“A mi, personalment, sí que m’agradaria que Aiguafreda formés part d’Osona”

Després de vuit anys de regidora, Núria Roca es va estrenar com a alcaldessa de Sant Martí de Centelles l’any 2019. En aquesta entrevista, un extracte de la del programa Angle obert, repassa les prioritats del mandat, el creixement en habitants que està experimentant el poble o les relacions amb Aiguafreda. Com definiria aquests dos anys des que es va posar al capdavant de l’Ajuntament? Per dir-ho amb una paraula, heavy. Hem hagut de gestionar les conseqüències del temporal Glòria i, després, la pandèmia, però tot i així hem anat treballant. Confiem que el que vindrà ara serà més planer. A Sant Martí hi ha pau política? Vostès governen amb majoria absoluta. Sí. Governem amb majoria, però amb l’oposició hi estem molt bé. Sempre els dic que em poden venir a veure pel que calgui, quan tinguin idees... Als plens intentem ser el màxim de transparents. A ells també els va votar una part de la població i de veritat que l’entesa és bona. S’han plantejat sumar-los a govern? A dia d’avui, no, però un mai es pot tancar en banda. Una de les prioritats que es marcava el seu grup a l’inici del mandat era generar activitat econòmica i ocupació. Va arribar la pandèmia. La veritat és que fins ara no hem pogut tirar endavant ni una cosa ni l’altra, però el municipi va creixent en habitants. Mantenim aquestes línies d’actuació de cara a l’any que ve i, si ens tornem a presentar, també per al proper mandat. L’atur és la preocupació número 1 de l’Ajuntament? Ens preocupa, però no la situaria al número 1. I què hi posaria, doncs? Als pobles petits ens preocupen moltes coses: benestar social, educació, obres, urbanisme... També pensem en l’atur, és clar, i més després de la pandèmia. Som conscients que a Sant Martí hi han augmentat els usuaris de Càritas i que tenim més demanda en serveis socials. Només estan separats d’Aiguafreda per un pont, però pertanyen a diferents comarques i àrees bàsiques de salut. Com han viscut els plans de desescalada? Entre veïns realment no hi ha hagut mai cap problema, ni entre alcaldes, però sí que és veritat que com a ciutadans tenim amics i família a banda i banda i era enrevessat saber què podies fer i què no. Amb Aiguafreda hi compartim molts serveis: el Punt Jove, el Casal d’Avis, temes de benestar social, el futbol... Preferirien que també formés part d’Osona? A mi, personalment, sí que m’agradaria. A efectes pràctics són dos pobles que funcionen com un. També comparteixen identitat? Sense que hi hagi rivalitat, penso que cadascú se sent del seu. Amb els temes que hi podria haver més disputa, com el futbol, anem junts. Les cases disseminades de Sant Martí sí que tenen més tirada cap a Centelles. Els cau més a prop i de fàcil accés. La població del seu municipi s’ha doblat en qüestió de 20 anys, de menys de 700 habitants als actuals 1.222. Quin perfil té la gent que s’hi instal·la? Majoritàriament prové de l’àrea metropolitana de Barcelona i fa servir el poble per dormir, perquè continua treballant a fora. En això ens hi afavoreix l’estació de tren, i que durant un temps es van construir habitatges que sortien molt bé de preu. Hi ha famílies i parelles que s’han integrat molt i d’altres que no. Fins quant vol créixer Sant Martí? Ara com ara, el nucli urbà ja està molt massificat tant de construcció com de gent. Si creixem, ho hem de fer cap a l’Oller. Governar un nucli urbà i un de cases de pagès és com estar al capdavant de dos pobles diferents? A la zona disseminada tenen pocs problemes, i a més a més s’ho arreglen molt ells. Nosaltres intervenim especialment en tema de camins, arreglar fonts… Ara estem treballant per aconseguir una depuradora a la urbanització de les Comes. Ens ho hem marcat com a prioritat i el Consorci del Besòs ja ha adjudicat la redacció del projecte. A la part urbana les necessitats són de tot tipus i m’imagino que les mateixes que a la majoria de municipis. Créixer en habitants també vol dir més necessitat de serveis. Fa més de 10 anys que batallen per reemplaçar l’escola, encara en