Oferir informació i assessorament en la promoció dels drets de les dones. És l’objectiu del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), que en el cas d’Osona compta amb un punt a Manlleu i un altre a Vic des d’on es dona cobertura tant a aquest municipi com als de la resta de la comarca. Entre tots dos espais l’any passat es va acompanyar 558 dones. Aquest 2021, a manca d’un mes per tancar l’exercici, la xifra puja a 528. Les tècniques que hi treballen poden prestar suport en un ampli ventall de temes, des de situacions de la vida quotidiana fins a salut, treball, habitatge, formació… Però sí que és veritat que en més d’un 50% dels casos s’atén dones per violències masclistes. “Abans venien sobretot de l’àmbit de la parella, però els últims tres o quatre anys estem detectant també molt assetjament laboral, agressions sexuals o situacions de matrimonis forçats”, explica Núria Muñoz, responsable de l’Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI (SIAD Vic-Osona).
El servei compta amb diferents perfils professionals experts en igualtat de gènere, ja que –sigui de més o menys magnitud– la lluita de fons és sempre contra les desigualtats i discriminacions que pateixen les dones. Això pot implicar múltiples ramificacions i derivades, però els dos pilars del SIAD són l’atenció psicològica i l’assessorament jurídic, ja que “moltes vegades se’ns plantegen situacions en què ens falta informació, que és clau per decidir”.
Després que les víctimes truquin a la porta s’inicia un procés de recuperació –i acompanyament– pel qual no hi ha manual d’abast universal. Tal com destaca Helga Masramon, tècnica d’Igualtat i psicòloga del SIAD Manlleu, cada dona “arriba amb la seva pròpia experiència”. En els casos de violència masclista és habitual un estat de confusió fruit del dolor i la creença de responsabilitzar-se erròniament del que ha passat: “Ens trobem una primera sensació de culpa i vergonya. A banda del que han viscut, es qüestionen si són elles que ho han provocat i es culpen d’haver-hi arribat. Per molt que experimentin aquestes emocions, cal deixar clar que les dones que han patit algun tipus de violència ni en són culpables ni s’han d’avergonyir de res”.
“En la majoria de casos ens trobem una primera sensació de culpa i vergonya”
Demanar ajuda és la primera pedra del camí, el punt de partida d’un trajecte que acaba canviant les lletres de víctima per supervivent. “Quan patim agressions o maltractaments dins l’àmbit de la parella es trenquen moltíssimes coses”, explica Masramon, “canvia la manera com ens veiem a nosaltres mateixes, a la resta de persones i al món”. Generalment augmenta la desconfiança envers la gent, sobretot els homes, i s’ha d’abocar esforços a treballar l’autoestima, ja que les dones es fustiguen a si mateixes per no haver tingut prou criteri, la qual cosa “no és certa, perquè en el seu moment totes fan el que creuen millor per sobreviure”.
Una part importantíssima de la recuperació passa justament per prendre consciència sobre la vàlua personal i fomentar la presa de decisions, amb l’objectiu que siguin elles que marquin tant la velocitat com els passos a seguir. Segons Masramon, “ja hi ha hagut prou sensació de pèrdua de control perquè altres persones o la mateixa administració els imposin què han de fer”.
A mesura que es va avançant les dones guanyen en apoderament fins a esdevenir supervivents, persones capaces de mirar enrere i dir: “Ostres, malgrat que he patit, que forta que soc, que forta que era, i com he pogut tirar endavant”.
Que els dos últims anys les atencions als SIAD Manlleu i Vic-Osona hagin augmentat fins a arribar a superar de tros les 500 demostra com de vital és la feina que porten a terme. També que de mica en mica va calant la sensibilització social, la preocupació i l’alerta al voltant dels molts tentacles de les discriminacions i violències que pateixen les dones. Queda camí.
{{ comment.text }}