Les estones de conduir serveixen sovint per pensar i posar ordre. És un exercici que Marta Moreta combina amb escoltar la ràdio en els gairebé 1.000 quilòmetres que recorre setmanalment anant i tornant de Manlleu al Parlament de Catalunya. Diputada socialista des de l’any 2015, va entrar al consistori manlleuenc fa dos mandats i és dels regidors vehements a l’oposició tant a l’hora d’aplaudir com tocar el crostó a l’equip de govern. Això demostra que la Marta política és indissociable de la Marta persona, perquè ella mateixa es defineix com a molt competitiva –li ve de quan practicava natació–, però també extravertida i de llàgrima fàcil si convé arromangar-se i posar-se a la pell dels altres. Com a diputada ha format part, per exemple, de la comissió pels drets del col·lectiu LGTBI i és una cara habitual en les discussions vinculades a educació i món local, des de la reivindicació d’un finançament just per a les escoles bressol fins, ara, el debat al voltant de com materialitzar el Lluçanès a sobre el mapa.

Moreta es presenta com a alcaldable a Manlleu aquest 2023 augurant un escenari “molt obert”, i optimista pel que fa als resultats del PSC: “Guanyarem, però també està clar que caldran aliances per governar. Nosaltres les buscarem en qui coincidim programàticament”. Parella de l’exalcalde Ramon Sitjà i ferma defensora de l’ideari socialista fins i tot en els moments més àlgids del procés sobiranista, considera que els últims dos mandats a Manlleu “hi ha faltat molta planificació”. És per això que, abans que prometre, es marca la directriu de redactar i clavar bones diagnosis. La política l’entén com un engranatge: “No té sentit parlar de seguretat sense fer-ho d’habitatge, feina, educació o quines perspectives de futur brindem als nostres joves”. També està especialment preocupada pels efectes del canvi climàtic, la manca de consciència mediambiental i la contaminació atmosfèrica a Manlleu: “Parlem molt dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, però a la pràctica com els aterrem?”. Fent bona la premissa de predicar amb l’exemple, a casa recullen l’aigua de la dutxa i ja l’estan reaprofitant a l’hort.

A l’hort i al jardí

Les vacances de Setmana Santa les va passar trastejant en un hort que és també jardí, ja que a casa de Marta Moreta enmig de la vianda s’hi fan créixer flors. Anar a buscar el planter, preparar la terra, regar… és una de les seves aficions: “Teletreballo força. Les estones que un dedicaria a sortir de l’oficina, a airejar-se i al cafè, jo les ocupo a l’hort”. Ara mateix ja hi té les tomaqueres, les cebes, els pebrots, les mongeteres i els enciams. Falta el carbassó. “Vaig d’hora, però és que aquí ens hi toca el sol moltes hores al dia.”

ELS APUNTS

SEGURETAT
“És un tema complicat a tot arreu, però a Manlleu s’ha començat la casa per la teulada. Hauríem d’haver redactat un pla local de seguretat a principis de mandat i, a partir d’aquí, desplegar accions. Les càmeres, la GREIP… No diem que no facin falta, però acaben sent bolets. Amb les ocupacions il·legals d’habitatge, proposem treballar pedagògicament, donant pes a les comunitats de veïns i els policies de barri. Treballarem per implantar serenos de nit.”

ECONOMIA, INDÚSTRIA I FORMACIÓ
“Millorar el polígon de la Font de Tarrés i omplir el del Mas han de ser prioritats. Si quedem curts, tirarem endavant una modificació urbanística per ampliar encara més aquest segon sector. També en veuríem un de nou, amb empreses d’alt valor afegit, al voltant del pont de la Gleva, aprofitant la bifurcació de la C-17 i la C-37. En formació hem de desenvolupar l’illa de coneixement, continuar sent referents en FP… I Manlleu ha de comptar amb estudis universitaris que complementin els existents en branques com l’electrònica o la mecànica.”

SEGON PONT
“És indispensable, el necessitem per treure camions i pacificar el centre de la ciutat. Va lligat al desenvolupament del Fugurull, amb la construcció de cases unifamiliars i un segon pavelló. Aquest equipament no s’ha de concebre en macro, sinó com a espai funcional i adaptat a les entitats.”

HABITATGE
“Els últims dos mandats s’ha fet una política de mínims. L’antiga caserna de la Guàrdia Civil és el lloc perfecte on començar a oferir pisos públics a joves i gent gran. Que la ciutadania vulgui i pugui quedar-se a viure aquí és imprescindible per trencar amb la imatge grisa de Manlleu.”

PORTA A PORTA
“Funciona, però no a tot arreu. Proposem consultes i canvis on no està anant bé. M’estimava més una ciutat amb contenidors que bruta i havent de baixar de les voreres perquè estan plenes de deixalles.”

EL SAFREIG

Li agrada el color vermell o el fa servir sovint per corporativisme?
M’agrada.

S’ho passa més bé a l’Ajuntament o al Parlament?
A l’Ajuntament. L’administració és molt lenta a tot arreu, però al Parlament, més.

Quina és per vostè la seva millor virtut com a política?
Ser com soc. I no vendre el que no puc garantir.

S’ha moderat amb els anys o té cada vegada menys paciència?
M’he moderat.

Ha anat mai a classes d’oratòria?
No.

I al psicòleg?
Tampoc.

Algun complex físic?
Cap.

Els discursos, sempre escrits?
Només quan no tinc temps. Si és un tema que domino, prefereixo improvisar.

N’ha fet redactar mai cap a ChatGPT?
No.

Qui guanyarà les eleccions municipals a Manlleu?
Nosaltres.

I a Vic?
Governarem el PSC.

Sobren motius. No ha triat un eslògan qualsevol…
Estava pensat i calculat.

Li han dit res des de l’equip de govern?
Directament, no, però he vist a Twitter que Eva Font (ERC) en parlava.

Pacte amb ERC o Junts?
Depèn de la coincidència programàtica.

Els grups que ara no són a l’Ajuntament hi entraran?
Diria que no.

Quantes hores dorm?
Sis.

Somnis o malsons?
Fa dies que no somio.

El seu plat estrella?
Els canelons, tot i que també soc molt d’amanides i carn a la brasa.

On dina els diumenges?
Acostumo a convidar els meus germans a venir a casa.

I al restaurant?
Ara més per dinar que per sopar. A l’estiu canvia el ritme.

Li costa que els seus fills li facin cas?
No. N’estic molt contenta.

A quina edat va ser mare?
Amb 31 anys.

Quina vida s’imagina quan es jubili?
Feinejant al jardí. I viatjant, que m’agrada molt.

Ha seguit la polèmica Shakira-Piqué?
Poc.

Paga alguna subscripció?
A Netflix. Últimament em costa trobar-hi sèries, però.

L’hoquei li agrada o li ha hagut d’acabar agradant?
Crec que ja m’agradava. Vinc d’una família que hi ha jugat molt: el meu germà, el meu fill… Anar a veure partits és una activitat típica del nostre cap de setmana.

Què faria diferent si tornés a tenir 20 anys?
Viatjar més, per aprendre idiomes.

Amb la màquina del temps, cap al passat o al futur?
Cap al futur, sempre. El passat està passat.