“A Osona, els polítics no han sabut defensar el seu partit judicial”

Aquest desembre fa dos anys que va ser escollit degà del Col·legi d’Advocats de Vic (ICAVic). Quin balanç en fa? Molt positiu. Considerem que malgrat les dificultats que ens ha suposat la pandèmia el Col·legi ha fet un pas endavant. Hem aconseguit que la institució s’obri als col·legiats i també a la ciutadania, i crec que estem en un procés de transformació en positiu. Com va afectar la pandèmia a l’exercici de l’advocacia? Vam ser definits com a sector essencial i vam continuar treballant per garantir el dret a defensa de la ciutadania davant la justícia. I vam ser el primer col·legi de tot Catalunya a tancar portes per passar a treballar de manera telemàtica en el moment de més duresa de la Covid-19 per garantir tots els serveis als col·legiats i a la vegada protegir-nos. S’ha demostrat compatible la pràctica de l’activitat judicial amb la utilització d’eines telemàtiques? Probablement ha sigut més difícil que en altres àmbits, perquè en l’activitat judicial és important el principi d’immediació. És a dir, el jutge ha de conèixer els fets de primera mà, i a l’hora de prendre una decisió li és molt important escoltar bé què es diu i també com es diu. Des d’aquest punt de vista, la qüestió telemàtica complicava les coses. I quina reacció s’han trobat per part dels jutges a l’hora de fer tràmits i vistes a distància? Ens hem trobat amb fases i evolucions diferents durant la pandèmia. A l’inici, ningú estava preparat i es va suspendre molta activitat. Quan es va veure que la pandèmia havia arribat per quedar-se i que no es podien ajornar judicis constantment es va implementar la via telemàtica. Va ser un esforç titànic per part de tothom: primer es va poder aplicar a les comissaries, per prendre declaració als detinguts, i després a les seus judicials. Al final, però, l’amo de cada jutjat és el jutge, i eren ells qui acceptaven o no fer més o menys tràmits a distància. Ara la situació ha tornat força cap a la presencialitat. Al final, però, l’amo de cada jutjat és el jutge, i eren ells qui acceptaven o no fer més o menys tràmits a distància. Ara la situació ha tornat força cap a la presencialitat. A Vic fa temps que es denuncia la manca d’instal·lacions adequades per a l’activitat judicial. L’ampliació del jutjat cap a la Casa Serra i Moret serà la solució? S’ha d’agrair, i així ho fem constar des del Col·legi, totes les accions que busquen millorar la situació. Sabem l’esforç que ha fet Justícia i ho celebrem. De fet, és objectiu dir que s’estan millorant les instal·lacions, però no ens podem conformar amb aquesta actuació. Perquè probablement aquesta obra ens l’hauríem pogut estalviar, i en comptes de fer una reforma que és un pedaç, el que s’hauria d’haver buscat és una solució definitiva a la necessitat que tenim. I aquesta solució és la construcció d’un Palau de Justícia per a Osona. Tota la resta són pedaços. Si comparen la situació judicial d’Osona amb la del Bages no hi ha color. I això que són dues realitats gairebé idèntiques. Potser el Bages té una mica més de població, però són escenaris molt similars i quan compares la resposta de la Generalitat per fer front a les necessitats judicials d’una i altra comarca no té res a veure. A Manresa hi ha una gran seu judicial, amb molts metres quadrats. De fet, un 30% de l’espai no s’utilitza encara. A Vic fa anys que aprofitem trossos d’edificis que no són adequats per acollir l’activitat d’un jutjat. Pel que fa a òrgans judicials, a Manresa hi ha vuit jutjats d’instrucció i primera instància, i a Vic fins al 30 de setembre n’hi havia cinc. Ara en són sis, i ho celebrem. A Manresa hi ha tres jutjats de l’àmbit penal, a Vic no n’hi ha cap i tampoc sabríem on posar-lo. Això fa que tots els implicats en un procediment penal –advocats, testimonis, denunciat, etc.