QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

A la residència, com a casa

Sant Pere porta a terme un model pioner d’unitats de convivència per a la gent gran en què potencia l’autonomia dels usuaris i que puguin gestionar-se el temps ells mateixos

Mentre buida el rentaplats Ramon Jordana, un dels usuaris de la residència de Sant Pere, explica que per esmorzar s’havia preparat una torrada amb all, un tros de botifarra negra i un got de llet amb cafè amb pa. Buidar un rentaplats o parar la taula no és un fet habitual per als usuaris d’una residència, ara, però a Sant Pere han implantat un nou model d’unitats de convivència amb la idea que els usuaris “se sentin com a casa”, explica l’alcalde, Jordi Fàbrega. D’aquesta manera, les persones que hi viuen poden fer algunes de les tasques domèstiques o triar l’hora de llevar-se, afegeix Raquel Serra, coordinadora de la residència i centre de dia. Fent referència a l’esmorzar de Jordana, Serra comenta que “tenen càtering però poden triar, servir-se” o per exemple fer-se una torrada. Així s’allunya dels horaris i tasques marcades de la mateixa manera cada dia.
L’edifici de les Monges on hi ha l’equipament s’ha redistribuït i dividit en dues unitats més petites, una de 13 persones a la primera planta i una altra amb 8, que s’ampliarà a 10 properament, a la segona. La coordinadora del servei diu que el nou concepte fa que els espais es plantegin en un lloc en què els usuaris “fan tasques del dia a dia com si estiguessin a casa”, amb unes zones privades, com són les habitacions, i un espai comú. Fins i tot hi ha elements de mobiliari, com una cuina que poden fer servir els usuaris o butaques similars a les que podrien tenir a casa diferents de les estàndard d’una residència. Allà porten a terme un programa que anomenen “Tu decideixes com vols envellir”. D’aquesta manera els avis i àvies, amb l’acompanyament de les professionals que treballen al centre, trien què volen fer en cada moment i si volen participar a les activitats que es fan a cada planta. La idea final és que les persones grans puguin viure en un lloc similar a una casa on portaven a terme les seves rutines, tenien les seves preferències i la seva intimitat, comenten des de la residència.
Jordana comparteix planta amb Anna Vilà i Maria Domènech, dues de les usuàries més noves que hi ha a la residència i que comparteixen habitació. Vilà aquest dimarts feia tres setmanes que hi és i ara “no ho canviaria per res del món”, assegura. Durant anys, però, anava cada matí al centre de dia a fer activitats. Allà hi fa ganxet, mitja, sopes de lletres i dibuixos, relata, i “si no tenim ganes de treballar pleguem i també fem una mica el gandul”. Domènech viu allà des del setembre. “Jo soc més solitària”, comenta, i està més a l’habitació, on llegeix i fa ganxet, tot i que també camina força. Fa poc que són companyes i “ens avenim”, assegura Vilà.
A la residència també hi viu Josep Suriñach, el veí més gran de Sant Pere, que té 101 anys. Ell el 2010 va anar a viure als pisos tutelats que comuniquen pel darrere amb el centre de serveis i la residència, on des de llavors sempre ha fet els àpats. “Al pis sol hi estava bé, tenia salut i memòria”, però va arribar un moment, el 2017, que “no em vaig veure capaç per cuidar-me jo mateix” i va anar a la residència. Ell té problemes amb les mans i fa activitats que li van bé i s’apunta a les que li venen de gust: “No m’han dit mai què he de fer”, assegura.
Fàbrega destaca que volen que “aquesta etapa no sigui només esperar el final de la vida d’una persona sinó que pugui ser part activa”. Aquest equipament, remarca, també és “un element d’interrelació generacional”, ja que cada setmana hi van alumnes de l’escola, que és just al davant. Entre els pisos tutelats, la residència i el centre de serveis atenen unes 70 persones, a banda de les que es visiten al domicili, comenta.
Als serveis assistencials de Sant Pere properament s’hi sumarà el projecte d’una residència per a 11 persones amb discapacitat intel·lectual que es fa conjuntament amb l’Associació Sant Tomàs perquè els usuaris “puguin viure d’una manera autònoma i donar tranquil·litat a l’entorn familiar”. Sant Pere de Torelló
