Josep Casassas (UxG-AM) és l’alcalde de Gurb des del juny del 2019, quan va rellevar en el càrrec Joan Roca (JxCat). En aquesta entrevista, un extracte de la de l’Angle obert, repassa temes d’actualitat, com el fenomen dels botellots o la construcció de l’institut.
El govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana el projecte de pressupostos per a l’any que ve. Hi ha consignats 1,7 milions d’euros a la construcció de l’edifici de l’institut de Gurb, i 4 més el 2023. Content?
Sí, passa que fa tant temps que ho esperem que fins que no hi hagi les màquines no ens n’acabarem de fer pagues. És cert, però, que es preveuen aquestes partides, que la llicència d’obres està donada i que la licitació encara la fase final. Tot això és important. Necessitem el nou institut. Les instal·lacions actuals en barracons no són òptimes per al desenvolupament educatiu dels nostres fills i filles.
Quan preveuen fer el trasllat?
Esperem que el curs 2023-2024. També s’ha d’urbanitzar el vial d’accés, que correspon a l’Ajuntament i ja en tenim el projecte aprovat per ple. La nostra intenció és que les obres avancin en paral·lel. Quan toqui ho tenim tot a punt per iniciar la licitació.
A l’institut hi tenen alumnes de Gurb, Sant Bartomeu, Santa Eulàlia i Muntanyola, però també famílies d’altres punts de la comarca. Amb la Primària els passa el mateix, més demanda de la que poden absorbir. No té molt mèrit això?
És fruit del bon treballar dels equips docents i tota la comunitat educativa. Entre l’escola bressol, l’escola de música, la de Primària i l’institut, a Gurb, que som 2.700 habitants, oferim gairebé 1.000 places. Estem molt contents del projecte educatiu del municipi. El nucli urbà és relativament jove i les escoles han jugat un paper molt important en el seu desenvolupament, actuant de punt d’unió. Això fa que tots tinguem més sentiment de pertinença.
Amb la relaxació de les mesures contra la Covid-19, a principis d’octubre van reobrir els locals d’oci nocturn. En el cas d’Osona, no és cap secret que alguns dels més concorreguts es concentren a Gurb. Vostès estarien més tranquils amb les discoteques tancades?
És cert que durant el període que aquests establiments han estat tancats estàvem més tranquils, però tenen tot el dret de desenvolupar la seva activitat i és bo que hi siguin, els joves han de poder sortir i divertir-se. Es tracta d’ambients controlats que fan una funció social. Altra cosa és que amb la reobertura s’ha accentuat el fenomen dels botellots, que durant mesos es traslladaven entre municipis i ara queden concentrats en un punt concret. Això, combinat amb les ganes de sortir, l’incivisme d’alguns i la presència de determinats grups que aprofiten les aglomeracions per delinquir ens genera problemes, però no vol dir que la culpa sigui dels locals.
Quines mesures poden prendre per revertir o minimitzar els efectes d’aquesta problemàtica?
El primer és comptar amb el suport dels cossos de seguretat per frenar determinades actituds. Això es pot reforçar amb mesures com càmeres de videovigilància, que ja tenim, o augmentant la il·luminació perquè sigui més difícil cometre delictes. Un altre aspecte, més secundari, és el control i gestió de la brutícia després dels botellots.
Les últimes setmanes a les zones d’oci nocturn hi ha hagut almenys dos apunyalaments, agressions, robatoris…
Hi ha un problema de fons, però no només aquí, a tot el país. Els grups que aprofiten les concentracions per delinquir diuen que no tenen cap més manera de guanyar-se la vida, i que aquesta és fàcil. Hi hem de treballar des de les administracions, però a mitjà i a llarg termini i amb una mirada social i de reinserció.
Industrialment, Gurb és una primera potència. Estan al mig de la C-25, la C-17, l’eix Vic-Olot… Tenen sòl, polígons i algunes de les empreses més importants de la comarca. Amb els impostos que paguen Pascual, Chocovic o Casa Tarradellas l’Ajuntament pot estar més que tranquil?
És innegable que gaudim d’una bona situació econòmica i financera. Això és fruit de la feina feta per l’Ajuntament al llarg dels anys, però també del creixement urbà i la presència d’aquestes activitats. Es tracta d’empreses dinàmiques. A banda de generar llocs de treball directes, n’alimenten molts d’indirectes amb les seves inversions.
Tenir un terme municipal extens, de 51 quilòmetres quadrats, és una sort o una desgràcia?
No m’ho he plantejat mai. Anem resolent el que toca.
Hi ha lloc per a macroparcs solars?
No.
Ho diu amb contundència.
Tots els grups del consistori estem d’acord que no és el model que volem per casa nostra. Darrere els macroparcs hi ha empreses de fora, que no coneixem i que l’única finalitat que tenen és especular amb l’energia i l’ocupació del sòl. Hem d’avançar cap a la transició energètica, però ha de ser amb fonts renovables participades pels mateixos veïns i veïnes, i amb una energia que es distribueixi tan a prop com sigui possible. Primer, omplir tant com puguem les teulades, que en les indústries de Gurb ja s’ha fet molt; després, parcs solars el màxim d’integrats al territori.
Tenen previstes ubicacions?
Hi estem treballant. Partint d’un primer estudi del Consell Comarcal, pensem en camps de com a molt 10 hectàrees, 500 metres de separació, de manera que hi hagi trencament visual i corredors ambientals, i que no comportin noves implantacions de xarxa de distribució. També volem potenciar les comunitats energètiques. En l’àmbit domèstic hi ha interès i penso que nosaltres hem d’explorar també aquesta via en termes industrials: a Gurb hi ha empreses que poden consumir molta energia, altres que no tant, però totes tenen teulades. Tampoc ens oblidem de les comunitats energètiques en l’àmbit rural. Estem pendents de la regulació per veure com desenvolupar-ne.
La prioritat d’aquest mandat és tirar endavant la urbanització de Ca l’Arqués?
Sí. Aquest projecte ha viscut molts entrebancs. L’últim és una taxa que s’ha de pagar a l’Agència Catalana de l’Aigua. Estem en vies de resoldre el pagament per part de la junta de compensació. Tant l’Ajuntament com els propietaris tenim ganes que això vagi endavant. Ens dotarà d’habitatge assequible. És una necessitat molt gran pels joves: quan es volen emancipar ara no tenen l’opció de fer-ho al poble.
Voldria ser-hi com a alcalde quan s’inauguri?
Aquest mandat segur que no haurem arribat tan lluny.
Però el 2023 es tornarà a presentar.
Ho hem de parlar amb els companys i companyes. Si creuen que m’he de presentar, ho farem i si pensen que no, ajudarem a qui calgui.
Li agradaria repetir?
Diria que el mandat actual ha tingut moments en què tots els alcaldes i alcaldesses hauríem triat la tovallola. La pandèmia ens ho ha posat molt difícil. Quan penso en aquest context i que no hem pogut fer tot el que voldríem respondria que sí, però també hi ha altres moments que crec que estaria bé a casa.
La piscina municipal no la tenen marcada a l’agenda?
Continuem treballant-hi. Sempre hem dit que és bo tenir-la prevista i, en tot cas, a l’hora d’executar-la veurem si cal una consulta. Faria una funció social, de punt de trobada, però també és cert que a Gurb hi ha moltes cases que ja tenen piscina.
Del carril bici que ha d’enllaçar Vic i Manlleu, i que passa pel seu terme, en tenen novetats?
S’està redactant el projecte executiu. Es preveu licitar les obres el 2022 i que comencin entre finals de l’any que ve i principis del 2023.
S’estrenen amb uns pressupostos participatius dotats amb 70.000 euros. No són molts diners per arrencar?
Ens hem posat en mans d’una empresa especialitzada que ens va aconsellar una partida de 50.000 o 60.000 euros, perquè qualsevol actuació urbanística, per exemple, de seguida puja molts diners. Vaig fer càlculs aproximats restant-hi l’IVA i em va semblar arrodonir a l’alça, fins a 70.000, que equival al 2% del pressupost ordinari.
Després de les eleccions de 2019, i amb el pacte que van tancar amb els Independents, a Gurb hi ha hagut canvi de color polític. En què s’ha notat?
D’entrada és la primera vegada que s’ha trencat la majoria absoluta. El mandat anterior érem 11 a l’equip de govern i ara som 6, la meitat de regidors i regidores amb cartera. També hi hagut canvis interns, es van jubilar la secretària i l’arquitecte, tenim nou enginyer… De portes enfora estem més focalitzats en les persones i els serveis quan potser en altres moments hi havia una visió més inversora, però tots coneixem el municipi i les polítiques no són tan diferents governi un o un altre grup.
Hi ha bon ambient a dins del consistori?
Tal com van anar els resultats és normal que tots necessitéssim un període d’adaptació a la nova situació, però les relacions són cordials, com han de ser. Hem arribat a acords importants amb l’oposició en les ordenances o en unes línies de subvenció precisament per fomentar les energies renovables.
Amb els Independents hi treballen bé?
Sí. Van entrar a l’Ajuntament amb dos regidors, un resultat millor del que ens esperàvem, i amb un desconeixement important de l’administració, però treballem amb confiança, a gust i molt contents.
Frenar la massificació de la Creu de Gurb continua sent un repte?
L’accés al medi natural s’ha convertit en un problema generalitzat. A Gurb tenim dos punts de sobreafluència de públic, el Bosc Encantat i la Creu. En aquest segon cas, un 70% de les persones que hi pugen són de Vic, mentre que a la zona de Sant Andreu venen sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb poc coneixement de què significa sortir de la ciutat. Cada espai ens genera els seus problemes, però no voldria que semblés que no volem que vingui gent, sobretot els vigatans. L’únic que demanem és civisme, respecte i comprensió.
Divendres passat van homenatjar l’atleta Pere Casacuberta. Què en faran, de tot el llegat que ha donat a l’Ajuntament?
El primer pas serà inventariar el material i firmar un conveni amb en Pere, perquè quedi clar que és un llegat que cedeix de forma gratuïta, i que l’Ajuntament no en farà mal ús. També intentarem establir la fórmula perquè sigui visitable.
Que a banda de la faceta esportiva Pere Casacuberta tingui un vessant polític, com a antic cap de llista d’un grup de govern, l’incomodava a l’hora de participar a l’acte?
No, ni molt menys. Hi va haver un grup de persones vinculades a en Pere que es van bolcar en l’homenatge. Des de l’Ajuntament els hem acompanyat. L’acte el vaig trobar molt emotiu i penso que tocava, s’havia de fer.
Aquest cap de setmana arrenca la festa major. Què no ens podem perdre?
Em costa de dir, l’any passat no la vam poder celebrar i en tenim moltes ganes. El grup de teatre local, La Gronsa del Molí, farà dues funcions. Recuperen l’habitual del 30 de novembre, Sant Andreu, el dia de festa major. Tindrà un sentit especial perquè s’homenatjarà Josep Baranera, impulsor del teatre local a Gurb. També el pregó, a càrrec d’Imma Tió. S’ha jubilat i era una persona que quan entraves al consultori només de veure’t ja sabia si la cosa era greu o no, donava les hores i facilitava tot el que comporta anar al metge.
{{ comment.text }}