“Els escacs són una filosofia de vida”

Des que es va crear, a finals del 2021, el Club d’Escacs de Castellterçol s’ha fixat l’objectiu de divulgar l’activitat i atrapar nous aficionats. Ho fa sortint al carrer, portant els taulers al mercat, a la festa major o, ara, fent una ruta per tot el Moianès. L’objectiu a deu anys vista: que hi hagi una escola comarcal d’escacs.

Fa anys que no jugo. No me’n recordo massa. M’avorriré?
Gens, t’ho garanteixo! El que diverteix i enganxa dels escacs és que no fas mai una partida igual. Cada dia descobreixes noves jugades. I aprendràs coses que et serviran per a la vida en general.

Com què?
Jugant als escacs es desenvolupa el sentit de l’estratègia, la capacitat de tenir pensament crític, la previsió. Et sents més segur, perquè pots preveure coses que has planificat anteriorment. Quan gaudeixes fent això és espectacular.

Un bon escaquista és un bon estratega, doncs.
L’estratègia serveix per acabar aconseguint uns resultats. Es tracta de planificar de quina manera obtenir una cosa a curt, mitjà o llarg termini. Però no es juga sol, i a vegades la primera estratègia no funciona i cal adaptar-se i repensar.

Les normes del joc semblen fàcils. Però ja veig que em caldrà paciència. I plans de contingència.
Els escacs són un joc que tothom pot aprendre. De fet, té unes regles simples, sis peces, caselles de dos colors i moviments molt concrets. Però juguem amb un tauler de 64 posicions. I això ens porta a infinites possibilitats. Se n’aprèn fent partides. En aquesta disciplina, perdre és aprendre a guanyar.

Com a la vida mateixa.
Els escacs no deixen de ser una filosofia de vida. Una partida fa moltíssima feina, és aprenentatge en valors. Hem d’analitzar què fa el contrari, pensar més enllà de la jugada immediata, dissenyar moviments, prendre decisions i acceptar derrotes.

Per això insisteix que han d’entrar a les escoles.
És que són una gran oportunitat d’aprenentatge. Jugar als escacs ajuda a desenvolupar un pensament més analític i crític. Entrena la intuïció, la improvisació, la paciència i l’actitud. Com a club, ja hem fet algunes sessions a l’institut escola de Castellterçol i al centre de Puig d’Olena. Ha sigut fantàstic, amb una gran rebuda dels alumnes.

Però, després, els fa mandra jugar regularment.
N’hi ha que en saben molt, però costa que vinguin a jugar. Amb el jovent ens trobem certes barreres. Els nois prefereixen activitats més físiques, i les noies a vegades se senten estranyes. Cal trencar l’estigma que els escacs són per a empollons o per a bitxos raros.

Es tracta d’una disciplina molt antiga, però poc practicada. Com engresquem la gent?
Quan vaig assumir la presidència del Club de Castellterçol, fa dos anys, vaig presentar un projecte a deu anys vista. La primera fase és fer-nos visibles. Nosaltres juguem a l’Espai de Lectura gairebé cada tarda. Però ara ja fa més de cent setmanes que els dissabtes som al mercat de Castellterçol, ensenyant a qualsevol persona que en tingui ganes. I per festa major organitzem partides simultànies amb jugadors de nivell.

Ha funcionat, això de treure els escaquers al carrer?
El club es va crear el 2021, amb 10 jugadors. Aquest any hem aconseguit ser-ne 24. Tots s’han federat i ja competeixen. Ara mateix tenim tres equips, un luxe per a un poble petit! Però competir és una decisió personal. També volem créixer en simpatitzants que simplement gaudeixin de la cultura dels escacs.

És difícil muntar un equip?
Si es vol competir, hi ha molts tornejos i lligues. En les categories més baixes, es comença amb quatre jugadors. A la lliga provincial ja se’n necessiten entre sis i vuit. I a les superiors, de deu a dotze. Solem jugar entre gener i abril. Per al més joves també hi ha les lligues escolars.

Ara el club ha fet el salt a la comarca amb la ruta “Activant els escacs al Moianès”. Cada diumenge són a la plaça d’un poble diferent.
És una idea boja, però molt engrescadora. I el feedback, positiu. A tot arreu ens reben amb molta energia, ens diuen que això que fem és molt xulo. No hi ha separació d’edats ni de gèneres, és obert a tothom i és gratuït.

Busquen només despertar curiositat?
Ara mateix, al Moianès hi ha tres clubs: Moià, l’Estany i Castellterçol. La ruta pels municipis l’hem organitzada amb l’objectiu de generar curiositat, sí. I també per buscar talents i fer els clubs una mica més grans. Però sobretot per despertar nous espais on jugar-hi. Pot ser un local cultural, un bar, tant és. En aquest sentit, ens encantaria que els ajuntaments ens ajudessin a promoure l’esport.

Entesos, cal ser visibles. I el següent pas, quin és?
Consolidar-nos. Tenir clubs que generin jugadors. Que al Moianès hi hagi la voluntat real de potenciar els escacs com una eina de treball per desenvolupar persones. I, a partir d’aquí, començar a crear estructura per fundar una escola.

Una escola d’àmbit comarcal?
Sí. L’objectiu és poder tenir una escola d’escacs del Moianès i que els escacs entrin als centres educatius. De manera que tots els alumnes tinguin la possibilitat d’aprendre’n. Però ens falta massa crítica. Així que difusió, difusió i més difusió.

I fer un club del Moianès seria factible?
Pot ser una opció. Però va en contra del que ens agrada: que hi hagi clubs, encara que siguin petits, a tots els pobles. Es tracta que els escacs serveixin per fer relacions socials, conèixer persones i fer territori. I fer territori no és intentar acaparar jugadors.

Vostè com en va aprendre, de moure les peces?
Me’n va ensenyar el meu pare, amb un taulell de l’avi que encara conservo. De fet, és el número zero de la meva col·lecció. Tinc més de 40 jocs d’escacs de tot el món. Curiosament, vaig estar jugant fins als 18 anys i ho vaig deixar estar. M’hi vaig reenganxar dècades després, en arribar aquí a Castellterçol, quan buscàvem un poble on viure que tingués natura, cultura i vida social. Allò que dèiem: és una activitat que ajuda a connectar persones i a fer poble.

En gira per donar a conèixer els escacs
Des del mes d’abril, els membres del Club d’Escacs de Castellterçol s’instal·len cada diumenge al matí en un dels deu pobles de la comarca. Trien un lloc cèntric, despleguen els taulers i conviden la gent a jugar. La iniciativa compta amb la col·laboració del Consell Comarcal. Va començar el 26 d’abril al castell de Castellterçol i ha anat donant el tomb al territori. A hores d’ara, només falten les trobades de Monistrol de Calders i Granera. I també l’acte de clausura de la ronda, que se celebrarà el 13 de juliol a Castellterçol. El repte és omplir la plaça Prat de la Riba amb 50 taulers i un centenar de jugadors.