El procés de la llana

El rentador de llana del Roquer és un dels indrets on va germinar la indústria tèxtil de Castellterçol, gràcies al Gremi de Paraires de Sant Joan. L’edificació se serveix d’una bauma com a paret principal, està situada al costat de la riera de Fontscalents i compta amb dos nivells. Al de baix s’hi duien a terme els primers passos de la llana, i s’hi pot veure a simple cop d’ull una taula llarga de pedra i un pedrís d’uns deu metres de longitud per on circulava l’aigua destinada a estovar o rentar la llana; al capdavall, les restes del foc per escalfar-la. La part superior del rentador està enrajolada. Aquí és on tenia lloc el procés d’assecatge abans de transportar la llana a les fàbriques. Es tracta de la zona amb més llum del Roquer i comptava amb un desguàs que connectava amb el pedrís, per tal de no desaprofitar ni una gota d’aigua de la riera. Aquest conjunt va viure els moments de màxima esplendor durant l’època preindustrial i va quedar amagat entre la vegetació fins al 2006, quan un grup de voluntaris van trobar-lo després de netejar els vorals de la riera. El procés per rentar la llana seguia sempre el mateix ritual. Al rentador hi arribaven els carros ben carregats i el primer que es feia era estendre-la damunt la taula, amb l’objectiu de treure la brutícia més superficial. A continuació, la ficaven al canal amb aigua per desfer la brossa més incrustada i, per últim, s’estenia la llana a sobre la cúpula de la part superior del rentador. Tot i deixar-la assecar, la llana no podia quedar seca del tot perquè s’esgrogueïa o corria el risc de malmetre’s. Un cop estava preparada, es venia a explotacions familiars o indústries de Barcelona, que al seu torn s’ocupaven de distribuir-la a grans fàbriques o enviar-la a l’estranger. Tot i no tenir-ne referències als arxius municipals, es creu que el rentador va realitzar aquest procés entre els segles XVI i XIX, fins a l’inici de l’època preindustrial, quan es va substituir el rentador del Roquer i els seus treballadors per les fàbriques i les màquines. Amb aquest canvi, el rentador va passar a utilitzar-se per particulars, però de seguida va caure en desús i va quedar amagat entre la vegetació. L’Ecomuseu del Moianès té ara la intenció de reactivar-lo amb un taller per rentar la llana, emulant el procés que se seguia mentre va estar en funcionament. Aquest espai també té la particularitat de ser l’única estructura d’aquest tipus que es conserva a Catalunya. Està considerat, de fet, un dels 150 millors elements del patrimoni industrial del país. Els restauradors hi van construir una font i una taula exterior.

El procés de la llana

De la música a la lectura

Prop de 2.500 alumnes presenten els seus projectes d’ART i Escola que celebra els 15 anys

Vic ressona amb el 28è Festival de Jazz

Novel·les amb arrels

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec