Al marge del toc de queda

Ni cotxes ni veïns esgarrapant l’últim cigarret del dia, ni tan sols un balcó obert des d’on s’escoli furtivament la cantarella de programes i sèries de televisió. Són 3/4 d’1 de la matinada i l’únic company del Merma a la plaça Major de Vic és un gavià que fa anar el bec davant de la llibreria Anglada. Els carrers del centre són buits. Res a veure amb el mes d’agost o principis de setembre, quan les terrasses dels bars obrien fins passada la mitjanit i la remor de converses i rialles acompanyava amics tornant de sopar i nens i nenes jugant a la sorra de la plaça. Ara no, la imatge és ben diferent: aquest dimecres d’octubre el termòmetre marca 5 graus, però la gent s’ha afanyat a fer via cap a casa perquè així ho fixen les restriccions i un toc de queda que ha acabat de dissipar la poca vida que ja caracteritzava les nits de fred a Osona i el Ripollès. La mateixa quietud de Vic regna també a Manlleu, Torelló, Ripoll... I les voreres desangelades són el millor testimoni de la força que recupera el coronavirus, però aquesta matinada EL 9 NOU s’ha proposat justament el contrari: posar el focus en col·lectius que continuen treballant de nit malgrat el toc de queda i, per tant, donar veu a sanitaris i policies, però també forners, maquinistes o persones com Pep Márquez, que es va incorporar a l’empresa de recollida de residus d’Osona fa 13 anys i n’ha treballat 11 en horari nocturn. Un home capaç d’anar en màniga curta fins i tot quan es desploma el termòmetre, que sempre ha sigut de dormir poc i que és un testimoni de valor a l’hora d’explicar com ha canviat el paisatge urbà de la comarca amb el toc de queda, perquè cada nit recorre en furgoneta els carrers de pobles i ciutats amb l’objectiu d’assegurar-se que els contenidors siguin a lloc, detectar abocaments il·legals d’andròmines i resoldre les incidències amb què es troben els camions, des de cables que pengen i hi ha el perill d’emportar-se fins a avaries o bretolades. Tot plegat un reguitzell de quilòmetres amunt i avall que la matinada d’aquest dimecres ja el portaven a parlar d’una reducció evident de la mobilitat: “Hi ha menys cotxes a les carreteres, en el cas de Vic també menys bicicletes i patinets, i això fa que la recollida [de residus] sigui més ràpida, perquè ens podem anar movent estant gairebé sols”. Les fotografies de l’Eix i la C-17 li donen la raó: entre les 10 del vespre i les 6 del matí, els últims dies EL 9 NOU pràcticament només hi ha comptat camions de gran tonatge i vehicles policials, una prova que el toc de queda ha calat en la ciutadania. “I jo soc dels que pensa que tornarà a anar per llarg”, hi afegia Márquez després d’explicar que amb les mesures i les restriccions en el servei de bars i restaurants, com que la gent menja més a casa, han detectat un increment del multiproducte i els residus orgànics semblant al de la primavera passada, quan el confinament sever va buidar els carrers fins al punt que gairebé “feia por, perquè no et creuaves amb ningú però sí que de nit anaven passant moltes ambulàncies”. Pep Màrquez / Albert Llimós Qui no circula a sobre de quatre rodes però també ha constatat que amb el toc de queda hi ha menys moviment és Cayetano Lorca. Originari de Múrcia, des del febrer passat treballa de maquinista a Rodalies de Catalunya i aquest dimecres feia nit a Vic. El seu tren es va aturar a l’estació 10 minuts abans que toquessin les 12, i just baixar de la cabina explicava a EL 9 NOU que “en aquest trajecte des de Barcelona acostumen a pujar 10 o 12 persones a cada parada, però avui com a molt 4 i en algunes, cap. Es fa estrany, perquè nosaltres estem acostumats a portar molta gent, però això vol dir que s’estan respectant les normes”. Als maquinistes, Renfe els proporciona cada mes un kit amb mascaretes, guants i gel hidroalcohòlic, i l’empresa ha incrementat el personal per desinfectar a fons les cabines cada vegada que toca relleu al volant. Un volant que Lorca havia de tornar a agafar d’hora l’endemà: aquella nit dormia a l’hotel de sobre l’estació i, en el marc d’un torn que consisteix a fer el darrer i el primer viatge de dos dies successius, arrencava servei cap a Barcelona a 3/4 de 7 amb el convenciment “de continuar facilitant la vida a qui ha d’anar a treballar presencialment o necessita moure’s sí o sí”. Cayetano Lorca / Albert Llimós La mateixa vocació de servei també ha estat el motor dels professionals sanitaris que continuen al peu del canó des que el coronavirus va capgirar les nostres vides. Dimecres, entre el personal que atenia urgències des de les 8 del vespre fins a les 8 del matí hi havia Judit Serra i Anna Ribas, infermera i doctora amb més de dues dècades d’experiència i un missatge calcat: no s’hi val a tirar la tovallola, perquè s’està lluitant de valent contra la Covid-19, i tant cal agrair l’esforç titànic de la ciutadania com recordar-li