Guillem Rico
Mentre buida el rentaplats Ramon Jordana, un dels usuaris de la residència de Sant Pere, explica que per esmorzar s’havia preparat una torrada amb all, un tros de botifarra negra i un got de llet amb cafè amb pa. Buidar un rentaplats o parar la taula no és un fet habitual per als usuaris d’una residència, ara, però a Sant Pere han implantat un nou model d’unitats de convivència amb la idea que els usuaris “se sentin com a casa”, explica l’alcalde, Jordi Fàbrega. D’aquesta manera, les persones que hi viuen poden fer algunes de les tasques domèstiques o triar l’hora de llevar-se, afegeix Raquel Serra, coordinadora de la residència i centre de dia. Fent referència a l’esmorzar de Jordana, Serra comenta que “tenen càtering però poden triar, servir-se” o per exemple fer-se una torrada. Així s’allunya dels horaris i tasques marcades de la mateixa manera cada dia.
L’edifici de les Monges on hi ha l’equipament s’ha redistribuït i dividit en dues unitats més petites, una de 13 persones a la primera planta i una altra amb 8, que s’ampliarà a 10 properament, a la segona. La coordinadora del servei diu que el nou concepte fa que els espais es plantegin en un lloc en què els usuaris “fan tasques del dia a dia com si estiguessin a casa”, amb unes zones privades, com són les habitacions, i un espai comú. Fins i tot hi ha elements de mobiliari, com una cuina que poden fer servir els usuaris o butaques similars a les que podrien tenir a casa diferents de les estàndard d’una residència. Allà porten a terme un programa que anomenen “Tu decideixes com vols envellir”. D’aquesta manera els avis i àvies, amb l’acompanyament de les professionals que treballen al centre, trien què volen fer en cada moment i si volen participar a les activitats que es fan a cada planta. La idea final és que les persones grans puguin viure en un lloc similar a una casa on portaven a terme les seves rutines, tenien les seves preferències i la seva intimitat, comenten des de la residència.
Jordana comparteix planta amb Anna Vilà i Maria Domènech, dues de les usuàries més noves que hi ha a la residència i que comparteixen habitació. Vilà aquest dimarts feia tres setmanes que hi és i ara “no ho canviaria per res del món”, assegura. Durant anys, però, anava cada matí al centre de dia a fer activitats. Allà hi fa ganxet, mitja, sopes de lletres i dibuixos, relata, i “si no tenim ganes de treballar pleguem i també fem una mica el gandul”. Domènech viu allà des del setembre. “Jo soc més solitària”, comenta, i està més a l’habitació, on llegeix i fa ganxet, tot i que també camina força. Fa poc que són companyes i “ens avenim”, assegura Vilà.
A la residència també hi viu Josep Suriñach, el veí més gran de Sant Pere, que té 101 anys. Ell el 2010 va anar a viure als pisos tutelats que comuniquen pel darrere amb el centre de serveis i la residència, on des de llavors sempre ha fet els àpats. “Al pis sol hi estava bé, tenia salut i memòria”, però va arribar un moment, el 2017, que “no em vaig veure capaç per cuidar-me jo mateix” i va anar a la residència. Ell té problemes amb les mans i fa activitats que li van bé i s’apunta a les que li venen de gust: “No m’han dit mai què he de fer”, assegura.
Fàbrega destaca que volen que “aquesta etapa no sigui només esperar el final de la vida d’una persona sinó que pugui ser part activa”. Aquest equipament, remarca, també és “un element d’interrelació generacional”, ja que cada setmana hi van alumnes de l’escola, que és just al davant. Entre els pisos tutelats, la residència i el centre de serveis atenen unes 70 persones, a banda de les que es visiten al domicili, comenta.
Als serveis assistencials de Sant Pere properament s’hi sumarà el projecte d’una residència per a 11 persones amb discapacitat intel·lectual que es fa conjuntament amb l’Associació Sant Tomàs perquè els usuaris “puguin viure d’una manera autònoma i donar tranquil·litat a l’entorn familiar”.

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

En aquesta enquesta han votat 91 persones.