– s’hagin de desplaçar a Manresa per uns fets ocorreguts a Osona. A Manresa hi ha un jutjat social i un altre de violència de gènere. A Osona, no. Si compares la situació t’adones que a Vic no s’han fet els deures. En l’àmbit polític s’han prioritzat altres coses, i no s’han cuidat de vetllar per la nostra comarca en el camp judicial. I de qui és culpa que s’hagin acumulat tantes mancances durant tants anys? El que veig cada cop més clar és que qui no plora no mama. Els recursos econòmics són sempre limitats, i davant de l’escassetat de recursos el que s’ha de fer és administrar-los d’una manera determinada. I la justícia s’ha de considerar un servei públic de primer ordre, com la sanitat o l’educació. A Osona, els representants polítics no han sabut defensar el seu partit judicial. Manresa va fer els deures; nosaltres, no. No es va tenir una visió estratègica en aquest àmbit. Tenim un teatre i un hospital de primer ordre, tal com ha de ser, però amb la justícia no s’hi ha posat prou atenció. I ara ens trobem davant d’un corrent provincialitzador que buscarà desmantellar les instal·lacions judicials que no estiguin al dia. Ens diran: “Vostès no tenen jutjats, tenen una oficina que no és pràctica ni adequada”. I buscant un lloc adequat s’aniran emportant l’activitat cap a Manresa, Granollers o Barcelona. Els han informat quan podran tornar els judicis de l’àmbit penal a Vic? No se’ns ha comunicat de manera oficial cap data. Que tornin els judicis de l’àmbit penal és una mesura que demanem des de fa dos anys, però tampoc és la solució. No volem que els jutges de Manresa ens facin el favor de venir a celebrar vistes a Vic. Ho agraïm, però el que volem és tenir jutjats penals propis. Però per això ens cal una infraestructura adequada que ara no tenim. Amb la reforma de la Casa Serra i Moret, i a l’espera del local de la ronda Camprodon, es podria dedicar alguna sala a celebrar vistes penals a Vic. Però no serà fàcil perquè s’haurien d’encabir els judicis amb calçador. Un altre mal endèmic de la justícia a Catalunya és la manca de jutges, i a Vic això s’ha traduït en una gran rotació en el càrrec. Què comporta aquesta situació? A Vic, la justícia no està ben dotada quant a infraestructura, i sense edificis adequats la cosa costa molt que funcioni. A més, hi ha un col·lapse judicial espectacular. Hi ha gent que renuncia a drets perquè sap que si entra al jutjat a defensar-los s’eternitzarà la situació. Hi ha procediments que s’allarguen tres, quatre o cinc vegades més del que haurien de durar en un país normal. Aquest col·lapse no ens el podem permetre perquè la justícia, si arriba molt tard, ja no és justa. I això és fruit de la manca de jutges consolidats? És fruit d’unes instal·lacions deplorables i pocs òrgans judicials, que donen com a resultat una gran rotació de jutges. I si tu amb una empresa cada tres mesos li canvies l’amo, la resta de treballadors no funcionen bé. I al jutjat es van acumulant retards. A Vic els jutges no hi volen venir: primer, perquè la gran majoria són de fora i desconeixen el dret civil català. Desconeixen el dret que hauran d’aplicar. En segon lloc, hi ha la llengua, ja que molts no és que no el parlin, sinó que ni entenen el català. I per últim, perquè les places no són de magistrat, sinó de jutge, i això és un greuge econòmic per exemple respecte a Manresa. Aquest desembre s’han designat jutges titulars als sis jutjats de Vic. Això ha de portar estabilitat? Sí, estem esperançats, perquè després dels problemes dels últims temps sembla que començarem el 2022 amb certa estabilitat de jutges. En tindrem sis d’actius, i si no hi ha una causa de força major hauran d’exercir durant tot l’any a Vic i esperem que això contribueixi que tot rutlli. Ens consta que tots sis són més o menys de la mateixa promoció, es coneixen i estaria bé que fessin equip per treure del forat la situació judicial en què avui es troba la nostra comarca. Com s’ha viscut des de l’ICAVic tots els fets vinculats amb el procés independentista? El Col·legi d’Advocats és una corporació professional, no és un partit polític o un club social. La funció del Col·legi mai pot ser de caràcter polític, i això jo com a degà ho