“M’agradaria que a Osona hi hagués més restaurants de cuina catalana”

Alba Bruguera (les Masies de Roda, 1989) va fundar fa 10 anys l’estudi de comunicació gastronòmica Food & Media, conjuntament amb Marta Moral i Anna Vilà. Avui, el projecte s’ha consolidat amb una oficina pròpia equipada amb una cuina-plató on generen continguts per a la cinquantena de clients que tenen, alhora que organitzen fires i esdeveniments en l’àmbit gastronòmic arreu del principat, i on treballen vuit dones. “No és volgut però ens agrada molt que sigui així”, afirma Bruguera, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (UdG) i amb un postgrau en Màrqueting Digital (UVic-UCC), en una entrevista del cicle Fem DEO de la Cambra, Creacció i el Consell Empresarial d’Osona. Food & Media va facturar 415.000 euros l’any 2024. Decidir fer comunicació en un àmbit concret, com és el gastronòmic, fa 10 anys, tenia un punt d’atreviment?A nosaltres no ens ho va semblar mai, però a la gent del voltant, sí. En aquell moment estàvem al VIT i a vegades ens passaven projectes d’altres coses i els rebutjàvem perquè només fem gastronomia. Per a nosaltres era obvi que havia de ser així, perquè no comunica el mateix un mecànic que un elaborador de botifarra i perquè, a més, la gastronomia ens requeria una formació. Per exemple, vam començar amb Llet de Cabres Catalanes o amb Montbrú i Marta Moral i jo vam fer un curs d’afinadors de formatges a l’Escola Agrària de Manresa. Penseu que el sector gastronòmic representa el 20% del PIB català. Vull dir que no és una tonteria especialitzar-te en un 20% del PIB. Què els va portar cap aquí?Principalment, que ens agradava el menjar i la gastronomia. I, a més a més, quan en vam començar a parlar amb la Marta, ella en aquell moment treballava al sector i, per tant, ja tenia un cert coneixement del que podia necessitar al mercat. Com ha evolucionat la comunicació en 10 anys? Tenint en compte la irrupció de les xarxes socials…A la carrera no vam fer res de xarxes socials, pràcticament res de digital i quan vam començar amb Food & Media hi havia Facebook. Ara ens trobem davant l’hegemonia d’Instagram i el començament de TikTok. De vegades ens sembla que el públic dels nostres clients no és de TikTok, però és cap on anem. Realment ha evolucionat molt. Abans les xarxes era com un comodí i ara les empreses volen centrar la seva comunicació total en xarxes. Nosaltres no ho recomanem. La comunicació ha de ser 360 i les xarxes són una eina més. Això també els ha implicat una evolució.Ens fa estar al dia del que s’està movent. Si als nostres inicis, per exemple, el contingut que penjàvem el passaven els clients, d’un temps cap aquí no acceptem funcionar així. La condició és que nosaltres generem els continguts. Primer tots aquests continguts els fèiem en llocs que podíem tenir disponibles o a la cuina de casa meva i ara ja necessitem tenir una oficina amb una cuina-plató, on constantment s’hi treballa per generar continguts. És essencial perquè la diferència de qualitat és abismal. L’evolució de l’empresa se la imaginaven fa 10 anys?No gens, perquè el nostre objectiu no ha sigut mai el de créixer per créixer, sinó fer-ho en l’àmbit professional, de reconeixement, de posicionament al mercat i poder triar els clients que ens agraden més els projectes. I això ens ha portat a trobar gent pel camí que no podíem deixar l’oportunitat que formés part de l’equip. De fet, vam ser tres fins a la covid i a partir d’aquí vam començar a créixer. Gastronomia és sinònim de restaurants?No! Gastronomia són productors alimentaris, associacions de productors i de restaurants, restaurants, marques d’alimentació… Entenem gastronomia amb tota la cadena de valor. Quin és el seu perfil de client?Tant marques d’alimentació com poden ser Montbrú o Can Bech, restaurants com Divicnus o Mas Monells, associacions com Osona Cuina, Taula Dolça o Llet de Cabres Catalanes, o fires. I amb fires no es limiten a la comunicació. També han anat obrint fronts.Sí, això va ser a partir del 2022, que vam posar en marxa la part de producció, començant amb projectes en els quals ja teníem molta