un espai provisional… El terreny on es construiria ja el tenim en propietat i l’hem cedit al Departament d’Educació, que és qui té l’última paraula. Abans de decidir si tira endavant o no ens van dir que farien un estudi demogràfic. Per què ha costat tant trobar el desllorigador? Perquè no teníem cap terreny municipal que complís els metres mínims que se’ns demanava. Aquest 2021 la Generalitat també ha de dur a terme les obres dels nous accessos a la C-17. És mèrit de la pressió que han fet els ajuntaments? No sé de qui és mèrit, però nosaltres ho hem demanat molt. Viu amb l’ai al cor cada cop que sent que hi ha hagut un accident? Quan sents les ambulàncies sí que mires, és inevitable. De Tagamanent a Centelles, la carretera està com està, els revolts són perillosos… Però també ens evitaríem accidents si la gent no corrés tant. Fa uns mesos tenien previst desviar el Torrent de l’Oller. Han avançat? Hem parlat amb l’empresa constructora de la urbanització, que és la que ha de portar a terme aquest desviament. Ens van dir que ho farien al més aviat possible i ens consta que ja han demanat algun pressupost. Què es pot fer contra les cagarades de gos al carrer, les deixalles mal llançades i els botellons de què es queixen a través de les xarxes? D’entrada, ho publicitem molt perquè la gent se’n faci càrrec. Tot això suposa feina constant per a la brigada. Als pobles petits és molt difícil arribar a denunciar si no enganxes ningú in fraganti, el que fem és difusió amb l’objectiu que els veïns en prenguin consciència. El castell ara el tenen tancat. Hi havia una senyora pedra que ens feia una mica de por. Es va descalçar amb el temporal Glòria i els estudis geològics assenyalaven perill. S’hi han fet actuacions i de seguida que sigui possible el reobrirem. La tardor del 2019 van crear l’Espai Màrius Torres al Mas Blanc. Com està funcionant? Al mes de maig, si la pandèmia ens ho permet, hi farem alguns actes. Fins ara gairebé no l’hem pogut gaudir, però hi ha una voluntat molt clara de potenciar aquest espai. Com? Amb recitals de poesia, portes obertes, música… També hi ha una ruta d’orientació que surt d’allà. Núria Roca també forma part del ple del Consell Comarcal d’Osona. Li agrada l’experiència a escala supramunicipal? Puc dir que els plens són diferents dels d’un poble petit. Millors? Pitjors? Al poble són casolans i al Consell, més protocol·laris. Estem al cas de tot, el que es preveu amb l’aigua, els residus… Però tampoc tinc cap conselleria delegada i no en visc el dia a dia. Se sent còmoda amb la fórmula dels Independents? Sí, m’agrada. I més ara havent vist com funciona la política… Entenc el càrrec com un exercici de treballar pel poble i no estar casat amb unes sigles et permet anar més a la teva. Sí que és veritat que m’imagino que deuen obrir portes. Ho diu desencantada. No amb el Consell, sinó amb la Generalitat, el govern espanyol… Veus que realment hi ha molts interessos polítics, gent que sembla que s’ha d’avenir molt i després no és així. Estic desencantada en general.

“A mi, personalment, sí que m’agradaria que Aiguafreda formés part d’Osona”

Ripoll omple carrers i places de gent per la Fira de les 40 Hores

El Campgran arrasa al Concurs català de frisones

“Les infraestructures ferroviàries són un benefici social, una decisió política”

Incendi en unes golfes al nucli antic de Vic

LA PREGUNTA

Creu que els aranzels imposats per Donald Trump són una bona opció?

Atracament amb arma de foc en una joieria de Vic

Rebenten una vintena de vidres de cotxes a Vic en una sola nit

Un encaputxat, un cotxe immobilitzat i roba pel forat del vàter

Jordi Casanovas, aquest diumenge, arribant a l’acadèmia de futbol

Rescaten una noia de 23 anys al coll de la Marrana

Bon Preu busca 500 joves per treballar a l'estiu

"El jutge va emetre una ordre de crida i cerca en contra meva en lloc de contra l’atracador"

Tres detinguts a Vic per robar a l'interior d'un cotxe

Sis robatoris en habitatges de Torelló en les darreres setmanes

Albert Soler posa el seu nou llibre a la venda per un milió d'euros