En plena època moderna, el filòsof Blaise Pascal (1623-1662) ja anticipava la distòpica possibilitat d’un món on les màquines substituissin les persones. Quatre segles després, viure sense ordinadors sembla inconcebible i, malgrat que l’impacte dels algoritmes en la societat ha fet aflorar el debat sobre l’ús responsable de la tecnologia, la realitat és que l’aplicació de la intel·ligència artificial en el sector sanitari aplana el camí cap a una medicina preventiva en què s’escurça el diagnòstic de les malalties i s’ofereixen tractaments personalitzats a cada pacient.
Sota aquesta premissa, en el marc de projectes liderats per la Unitat de Recerca i Innovació de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central, Queralt Miró, de Castellterçol, està desenvolupant en col·laboració amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya la seva tesi doctoral sobre l’ús d’intel·ligència artificial en la lectura de les radiografies de tòrax. Graduada en Estadística Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és professora associada d’Estadística en aquesta mateixa universitat i a la UVic-UCC. Amb 25 anys, també compta amb el màster en Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC).
Així, gràcies a un bagatge acadèmic que gira al voltant de l’Estadística –disciplina que ha esdevingut fonamental per l’avenç científic–, Miró ha aportat una mirada analítica en el camp de la salut que, en paraules seves, “fa que la recerca sanitària sigui més eficient en complementar-se amb dades obtingudes a partir de mètodes estadístics”. D’aquesta manera, la intel·ligència artificial, que genera coneixement a partir de grans quantitats de dades, s’ha convertit en l’eix rector del doctorat industrial de Miró, en tant que li ha permès interpretar en un sol any més de 400 radiografies de tòrax de pacients d’Osona.
Posant la vista enrere, la idea de dur a terme un projecte centrat en radiologia va néixer quan ella i l’investigador Josep Vidal, cap de recerca de l’ICS de la Catalunya Central i director de la tesi doctoral, van constatar que l’aplicació de la intel·ligència artificial en el diagnòstic per la imatge agilitzava la interpretació de radiografies en uns temps en què, d’acord amb la doctoranda, “falten radiòlegs”. A més, Miró reivindica que les eines que ofereix la intel·ligència artificial també ajuden a fer “una lectura més precisa de les plaques radiogràfiques”. Això, de fet, facilita la detecció precoç de lesions pulmonars en les radiografies de tòrax, prescindint així de la necessitat de fer altres proves mèdiques. En aquest sentit, un dels objectius de la tesi rau a donar a conèixer que la intel·ligència artificial és una eina que es pot emprar en qualsevol àmbit de la salut. Per exemple, s’està utilitzant per al diagnòstic radiològic en oncologia, com ara la colonoscòpia o la mamografia. Alhora, en un escenari en què la covid-19 ha posat a prova la logística sanitària, Miró afirma que la intel·ligència artificial també “optimitza la gestió hospitalària tot reduint les llistes d’espera”.
En altres paraules, el projecte té la voluntat de visibilitzar com la intel·ligència artificial és, segons Miró, “un sistema d’ajuda als professionals de la salut, sense perdre de vista que la màquina està subordinada a les decisions dels sanitaris”. En aquesta línia, si bé l’ús no regulat de la intel·ligència artificial pot comportar riscos com el tractament poc ètic de les dades, Miró subratlla la importància de difondre al conjunt de la societat els marcs normatius que regulen aquest sistema i garanteixen que “en cap cas es transmetin a tercers les dades personals del pacient”.