relació, com el Trufforum Vic o la Fira del Torró d’Agramunt, i a partir d’aquí és on hem obert l’especialització en producció. Ara ja som un estudi de comunicació i producció gastronòmica. Quin és el nivell gastronòmic de la comarca d’Osona? Fa anys que no tenim noves estrelles Michelin…Jo no ho centro tot en les Michelin. No és tan important com, crec, que a la comarca d’Osona hi tenim un molt bon nivell agroalimentari. I a nivell organitzatiu quan surts al·lucinen de veure iniciatives com Fet a Osona, que hi ha una associació de restaurants, una de pastissers, una altra de productors, que es poden fer accions… Això no passa a totes les comarques. Ara, també val a dir que m’agradaria que a la comarca hi haguessin més restaurants de cuina catalana. Hi ha molts restaurants que ens agraden molt, però no estem posant prou èmfasi en la cuina catalana i en els productes. Parlant de producte, podem presumir d’embotits, de tòfona… de què més?Per exemple, de caça. Hi ha bons restaurants que la treballen. O formatges, hi ha diversos productes. Possiblement, a totes les eines que tenim per visibilitzar-ho hi falta pressupost. En l’àmbit polític, no ens ho creiem prou com a comarca. És condició ser dona per treballar aquí?No és condició, però estem molt contentes que sigui així. També és veritat que els col·laboradors que tenim, en l’àmbit de la cuina, la foto o el vídeo, solen ser homes i no hi ha cap problema. L’organització és diferent pel fet de ser dones?Molts cops nosaltres ens replantegem com fem les coses perquè tenim l’oportunitat de fer-les diferents, encara que sigui difícil perquè els models d’empresa del voltant segueixen com una hegemonia. Per a mi té sentit que sigui una empresa horitzontal, és dir, com un equip de futbol, on hi ha un entrenador, però cadascú juga allà on és més bo. No hi ha d’haver direccions, hi ha d’haver responsables de coses. I també, cal promoure activitats de benestar. Ara ja fem esport els dimarts al matí, però això ha d’anar a més. Les generacions que venen volen major benestar físic i emocional, però nosaltres també ja ho volem. Treballen per a l’administració? Estan molt pendents de les licitacions públiques?No és exagerat, ara per ara. Aquest any hem guanyat el concurs de la comunicació de Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia, però potser un 30% dels ingressos provenen d’administracions. Aquesta adjudicació ha sigut com un premi als 10 anys que portem de trajectòria. Voltar tot Catalunya, conèixer productors, fires, esdeveniments, restaurants… és el que ens feia il·lusió perquè el nostre objectiu és poder condicionar i ajudar a millorar el mercat agroalimentari de Catalunya. Això és el que ens mou. Quina fira els agradaria o somien un dia poder muntar a Osona?Mira, en vam estar mig parlant, però per aquest any no era viable: una fira ramadera on explicar races càrnies de vedella. Una mica va sortir de la sessió que vam fer al Mercat del Ram (Què mengem quan mengem vedella) i on els productors deien: “Hem d’explicar les races càrnies de vedella”. Tot és vedella però hi ha diferències i volem ajudar a aquests ramaders a fer marca de les races, diferenciar-se i donar valor afegit al que fan. Tenen projectes nous a prop de casa?Sí, al mercat de Vic. S’està treballant en un espai de productors agroalimentaris de proximitat i se’ns ha demanat fer-hi activitats cada mes per dinamitzar-lo amb tastos o demostracions de cuina, a partir del setembre.

“M’agradaria que a Osona hi hagués més restaurants de cuina catalana”

“Procurem no caure en el parany de les subvencions. Són diners que realment tu no fas”

“Sense espais de formació contínua una empresa queda en desavantatge”

Maria Dolors Serra, directora financera d’Elausa, reconeguda amb el quart guardó Fem DEO

“El respecte a les persones és una manera de crear un equip sòlid i compromès”

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

S’expandeix també a Osona la tendència de reconvertir baixos comercials desocupats en habitatges

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Una dotzena de ferits en l'incendi d'un bloc de pisos a Roda