tinc molt clar. El Col·legi no pot posicionar-se ni ho ha fet. Això no vol dir que si s’observa una vulneració dels drets humans o de les llibertats ho puguem denunciar. A Catalunya, d’un temps ençà, s’han produït vulneracions de drets fonamentals. Com a col·legi no només tenim la facultat de posicionar-nos, sinó l’obligació. Sempre que el Col·legi ha detectat una vulneració de drets o llibertats de les persones s’ha posicionat. El Col·legi d’Advocats és una corporació professional, no és un partit polític o un club social. La funció del Col·legi mai pot ser de caràcter polític, i això jo com a degà ho tinc molt cla I per això van penjar el llaç groc al balcó de la seu del col·legi? Des d’abans que jo entrés, hi havia cert malestar entre els col·legiats perquè no entenien que no hi hagués un posicionament davant la vulneració de drets que estaven patint diverses persones a Catalunya. Quan vam entrar jo i la meva junta, en comptes de decidir res el que vam fer va ser sotmetre a votació què calia fer. Tots i totes les col·legiades van poder votar i decidir si volien el llaç groc o no. I el resultat a favor va ser contundent: un 76% dels vots. Hi ha col·legiats que han manifestat que no es troben còmodes exhibint un llaç groc al balcó de la seu? Alguns companys potser li matisarien que s’estan vulnerant drets fonamentals o que no sigui un símbol polític. A mi, personalment, cap company m’ha manifestat que se senti incòmode. A més, vam crear el servei del deganat obert, i cada divendres al migdia em poden venir a veure els col·legiats que ho vulguin per expressar inquietuds, malestar, opinions, aportacions… Les coses en democràcia es fan votant, i així ho vam fer. Si alguna persona no hi estava d’acord, ho va poder manifestar en la junta extraordinària, que va comptar amb una elevada participació, i votant. Recentment s’ha renovat parcialment la junta de govern. Reforça el seu projecte aquests canvis? Es van renovar cinc membres dels nou que formen la junta tal com marquen els estatuts. El projecte tots el tenim clar, i és la defensa de la nostra professió i la promoció de l’advocacia. Crec que a Vic tots remem en el mateix sentit. Ara bé, renovar parcialment cada dos anys la junta té coses bones i d’altres que no ho són tant. Les positives és que hi ha un traspàs entre gent que entra nova, i que potser no té experiència, i els que ja són dins i poden oferir aquesta expertesa. El que no és tan bo és que si una part de la junta té un projecte o idea concreta es pot trobar que l’altra part potser va a una altra velocitat i l’engranatge per entomar grans reptes no estigui a punt. I ara tota la junta va a la mateixa velocitat? La meva elecció va ser una sorpresa, perquè hi havia un degà que feia bona feina, es va presentar a la reelecció i vaig sortir escollit jo. Això va crear cert estat de xoc a l’inici, i amb la part de la junta que ha continuat fins aquest desembre teníem punts de vista diferents. Tot i això, s’ha fet l’esforç per part de tots de cedir en coses i sempre s’ha arribat a l’acord. Crec que l’entesa no ha sigut difícil i hem treballat molt bé.

“A Osona, els polítics no han sabut defensar el seu partit judicial”

Oriol Mitjà, des de Vic: “És totalment improbable que el brot d’hantavirus esdevingui una gran epidèmia”

Ferran Raigón obre la cursa electoral a Ripoll, amb Jordi Turull i Anna Erra de padrins

Es manté la vaga a Pascual després que l’acte de mediació acabi sense acord

Ratafia Bosch, durant un mes, en una cadena de botigues gourmet de Mèxic

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Leche Pascual tancarà la planta de Gurb el 31 de juliol després d'haver-la venut a Casa Tarradellas

De les millors carns, els millors embotits

Detenen a Vic dos membres d'un grup criminal que suplantava identitats per adquirir la nacionalitat

Una Quiniela de 14 encerts, validada a Vic

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Mor un motorista en un xoc frontal amb un turisme al Brull

El sòl pelvià i les forces invisibles