“L’any vinent hauríem de tenir la nova escola a la Quintana”

Eduard Guiteras, de 55 anys, treballa al sector ecològic del Moianès des de fa més de tres dècades. Militant d’ERC de tota la vida, va accedir a l’alcaldia de Castellcir el 2015 gràcies a un pacte d’alternança amb Convergència. Actualment governen amb quatre regidors. És de Castellcir de tota la vida?M’agrada dir que en soc un aborigen. Hi vaig néixer i hi he viscut sempre. Quin camí el porta a presentar-se com a alcalde?Juntament amb el company Antoni Ferran, que és qui havia d’encapçalar la llista, vam impulsar una candidatura d’Esquerra Republicana. Quan feia tres mesos que buscàvem gent i ja en teníem la meitat, ell va dir que no podia encapçalar-la, per raons personals. Veient que ningú s’hi volia posar i tota la feina que havíem fet, vaig decidir proposar-me. Ens vam embarcar en aquesta aventura de la qual, tot i que sovint surten problemes i inconvenients, n’estic molt content. No me’n penedeixo gens. Van reprendre l’alcaldia el 2019, però el mandat anterior se l’havien alternat amb Convergència.Les eleccions del 2015 les va guanyar el Grup Independent per Castellcir, que feia uns 25 anys que governava amb diferents alcaldes. Nosaltres crèiem que convenia un canvi, perquè portàvem molt temps que es treballava de la mateixa manera. El GIC va guanyar en nombre de vots, però molt ajustat, a poca diferència entre nosaltres i Convergència. Des d’Esquerra Republicana vam proposar un pacte d’alternança de dos anys amb el GIC però, tot i que hi va haver negociacions, no ho van acceptar i vam acabar malament. I això els va portar a l’acord amb Convergència...Sí, amb l’alternança de dos anys. Va ser un mandat complicat. Havia quedat la tensió de les discrepàncies amb el GIC, no teníem experiència perquè acabàvem d’entrar, va marxar la secretària interventora; el comptable es va jubilar... A Castellcir actualment governa amb quatre regidors, mentre que JxCat està a l’oposició amb tres. Han pogut tirar endavant projectes encallats?El mandat passat la problemàtica va ser que hi havia una oposició molt forta i, a més a més, mentre va governar Convergència també ens vam adonar que la seva manera d’actuar no ens acabava d’agradar. Era complicat arribar a acords. Ara som més a repartir la feina (dels quatre regidors, l’únic militant d’ERC soc jo) i tenim una oposició que treballa en positiu i ens facilita les coses. Freguen els 800 habitants. És el municipi del Moianès que més creix, i el que té una mitjana d’edat més jove. Sent conscients d’aquest augment de població, prenen decisions diferents?Des que vam entrar a governar fins ara no hi ha hagut gaire diferència pel que fa a augment de la població, però sí que estem intentant que hi hagi la màxima participació en totes les decisions que es prenen. Amb l’escola es va fer un procés participatiu per treballar l’avantprojecte. També n’hem obert un altre per donar a conèixer l’estudi d’implantació del porta a porta. La plaça de secretari interventor la comparteixen amb Calders. És un problema això?Dels més grans que vam detectar en entrar a l’Ajuntament. A principis del mandat passat compartíem secretari entre quatre ajuntaments: Castellfollit del Boix, Calders, Castellnou de Bages i Castellcir. No era viable i, tot i que no era fàcil desfer-ho, finalment vam aconseguir un secretari per a cada dos dels ajuntaments. No obstant això, des que vam entrar, fa sis anys, gairebé hi ha hagut un canvi anual de professional. Trobar-ne costa molt i esperem que la que tenim ara duri molt temps. El projecte més important d’aquest mandat és la nova escola. L’edifici estarà a finals d’any?El 3 de gener vam signar la licitació i el temps de construcció són 13 mesos. Per tant, ens n’anem al febrer de l’any vinent. És un projecte que ve de lluny i han treballat molt per poder arribar-hi. Quins són els antecedents?El 2007 el consistori de llavors ja tenia un espai previst, però amb la crisi va quedar aturat. Quan vam entrar nosaltres, el 2015, ens va semblar que el lloc on estava previst construir-la no era l’adequat: un cul-de-sac que a més a més augmentava molt el cost per l’orografia del terreny. Per això vam optar per la Quintana, un entorn pla i on hi ha tots els serveis centralitzats. És un espai dinàmic, concorregut... Ens en sentim molt orgullosos. Hi ve gent tant de la comarca com de fora a passar els caps de setmana. Amb la covid pensàvem que el projecte s’allargaria encara més, però el conseller Josep Gonzàlez-Cambray em va dir, en un missatge de WhatsApp, que podíem tirar-ho endavant. Va ser una gran alegria. Quina capacitat tindrà?Podrà acollir fins a 150 alumnes entre llar d’infants i Primària. Ara estan repartits en tres espais. El canvi és que els agruparan tots en un mateix edifici?Bé, la llar d’infants encara s’ha d’estudiar. L’any passat eren 100 alumnes i aquest en són una norantena llarga. A més a més, el nou edifici considera la possibilitat de poder ampliar-lo en un futur. Una