“A vegades no has de canviar tu perquè ho fa el voltant i t’adaptes”

Joan Mitjavila es jubila a finals d’any després de tota una vida dedicada a l’ensenyament com a professor de l’institut Antoni Pous i Argila de Manlleu, centre on ha fet tota la trajectòria i on ja va estudiar durant la seva etapa com a alumne. Al llarg de gairebé quatre dècades ha vist evolucionar l’institut i això, diu, ha fet que la seva feina, en lloc de fer-se monòtona, s’hagi tornat cada dia més interessant.Quants anys fa que exerceix de professor?Ara acabo de tancar el curs número 36, tots aquí a l’Antoni Pous. Vaig començar el setembre de l’any 90 com a professor de pràctiques perquè havia aprovat les oposicions i va ser el primer centre on vaig estar. No he estat a cap altre. Després vaig tenir la plaça i aquí m’he quedat. També fa especialment il·lusió perquè és el centre on jo havia estat alumne, que llavors encara no es deia institut Antoni Pous, i per tant és un lloc que te’l sents teu.Durant tots aquests anys quines assignatures ha fet?Bàsicament anglès, perquè soc professor d’anglès i és tal com vaig entrar, però també he fet alguns anys francès. Quan havia fet falta també música a primer d’ESO i un any d’informàtica.Durant tot aquest temps s’ha trobat mai dues generacions d’alumnes de la mateixa família? Sí, correcte. La primera vegada que em va passar, ja fa bastant temps, em va xocar. Quan et diuen “tu vas tenir la meva mare”, penses “com és possible?”. El que passa quan portes molts anys treballant en un lloc és això: que el sents més teu i que tens un compromís amb el lloc de treball i amb Manlleu. Alguna vegada m’havien preguntat, “no et canses d’estar al mateix centre?”, però la veritat és que si estàs en un lloc i te’l sents teu, fa que no hagis de canviar tu perquè ja canvia el teu voltant. El Manlleu dels anys 90 era molt diferent, perquè només venien alumnes de BUP i COU, que és com el Batxillerat actual. Socialment, també ha canviat molt des dels anys 90 fins als 2000. Tota la immigració que a principis del 90 no hi era, a partir del 2000 sí, i va ser un gran repte. A vegades no has de canviar tu perquè tot ja canvia al voltant. I no per bo ni per dolent, simplement canvia i tu vas adaptant-te a això.Creu que la manera com s’exercia abans la professió, els mètodes, els ensenyaments... han canviat en comparació amb l’actualitat?Penso que sí, perquè al principi tot era més acadèmic. Ara el Batxillerat també és així, però s’ha de fer molt més d’acompanyament del que no es feia amb els antics alumnes, a través de tutories individuals i tutories de classe. Hi ha molt més acompanyament perquè també hi ha moltes circumstàncies socials. En aquest sentit, la nostra feina ha canviat força. Et demana un compromís personal amb els alumnes. Abans feies classe i potser ja estava, ara hi ha més implicació.El nivell acadèmic a Catalunya ha disminuït durant els últims anys, considera que en anglès també ha estat així?No, en anglès no considero que hagi baixat, més aviat penso que ha pujat una miqueta. Ara hi ha molts mitjans per pràcticar l’anglès. La gent a qui li agrada pot veure sèries en anglès i fer moltes altres coses per practicar-lo.A part de fer classes, vostè ha aportat molts projectes en aquest centre, com intercanvis, Erasmus, el Bicibús... Les sortides a l’estranger són una activitat que hi ha quasi des del primer any que vaig començar a fer classes. Els primers viatges van ser a Anglaterra amb autocar, però valia la pena perquè era una experiència que et permetia sortir d’aquí. Darrerament, han estat més intercanvis o projectes Erasmus. Penso que tot això és molt positiu per als alumnes perquè veuen un entorn molt diferent, a part de la pràctica de llengua, sortir de la zona de confort, anar a un lloc diferent. Pel que fa al Bicibús, que consisteix bàsicament d’anar casa per casa a recollir els alumnes per anar tots junts amb bici a l’institut, va una mica lligat amb un projecte europeu que vam fer una vegada a Bèlgica, on vam estar treballant el tema de la sostenibilitat. Llavors parlant amb l’Ajuntament per tal de contribuir amb l’impuls del carril bici vam mirar de fer aquest Bicibús.Què li ha aportat la seva professió?Crec que hi he sortit guanyant molt perquè fent de professor estàs en contacte amb la gent i, evidentment, jo he aportat moltes coses, coneixement, seguiment, empatia amb els alumnes, però a la vegada he rebut molts inputs, he après de la vida mateixa, perquè et trobes moltes circumstàncies diferents i estàs en contacte amb gent jove que té molta energia, moltes ganes de fer coses, i això també s’encomana. Jo penso que és un tipus de feina que em manté més jove en aquest sentit.Ha pensat mai que li hauria agradaria canviar de professió? No he pensat mai de canviar, ni de professor, ni de centre, ja que sempre m’ha agradat, sempre he estat bé. I ara, quan veig que s’acaba el final de l’etapa, també m’ho miro amb cert respecte, però alhora amb enyorança ja que estic i he estat fent una cosa que m’agrada. Té por de trobar-ho a faltar? Sí, evidentment. Jo diria que hi seguiré vinculat amb coses d’ensenyament d’alguna manera. Què és el que recordarà amb més estima de l’etapa com a professor? Els alumnes, els recordo a tots amb estima. Això sembla que sigui dit així perquè sí, però és veritat. Quan et trobes amb alumnes que ho van tenir difícil per estudiar aconseguint fer el que volien fer, o quan et trobes amb exalumnes que se n’han sortit a la vida, penses, ostres, que bé! L’altre dia vaig trobar un exalumne que treballa d’infermer i que actualment és cap d’infermeria en un hospital. És en aquests moments que em sento realitzat com a professor. Quina és la seva opinió sobre la lluita i les vagues del professorat que hi ha hagut darrererament i que, si res no canvia, hi continuarà havent? És un tema complicat. Penso que de raons n’hi ha, perquè la feina que tenim ha canviat molt. Hi ha vegades que et trobes amb una diversitat a l’aula molt gran, sobretot a l’ESO, i és difícil arribar a tot arreu. Has d’atendre un alumne que necessita molta atenció, però alhora n’hi ha tres més que també ho necessiten i llavors 20 més en total a la classe. Has de gestionar moltes coses i a vegades sí que s’agrairia tenir més recursos. Per tant, en aquest sentit, jo penso que les protestes són justificades. Després hi ha molts elements que s’han de mirar, com el fet que estem treballant amb persones i no hauríem de perjudicar ni els alumnes ni les famílies ja que al final és per a qui treballem. En general, però, hi estic a favor i penso que sí que hi ha coses que cal millorar.

“A vegades no has de canviar tu perquè ho fa el voltant i t’adaptes”

“Hi ha països d’Europa on el ciclisme es viu amb molta més intensitat”

El Girbau Vic TT, campió d’Espanya Sub -21 a Saragossa

“Veient el Tour en directe vam descobrir una nova dimensió del ciclisme”

Detingut a Vic per tercer cop en dos mesos per traficar amb cocaïna

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Leche Pascual presentarà un ERO per acomiadar tota la plantilla de 80 treballadors de la fàbrica de Gurb

Vic, el barri de Roda

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Extingit un foc en un camp al camí antic de Taradell, a Vic

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

“Vaig fer el que havia de fer perquè els agents estaven en perill”

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic