A Osona i el Ripollès hi ha 18 municipis on s’hi continuen celebrant misses tant en dies laborables com els caps de setmana i festius. Majoritàriament es tracta de les poblacions amb més habitants, però també n’hi ha diàriament a Calldetenes, Prats de Lluçanès o Sant Joan de les Abadesses. Tot i això, i deixant a banda les celebracions a demanda, la freqüència de misses que més es repeteix a les esglésies parroquials és d’un cop a la setmana, normalment els diumenges i, si no, les vigílies (els dissabtes). Hi ha d’altres casos, com Sant Martí de Vinyoles de Portavella (les Llosses) o Sant Agustí de Lluçanès, on l’activitat és molt més escassa i l’edifici concret de l’església s’obre només coincidint amb festes patronals o dates assenyalades.
Els dies i horaris recopilats per EL 9 NOU a través de la informació que faciliten els bisbats de Vic, Urgell i Girona, on pertanyen les parròquies d’Osona i el Ripollès, certifiquen que la celebració de misses ha disminuït respecte al que era habitual anys enrere. Un dels motius obvis és el descens del nombre de mossens i fidels –que baixin els batejos, comunions i matrimonis canònics n’és una mostra–, però fonts del Bisbat de Vic també apel•len a la necessitat de “recuperar la cultura de la comunitat, de trobada festiva entorn de Jesús”. La idea entronca amb la que ja plantejava el bisbe Romà Casanova en una carta pastoral publicada el setembre de l’any 2017, quan es referia al “tancament subjectivista i l’aïllament dels individus”, així com “a una crisi de la transmissió de la fe”, abans “fonamentada al llarg dels segles en la família”. Des del Bisbat hi afegeixen que els nous temps demanen un canvi de mentalitat i actitud, i que això ha de servir per “optimitzar els recursos i millorar la qualitat de les celebracions”.
Freqüència de misses als municipis d’Osona i el Ripollès / Neus Páez
És també en aquest canvi de paradigma on emmarquen una “crisi d’identitat” que “desdibuixa totes les vocacions”, incloent-hi la religiosa. No és cap secret que a l’Europa Occidental cada vegada s’ordenen menys preveres, ni tampoc que aquest descens es combina amb l’edat, les malalties, “la mateixa mort” o les “defallences i secularitzacions” dels que estan en exercici. Quan traspassa un rector, com ha succeït recentment a la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort, no sempre és possible mantenir la mateixa freqüència de misses. I així ho demostra que en aquest municipi encara no s’hagi anunciat, almenys públicament, si es mantindran un cop a la setmana, com havia estat fins ara.
El Bisbat de Vic defensa que cal recuperar la “cultura de la comunitat”
Una altra derivada de la disminució contínua dels membres que formen part de les comunitats és que els mossens cada vegada s’han de fer càrrec de més parròquies. Així, si temps enrere era habitual que el capellà visqués molt a prop dels fidels, ara n’hi ha que alhora dirigeixen fins a una vintena de parròquies diferents. El cas de l’arxipreste del Ripollès, Joan Carles Serra (18), n’és un exemple, però també el del vicari general del Bisbat de Vic, David Compte (7), que està al capdavant de les parròquies de Sant Joan de les Abadesses, Setcases o Vilallonga de Ter. Implica “aprendre una manera diferent d’exercir el ministeri sacerdotal”, expliquen des del Bisbat, “el prevere no viu a la parròquia, sinó que la seva funció és la d’impulsar i estrènyer la comunió amb Déu i els germans celebrant els sagraments i l’Evangeli”.
És en aquest sentit que marquen la línia d’avançar cap a agrupacions de parròquies, posant com a exemple les escoles rurals o consultoris mèdics que donen servei a més d’un municipi: “No es tracta només de tenir cobertes les misses del diumenge, sinó d’organitzar-se entre les parròquies properes per tal de donar uns millors serveis de catequesi, celebracions, formació, Càritas…”. Com a mesura excepcional, l’any 2017 per primera vegada també es van haver de nomenar diaques i laics que assistissin els rectors en algunes parròquies, una situació que a Osona i el Ripollès ara mateix es dona únicament a Folgueroles, Tavèrnoles i Vilanova de Sau. La seva figura no supleix la del mossèn, però seguint el Codi de dret canònic poden anunciar l’Evangeli i distribuir la comunió.
Excepcionalment es nomenen diaques o laics per assistir els rectors
A la carta pastoral, Romà Casanova descrivia l’actual situació com un “hivern eclesial”, però tot i això remarcava que la missa dominical no pot ser un privilegi de les parròquies més grans ni de les ciutats. L’objectiu, tant com sigui possible, és mantenir-les arreu i, segons apunten des del Bisbat, “tenir unes comunitats vives, atentes a les noves necessitats de tota la societat, i que es troben amb el prevere per celebrar la missa cada diumenge com a moment central de la setmana, tal com s’ha fet sempre des dels primers cristians”.
El Sínode Diocesà, que s’allargarà tres anys, ha de fixar les línies de futur
Les mateixes fonts asseguren que els reptes que planteja el context actual són tan grans “que depassen les capacitats d’un rector o d’un bisbe”. I és per això que el bisbe Romà va signar el setembre de l’any passat la convocatòria d’un Sínode Diocesà, un procés que s’allargarà tres anys i que culminarà en una gran trobada en què es decidiran les línies de futur. Convocar-ne és una facultat que tenen tots els bisbes, però que a Vic no s’havia utilitzat des de l’any 1945, quan va tenir lloc el darrer, encapçalat per Joan Perelló. L’anterior, convocat pel bisbe Bartolomé Sarmentero, havia estat 200 anys abans, el 1752.
