El procés de la llana

El rentador de llana del Roquer és un dels indrets on va germinar la indústria tèxtil de Castellterçol, gràcies al Gremi de Paraires de Sant Joan. L’edificació se serveix d’una bauma com a paret principal, està situada al costat de la riera de Fontscalents i compta amb dos nivells. Al de baix s’hi duien a terme els primers passos de la llana, i s’hi pot veure a simple cop d’ull una taula llarga de pedra i un pedrís d’uns deu metres de longitud per on circulava l’aigua destinada a estovar o rentar la llana; al capdavall, les restes del foc per escalfar-la. La part superior del rentador està enrajolada. Aquí és on tenia lloc el procés d’assecatge abans de transportar la llana a les fàbriques. Es tracta de la zona amb més llum del Roquer i comptava amb un desguàs que connectava amb el pedrís, per tal de no desaprofitar ni una gota d’aigua de la riera. Aquest conjunt va viure els moments de màxima esplendor durant l’època preindustrial i va quedar amagat entre la vegetació fins al 2006, quan un grup de voluntaris van trobar-lo després de netejar els vorals de la riera. El procés per rentar la llana seguia sempre el mateix ritual. Al rentador hi arribaven els carros ben carregats i el primer que es feia era estendre-la damunt la taula, amb l’objectiu de treure la brutícia més superficial. A continuació, la ficaven al canal amb aigua per desfer la brossa més incrustada i, per últim, s’estenia la llana a sobre la cúpula de la part superior del rentador. Tot i deixar-la assecar, la llana no podia quedar seca del tot perquè s’esgrogueïa o corria el risc de malmetre’s. Un cop estava preparada, es venia a explotacions familiars o indústries de Barcelona, que al seu torn s’ocupaven de distribuir-la a grans fàbriques o enviar-la a l’estranger. Tot i no tenir-ne referències als arxius municipals, es creu que el rentador va realitzar aquest procés entre els segles XVI i XIX, fins a l’inici de l’època preindustrial, quan es va substituir el rentador del Roquer i els seus treballadors per les fàbriques i les màquines. Amb aquest canvi, el rentador va passar a utilitzar-se per particulars, però de seguida va caure en desús i va quedar amagat entre la vegetació. L’Ecomuseu del Moianès té ara la intenció de reactivar-lo amb un taller per rentar la llana, emulant el procés que se seguia mentre va estar en funcionament. Aquest espai també té la particularitat de ser l’única estructura d’aquest tipus que es conserva a Catalunya. Està considerat, de fet, un dels 150 millors elements del patrimoni industrial del país. Els restauradors hi van construir una font i una taula exterior.

El procés de la llana

Tempoballet de Vic obté 46 medalles al Premi Jujol de dansa

S’estrena amb èxit la primera edició del Birding Ter a Manlleu

El festival mariner Palamós Terra de Mar posa rumb a la recerca marítima

Ripoll es ‘mulla’ per la festa

LA PREGUNTA

El PP aconseguirà majoria absoluta a les eleccions d’Andalusia?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

De les millors carns, els millors embotits

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

Una Quiniela de 14 encerts, validada a Vic

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

El grup d'Ara Vic diu que ha perdut la confiança en la seva regidora Elisenda Carrera

Les primeres fotografies de Vic