Ara fa un any, el temporal Glòria va castigar tot Catalunya. A Osona, la llevantada va mostrar la seva fúria a través de la força de l’aigua, mentre que a les zones més altes del Ripollès també s’hi van acumular importants gruixos de neu. La borrasca va deixar registres de pluja històrics –com per exemple els 426 litres per metre quadrat que van caure a Viladrau– i va generar destrosses i afectacions remarcables en infraestructures així com també en la vida de les persones. Durant aquella penúltima setmana de gener, EL 9 NOU va recollir diverses històries que permetien fer-se una idea de l’impacte generat: els veïns de Cantonigròs que es van quedar més de 40 hores sense subministrament elèctric, la inundació que impedia circular per la carretera que uneix Vic i Roda de Ter o el treball incansable a Vilanova de Sau per obrir camins colgats de troncs i arribar a les masies en van ser alguns exemples.
Un altre cas es va viure a l’Horta Fonda, una masia ubicada als afores del barri de Santa Anna de Vic i propera al riu Gurri. El migdia del 24 de gener de 2020, Joan Paré caminava enmig d’una finca superada per l’aigua i colgada de sediments que hi havia dipositat un cabal “mai vist ni explicat”, en els més de cent anys de vida familiar a la casa. “Vaig estar tot un mes traient fang a palades”, recordava Paré aquest dimecres al matí des d’un pati central que mostrava una imatge ben diferent a la de fa un any. “Hi hem deixat moltes hores per arreglar-ho, i les que ens queden”, avisa en el moment d’iniciar una ruta que permet descobrir que l’aiguat provocat pel Glòria encara manté la seva petjada en alguns racons de l’Horta Fonda. Es pot apreciar en la marca del nivell que va assolir el riu Gurri en la planta baixa de la casa, “i en la humitat que encara va sortint per la façana”. Uns metres més enllà, en un punt inaccessible fa un any a causa de l’acumulació de fang, s’observa per on va arribar l’aigua –amb un mur de terra reconstruït a l’estiu “però encara dèbil”– i els dos camps més afectats per les inundacions: “No hi va créixer res. Va quedar tot enterrat”, explica Paré, en un terreny que sí que podrà aprofitar aquest 2021.
Amb el record ben present, Paré reconeix que encara li ve angoixa quan pensa en tot el que va viure la seva família, “i sempre et queda una cosa a dins que pugui tornar a passar”. La reconstrucció del mur ha d’ajudar a evitar-ho, però també reclama a les autoritats competents com és l’ACA que mantinguin l’entorn del riu net, “ja que encara hi ha troncs encreuats i caiguts un tros avall de casa”, en punts on si tornés a baixar una rierada “farien un tap”, conduint l’aigua amb més rapidesa cap a l’Horta Fonda. Paré també avisa que s’hauria de revisar el camí rural que connecta la masia amb el carrer de Manel Brunet. Just on el torrent de Sant Jaume emergeix a la superfície, “el marge és dèbil i es va decantant. Si no s’hi actua, hi ha perill que baixi”.
Una altra imatge d’impacte que va deixar el Glòria a Osona ara fa un any va ser l’esllavissada i l’esvoranc que va deixar inservible la carretera BV-5301 al seu pas pel municipi del Brull. Gairebé de manera simultània a aquest esfondrament, la mateixa via –que travessa el parc natural– patia una segona esllavissada, en aquest cas al municipi de Montseny, al Vallès Oriental. I al mig, del tot incomunicats per banda i banda, hi quedaven unes set famílies, entre elles els Somoza Ramírez, que regenten el restaurant de Collformic i en aquell moment hi vivien. “No ens hi havíem trobat mai, i tot i que es va intentar arreglar ràpid per nosaltres es va fer llarg i dur”, apunta Anna Ramírez. Sense anar més lluny, la filla gran d’11 anys, la Berta, va estar una setmana sense anar a escola a Seva. Per tal que aquesta situació no s’allargués van aparcar un vehicle a cada banda de l’esvoranc i anaven de Collformic al punt afectat, “passàvem el tall a peu”, i pujaven a l’altre cotxe. A la banda del Vallès Oriental van condicionar un pas per a veïns “amb uns 10 dies”, però al cantó del Brull “es va allargar algunes setmanes més”. El temporal Glòria i l’aïllament viscut va ser un argument més per deixar Collformic i establir la seva residència a Sant Celoni.
En el cas d’Anna Ramírez, el 2020 començava amb una situació meteorològica extrema que també va afectar el seu negoci: “No venia ningú al restaurant perquè no hi havia carretera”, recorda, “però era provisional i ens hauríem refet”. Quan a principis de març la llum es començava a veure al final del túnel va arribar la pandèmia de la Covid-19 i les restriccions que han afectat de ple la restauració: “Això és el que ens ha fet més mal en l’últim any”, lamenta des d’un local, a Collformic, on “no té cap sentit obrir i oferir menjar”, amb les restriccions de mobilitat i horaris actuals.