de les problemàtiques de Castellcir és la sequera i el subministrament d’aigua. Tenen prevista alguna solució?Fins ara trèiem tota l’aigua del municipi del pou de Santa Coloma. Havíem passat l’estiu bé, però a causa de l’allargament de la sequera, l’aigua del pou s’agafava des de molt més avall i sortia tèrbola. Agbar ens en va informar i es va haver d’aturar. Mentrestant disposàvem d’una estació de tractament d’aigües potables provisional, situada on hi havia hagut l’antiga, que es va tirar a terra gràcies a una subvenció de la Diputació, però no teníem el permís de sanitat per utilitzar-la i per això fa unes setmanes vam haver de recórrer a cisternes. Des del dia 8 d’aquest mes, i després de moltes analítiques, sí que ja la podem fer servir per extreure aigua de l’embassament (de la riera de Castellcir). Aquest any haurem de licitar la nova ETAP, que estarà situada al Puig i preparada per tractar tots els problemes que tenim amb l’aigua superficial. A més a més, com que tots aquests mesos no hem extret aigua del pou ha pujat el nivell i, per tant, si torna a haver-hi sequera disposem d’una reserva. Per què en un futur la solució ha de ser l’ETAP del Puig?Perquè l’aigua de la riera s’ha de tractar. És superficial, no la captem a profunditat i sobretot a l’estiu hi ha risc de fermentacions. L’antiga ETAP tenia uns sistemes de filtratge obsolets. S’hi havia de tirar força productes químics i es llençava molta aigua. Quins tempos preveuen per deixar la provisional i treballar amb la nova?Ara estem redactant els plecs per fer la licitació. Esperem que entri en funcionament aquest mateix 2022. Des de quan arriba fibra òptica a Castellcir?Des d’aquest mandat tenim dues empreses que ens en proporcionen. L’anterior legislatura ja ho havíem intentat, però el pacte de govern i les diferents visions ho van dificultar. Quan ets alcalde hi ha coses que es poden tirar endavant per decret d’alcaldia, però jo no ho he fet mai, sempre he preferit arribar a consensos. Quina és l’aposta de govern pel que fa a la gestió de residus?No soc partidari que paguin justos per pecadors. El problema és que la gent que no recicla, i amb el sistema actual no tenim manera de controlar-ho. Arribem a índexs de reciclatge del 45% quan hauríem d’estar al 50%. Cap on s’encaminen, doncs?A complir el que exigeix la normativa europea. En un futur s’obligarà que cada casa pagui pels residus que genera, de manera que hi haurà d’haver un control. Diputació els ha entregat un estudi sobre aquest tema. Què diu?Demostra que el porta a porta, si es fa ben fet, funciona. El document també preveu que durant un any es dugui a terme una tasca informativa i pedagògica. Serà un esforç per part de tothom, però al final també és pràctic. Molta gent no n’aprendrà si no hi ha sancions, per això també volem implantar àrees d’emergència controlades amb càmera. El futur passa pel porta a porta?Sembla que sí. A mi m’agradaria que tothom fos prou responsable de posar cada cosa al seu lloc, però la realitat no és aquesta. També s’abaratirien els costos, no?És una de les qüestions que estem intentant explicar. L’impost d’escombraries no s’havia apujat mai i aquest any ens vam veure obligats a tocar-lo. A més, a cada pressupost hi destinem 20.000 euros del consistori que es podrien utilitzar per a altres inversions. Com funciona l’espai d’escolta que han impulsat?Una altra de les problemàtiques que tenim les poblacions petites és que fins ara disposàvem d’una doctora que atenia al consultori un cop a la setmana, però aquest servei, del qual també disposaven l’Estany i Sant Quirze, ha deixat d’existir. Era gairebé com una teràpia per a la gent gran que està sola. El nou espai d’escolta ho supleix parcialment. Com valoren l’ampliació de l’oficina dels Mossos d’Esquadra de Moià?Hem tingut alguna temporada de robatoris i hi havia sensació d’inseguretat, per això fa un any ens vam adherir a un projecte pilot de Mossos, i vam instal·lar una càmera lectora de matrícules a l’entrada del municipi. Al cap de molts mesos encara no ens n’havien donat cap mena de feedback, i vaig fer un escrit elevant aquesta reclamació. Finalment ens van dir que la nostra experiència serviria com a model per a altres poblacions. D’altra banda, serà fantàstic que puguem tenir mossos disponibles a la comarca 24 hores, molt més ràpid i efectiu que si han de venir de Manresa.

“L’any vinent hauríem de tenir la nova escola a la Quintana”

Un setembre rècord de calor

La Marxa dels Vigatans omple la plaça de la Catedral en homenatge a Domènec Parera

Una cinquantena d’entitats, institucions i partits polítics participen a l’ofrena floral a Bac de Roda

Ja són a Vic els Motards Independentistes

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"

Mercè Generó es jubila d'Osonament

La manlleuenca Mima Riera, una agent dels Mossos a la pel·lícula sobre els atemptats del 17-A

El gurbetà Ignasi Quer marca quatre dels cinc gols del Barça en el debut de Lliga a la Segona RFEF