11.000 visitants menys al Torrent de la Cabana de Campdevànol

Campdevànol Isaac Muntadas Aquest dijous, l’alcaldessa de Campdevànol, Dolors Costa (JxCat), va fer una valoració positiva de la temporada d’estiu del Torrent de la Cabana. L’Ajuntament va decidir prohibir l’entrada al paratge natural, amb algunes excepcions, per evitar aglomeracions i complir tots els protocols sanitaris arran de la pandèmia del coronavirus. Enguany, durant els quatre mesos que s’ha tancat el Torrent –de juny a setembre– hi han passat unes 14.000 persones, quan l’any passat n’hi va haver unes 25.000 –l’aforament es va reduir de 500 a 200 persones diàries–. Tant aquest 2020 com el 2019, el 50% dels visitants van venir durant l’agost i la resta es van repartir pels altres tres mesos d’estiu. La principal diferència amb els dos darrers anys és que, en aquesta ocasió, ha estat l’Ajuntament de Campdevànol qui ha hagut d’assumir la gestió de l’espai natural, ja que no es va poder externalitzar el servei a l’empresa Protecta. Aquesta empresa de seguretat assumia totes les despeses i se’n quedava els beneficis, mentre que enguany el consistori hi ha hagut de destinar una partida del pressupost de 50.000 euros i no n’ha obtingut cap retorn, tret del d’ajudar els establiments turístics de la vila. De fet, al Torrent només hi podien entrar aquelles persones empadronades a Campdevànol, els visitants que pernoctessin en un dels allotjaments turístics del poble –que havien de mostrar un paper a l’entrada de l’espai que els hi proporcionaven aquests establiments– o els ciutadans de pobles que havien signat un conveni com Gombrèn o les Llosses. “Això va generar crispació perquè ens van acusar de discriminar la gent de fora, però ja vam explicar que era per ajudar el turisme”, afirmava l’alcaldessa, Dolors Costa. Això va provocar algun enfrontament de gent que no s’havia informat i havia fet un viatge llarg per arribar al Ripollès, “tot i que la majoria de gent ho entenia”. “Penseu que de les cinc hores que està obert l’Ajuntament, dues les dedicàvem a contestar dubtes de gent que preguntava pel Torrent de la Cabana”, apuntava Costa. Des de principis d’aquest mes d’octubre ja s’hi pot tornar a entrar lliurement. Costa va explicar que l’any vinent esperen poder tornar a una gestió externa, ja que si l’any passat hi tenien 16 persones treballant, aquest estiu n’eren molts menys. Entre setmana només hi havia tres persones contractades pel consistori: dos guardes rurals i un educador mediambiental. Els caps de setmana, i sobretot a l’agost, la xifra pujava a set amb l’ajuda dels dos vigilants municipals i la col·laboració altruista de Protecció Civil. En total, s’han posat una cinquantena de sancions per infringir el reglament de l’espai, per acampar a l’entorn del Torrent, portar els gossos deslligats o aparcar malament. “N’han estat menys que altres anys, però eren imports alts per tenir impacte”, apuntava Costa. Les multes oscil·laven entre els 750 i els 2.500 euros per tirar-se a un gorg i les cobrava el consistori. La gestió d’aquests darrers anys també ha generat l’interès d’alguns municipis i ens municipals per saber com funcionava, com per exemple l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat o el Consell Comarcal del Baix Llobregat. La principal diferència amb els dos darrers anys és que, en aquesta ocasió, ha estat l’Ajuntament de Campdevànol qui ha hagut d’assumir la gestió de l’espai natural, ja que no es va poder externalitzar el servei a l’empresa Protecta. Aquesta empresa de seguretat assumia totes les despeses i se’n quedava els beneficis, mentre que enguany el consistori hi ha hagut de destinar una partida del pressupost de 50.000 euros i no n’ha obtingut cap retorn, tret del d’ajudar els establiments turístics de la vila. De fet, al Torrent només hi podien entrar aquelles persones empadronades a Campdevànol, els visitants que pernoctessin en un dels allotjaments turístics del poble –que havien de mostrar un paper a l’entrada de l’espai que els hi proporcionaven aquests establiments– o els ciutadans de pobles que havien signat un conveni com Gombrèn o les Llosses. “Això va generar crispació perquè ens van acusar de discriminar la gent de fora, però ja vam explicar que era per ajudar el turisme”, afirmava l’alcaldessa, Dolors Costa. Això va provocar algun enfrontament de gent que no s’havia informat i havia fet un viatge llarg per arribar al Ripollès, “tot i que la majoria de gent ho entenia”. “Penseu que de les cinc hores que està obert l’Ajuntament, dues les dedicàvem a contestar dubtes de gent que preguntava pel Torrent de la Cabana”, apuntava Costa. Des de principis d’aquest mes d’octubre ja s’hi pot tornar a entrar lliurement. Costa va explicar que l’any vinent esperen poder tornar a una gestió externa, ja que si l’any passat hi tenien 16 persones treballant, aquest estiu n’eren molts menys. Entre setmana només hi havia tres persones contractades pel consistori: dos guardes rurals i un educador mediambiental. Els caps de setmana, i sobretot a l’agost, la xifra pujava a set amb l’ajuda dels dos vigilants municipals i la col·laboració altruista de Protecció Civil. En total, s’han posat una cinquantena de sancions per infringir el reglament de l’espai, per acampar a l’entorn del Torrent, portar els gossos deslligats o aparcar malament. “N’han estat menys que altres anys, però eren imports alts per tenir impacte”, apuntava Costa. Les multes oscil·laven entre els 750 i els 2.500 euros per tirar-se a un gorg i les cobrava el consistori. La gestió d’aquests darrers anys també ha generat l’interès d’alguns municipis i ens municipals per saber com funcionava, com per exemple l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat o el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

11.000 visitants menys al Torrent de la Cabana de Campdevànol

Torelló estrena un circuit esportiu de proximitat en el marc de la Setmana de la Mobilitat

El CHV redueix a la meitat el temps d’espera en algunes especialitats gràcies al model Lean

L’institut de Vic no pot assumir tota la demanda d’estudis de FP per aquest curs

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

Aliments que ajuden a mantenir els ossos forts

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Entitats i veïns del barri d’Osona de Vic demanen una solució per evitar el desnonament d’11 famílies

Roben material dels Bombers de Vic

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”