“Al terreny és on s’aprèn”

Poder sortir de l’aula i aplicar tots els coneixements obtinguts sobre el terreny és un pas totalment necessari per a qualsevol estudiant universitari, però si es tracta d’una professió amb un pes experimental tan important com és el cas de Biologia, encara ho és més. I malgrat que la pandèmia no està posant les coses fàcils ni als centres educatius ni als alumnes, alguns d’ells encara van poder experimentar què es viu en un estudi com el que, any rere any, encapçala el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM). Els escollits per aquesta edició van ser Abel Ayats i Jordi Camps, que en tot el temps que va durar el treball d’anàlisi dels 10 trams fluvials van acompanyar i van agafar les responsabilitats d’uns biòlegs experimentats.
“Al Campus ja se’ns informava que hi havia aquesta possibilitat, però jo ja feia temps que sabia que es podien fer aquestes pràctiques, i ja ho portava de cap”, afirma Ayats, veí de Sant Hipòlit de Voltregà, “i sempre et sents més a prop si estudies i treballes amb rius de la zona on vius, ja que te’ls fas més teus”, afegeix el torellonenc Camps. Tots dos asseguren amb certesa que “ens feia por que aquestes pràctiques s’acabessin anul·lant a causa de la situació, i per sort finalment no va ser així”, però la Covid-19 també va deixar marca en la seva experiència. “Per desgràcia no vam poder treballar al laboratori ni entrant les dades recollides al sistema, ja que per seguretat no es podia fer”, explica Camps, “però val a dir que el millor sempre és treballar sobre el terreny, ja que és on més s’aprèn i el que, per la seva tipologia, menys es toca a classe”, afegeix Ayats.
Tot i que aquesta experiència es va veure limitada en certa manera, tots dos van poder completar les 300 hores amb normalitat, temps que se’ls va fer curt i tot. “Al començament semblen moltes hores, però al final si haguessin estat 600 tampoc hauria passat res”, afirma tot rient Camps. Aquestes 300 hores, però, no se les van passar, ni de bon tros, fent feines senzilles, ja que tots dos narren que “ens van donar moltes llibertats i vam poder tastar totes les activitats que habitualment es fan, tant captures de peixos com recollida de dades”. Però, més enllà de fer-los partícips del projecte, també van exigir-los una feina ben feta. “Un dels aspectes que més agraeixo és que ens van donar moltes responsabilitats des del primer moment. T’adonaves que estaves treballant amb unes dades que tindrien repercussió real”, afirma Ayats.
La feina que van fer, però, més enllà de servir-los per convalidar les pràctiques de la carrera amb una nota excel·lent, també va servir per deixar molt bon gust de boca al CERM. “Van ajudar-nos molt i, malgrat estar lligats de peus i mans per la situació de la pandèmia, crec que van poder aprendre molt. Una part molt important de la nostra feina és formar i ensenyar als alumnes”, afirma Marc Ordeix, coordinador del CERM.
Un cop passades les pràctiques, i amb la carrera ja sota el braç, tots dos encaren un futur incert, però amb la certesa que la pràctica obtinguda els ajudarà molt, i fins i tot els farà replantejar el seu futur professional. “No m’havia pensat mai treballar en els rius, ja que tenia previst centrar-me més en la conservació, però veient l’experiència que n’he tret, no ho descarto”, conclou Camps.