les mesures per frenar l’expansió de la pandèmia. Judit Serra i Anna Ribas / Albert Llimós La guàrdia de nit l’havien començat relativament tranquil·les, i sí que explicaven que amb el toc de queda s’ha reduït el nombre de pacients que consulten a urgències: “Va molt en consonància amb la por. La gent entén que el moment torna a ser crític i, amb bona intenció, s’espera a trucar. També te’ls trobes amb dubtes a l’hora de venir”. A l’agenda i el calendari, marcat en vermell, revisar i canviar d’estratègia tants cops com faci falta per ser més eficients, però amb la certesa d’haver interioritzat el pòsit de la primera onada. “Malgrat que el virus s’estén com una taca d’oli, el coneixem millor, tenim molt més material de protecció i ara també testos d’antígens, que a urgències amb 15 minuts ens permeten saber si una persona és positiva de coronavirus i, per tant, tallar molt ràpid les cadenes de contagi”, destacaven Ribas i Serra a EL 9 NOU poc abans que el rellotge marqués les 11 de la nit. A aquella mateixa hora, la Policia Local de Manlleu continuava en ple control als accessos de la ciutat, un dispositiu que s’ha anat repetint cada dia per assegurar que els veïns compleixen el toc de queda i que, segons el cap de torn, està sent sorprenentment positiu, ja que amb “la mascareta al principi va costar més, però ara la majoria de gent que aturem torna de treballar a empreses càrnies, Casa Taradellas, pinsos Baucells... I té el certificat que ho acredita”. Que el moment sigui crític fa que la gent allargui més abans d'anar a urgències Un altre dels col·lectius que se suma a policies i sanitaris a l’hora de continuar treballant al marge del toc de queda són els forners. Experts a amassar, pesar, coure... I avesats a llevar-se mentre tothom dorm per abastar de pa, coca i altres delícies forns i pastisseries que ja van estar d’actualitat durant la primera onada de la pandèmia, quan una allau de compradors va desbordar les botigues, i que ara més o menys mantenen les vendes habituals malgrat haver deixat de servir a bars i restaurants. El berguedà Miquel Serrano, responsable de fleca de Pavicsa, va aprendre l’ofici del seu pare. Treballa cada dia des de les 3 de la matinada fins als volts de migdia i explica que seguir un horari poc ortodox és viable amb disciplina i una rutina ben organitzada, que en el seu cas inclou una hora de migdiada i no posar-se al llit mai més tard de quarts de 10 del vespre. També és vital que la feina t’apassioni, és clar, però ell desborda entusiasme a cada paraula i, en plena pandèmia, reivindica que pa ha de ser sinònim de salut: “Això vol dir tenir sempre present que parlem d’un aliment de primera necessitat, i treballar amb bones farines, fermentacions llargues i massa mare en comptes d’additius”. Miquel Serrano / Albert Llimós Nascut a Folgueroles el 1965, un altre mestre del gremi és Xavier Puigseslloses, que també va aprendre l’ofici del seu pare i dona continuïtat a la nissaga que ha fet famosa la coca del mossèn, a més de sublimar tot tipus de pans i pastes que abracen registres tant dolços com salats. Home acostumat a tenir farina a les mans. I com Serrano, que fins i tot troba gust a treballar de nit perquè “hi ha menys telefonades i nervis” que entrebanquin el ritual de començar arrencant el foc del forn, preparar la massa de pans ecològics, d’espelta i xapata i, pels volts de les 2, passar el testimoni a tres treballadors que li agafen el relleu fins que torna a l’obrador a mig matí. La filosofia de Puigseslloses continua sent la d’una empresa familiar que vetlla pel resultat de cada fornada, també advocant per processos naturals, i que darrerament ha notat un augment de clientela de l’àrea metropolitana de Barcelona. “Amb els bars i restaurants tancats, molta gent que ve d’excursió ens compra entrepans”, explicava a EL 9 NOU poc abans de la mitjanit de dimarts. Això ajuda a rebaixar l’impacte de no servir a bars i restaurants, sector ara a mig gas on de normal el forn Sant Jordi destina al voltant del 30% de la seva producció. Xavier Puigseslloses / Albert Llimós Un altre dels col·lectius habituals que Puigseslloses destaca que s’ha fet fonedís amb el coronavirus, les restriccions i el toc de queda són caçadors i boletaires que ja passaven per l’obrador fins i tot abans d’obrir la botiga. Els conills de bosc també han canviat d’hàbits: en un trajecte de Vic a Folgueroles, la nit de dimecres EL 9 NOU en va comptar sis a carreteres on fins no fa gaire nits els amos de l’asfalt eren els cotxes.

Al marge del toc de queda

Aprenent a fer ciència al riu

Demanen fins a 43 anys de presó per a l’home que es va atrinxerar en una masia de les Llosses

L’Ateneu Cooperatiu va fer més de 40 acompanyaments a Osona i el Lluçanès, el 2024

El segon tall de l’R3 començarà després de Sant Joan i durarà un any

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després