres mateixos”

“Vaig veure aquell titellaire a la Rambla i alguna cosa em va fer clic al cervell”

Protesta a Moià contra la supressió de línies a l’Escola Josep Orriols i Roca i a l’Institut Moianès

Més de 390.000 euros per fer obres i millores a les escoles del Moianès

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

“No repetiré a les eleccions del 2027”

Obre La Pèrgola, un nou espai de 'tardeo' per al públic adult

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells