“Amb la transició energètica, ens trobem davant d’un deure ineludible”

Amb quin producte del cistell de la compra ha notat més que li ha pujat el preu? Jo ho he notat molt amb la fruita, perquè en compro molta. No fa tant la comprava en la seva majoria per sota els 2 euros el quilo. Ara és difícil trobar-ne per menys de 3. Això és producte de la inflació. Què és la inflació? És l’evolució dels preus, que normalment es mesura respecte al mateix període de l’any anterior. De causes per explicar el creixement actual de la inflació n’hi ha diverses: des de la guerra d’Ucraïna, que ha provocat escassetat de productes com els cereals i alguns metalls; l’embús d’exportacions a la Xina encara provocat per les restriccions de la covid-19, i els elevats preus de l’energia. I un altre factor. El Banc Central Europeu (BCE) des del 2015 ha aplicat una política monetària de crear diner abundant i barat per ajudar els països més endeutats. Això va ser una bona idea en el seu moment, però el deute s’ha de pagar. Aquesta inflació desbocada és històrica. És que era curiós estar tant de temps amb molta abundància monetària i que això no derivés en inflació. No ho feia perquè encara arrossegàvem la crisi econòmica anterior i després va arribar la pandèmia. Quan la situació s’ha normalitzat, s’ha produït una inflació que no vèiem des de fa trenta anys. Pugen els preus però no els salaris. La vida és més cara. Per la població, una inflació desbocada és negativa. Perquè qui cobra un salari veu que la seva capacitat adquisitiva va quedant minvada. La inflació ha arribat al 10%, i els salaris no es revisaran amb aquestes xifres. Per tant, estem en un escenari de pèrdua de poder adquisitiu de la gent. I sobretot perjudica els que tenen estalvis al banc. Perquè si tens diners al banc amb un interès molt baix com els que hi ha ara, la diferència entre el que cobres pel dipòsit i el cost de la vida és molt negatiu. Per tant, estàs perdent diners, i tenir estalvis al banc et penalitza. És una situació greu, que no es pot allargar molt temps perquè té uns costos molt elevats. "Estem en un escenari de pèrdua de poder adquisitiu de la població a causa de la inflació" És correcte la mesura de limitar el preu d’alguns productes bàsics? Sí, i pot ajudar les classes més vulnerables. Però cal tenir en compte que als estats, empreses o particulars que estan endeutats no els va malament la inflació. El percentatge del seu deute disminueix en relació amb la seva facturació o al seu PIB. Per tant, en el fons, al govern d’Espanya –amb un elevat deute públic– no li va malament una inflació alta encara que això empobreixi els seus súbdits. La patronal i els comerciants aposten perquè es redueixi l’IVA. És jugar amb tot de situacions que quan n’arregles una, n’espatlles una altra. No deixa de ser cert que la majoria dels problemes de l’economia deriven de l’endeutament. I per tant, reduir la recaptació pública pot suposar endeutar-se més, si no és que facis retallades. I de retallades no en vol ningú. I per on passa la solució? Una solució al gust de tothom no existeix. Sempre hi ha alguna part que ha de pagar la factura. Fins ara hem tirat pilotes endavant, i ara toca pagar factures. Siguin les persones, les empreses o el govern, caldrà restringir la targeta de la despesa. No és agradable, i segurament això tindrà un cost electoral. I augmentar salaris seria una solució? La patronal et dirà que no. I a més seria retroalimentar la inflació. Perquè per poder assumir la pujada de salaris les empreses dirien que aquest cost l’han de repercutir en el preu del producte. Per tant, la inflació és un peix que es mossega la cua. I quan entres en una espiral inflacionista com aquesta sempre hi ha d’haver alguna part que renunciï a una part del que aspira. O el treballador ha de renunciar a part del seu poder adquisitiu o l’empresari a una part del marge de beneficis. Si no és una competició de qui estira més fort. Sol renunciar la part més feble. Sí, i ja està passant. Els salaris no pugen al ritme del cost de la vida. "Per frenar la inflació hi ha d'haver una part de la societat que renunciï al que aspira" El salari mínim interprofessional és el que toca a Espanya? És opinable. És més petit del que voldria, però potser Espanya no es podria permetre un salari mínim superior. La patronal segur que et dirà que no es pot créixer. Tant de bo es pogués apujar. En la situació actual, el preu de l’energia hi ha jugat un paper clau. Això farà que s’acceleri la transició energètica per no dependre de combustibles fòssils? Tant de bo. Tot i que a Catalunya estem anant molt lents. A més, no ens trobem davant d’una situació complicada puntual provocada per la guerra d’Ucraïna, sinó que la transició energètica és una qüestió estructural que ja no té marxa enrere. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, ens poden quedar combustibles fòssils per 20 o 25 anys. Per tant, en aquest temps hem hagut de fer la transició energètica, perquè si no ho fem sí que tindrem un gran problema. Ja no em fico en consideracions climàtiques ni contaminants. És una qüestió de reserves: del que tenim i el que gastem. Ens trobem davant d’un deure ineludible com a societat. I això ens farà canviar la manera de viure? Crec que la manera de viure canviarà a curt termini per l’efecte del preu. Ens hi mirarem dues vegades a l’hora d’engegar la calefacció si això ens costa la meitat del salari. Però a llarg termini haurem de canviar per un tema estructural: els combustibles fòssils els obtenim, els emmagatzemem i els gastem quan ens convé. L’energia renovable ara mateix no la podem tenir en estoc. És un flux. Mentre no es millori l’emmagatzematge de les energies renovables sí que ens condicionarà la manera de consumir. De com fer anar els electrodomèstics. De no disposar de potències molt elevades. Cal resoldre moltes incògnites en el vessant tecnològic pel que fa a l’ús de les renovables. Si no es fa, haurem de prescindir de moltes comoditats tal com les coneixem i utilitzem avui en dia. "La transició energètica és una qüestió estructural i no hi ha marxa enrere" La humanitat ha viscut altres transicions energètiques. Sí, al segle XVIII utilitzàvem la tracció animal i es va passar a la tracció mecànica amb l’aparició del motor de vapor i més tard l’electricitat. I evidentment el motor de combustió i l’ús de combustibles fòssils és de les coses que han canviat més l’economia mundial i també el paisatge, amb la creació de grans nuclis urbans. I ens ha fet dependents d’aquesta energia. I si escasseja tal com s’apunta, o fem bé la transició energètica o tindrem problemes. En aquesta primera transició energètica van aparèixer models econòmics com el capitalisme. Sí. La revolució industrial i el capitalisme van arribar per les idees d’un seguit de persones i governants però sobretot per la consolidació d’una tecnologia de la primera i gran transició energètica en què vam passar de la tracció animal a la mecànica. I ara podem estar davant d’un canvi de tal magnitud? Si la transició energètica es fa bé i la cosa funciona crec que anirem cap a un model econòmic més socialitzat. Ara l’energia ja no la produiran només les grans empreses, sinó que la generarem nosaltres mateixos a casa o en el lloc proper on ens interessi. Un sistema on tots serem consumidors i productors. Si la transició no es fa bé, anirem a pitjor del que estem. Hi haurà moltes penúries. I es generaran molts conflictes entre estats per quedar-se l’última gota de petroli. Esperem que la transició energètica arribi a bon port, i que aquest sigui un model més cooperativista, més socialitzat. "L'energia renovable no la podem tenir en estoc, i això serà un gran problema si no se soluciona" Les noves generacions tenen més sensibilitat en això d’avançar cap a la transició energètica? Quan diu noves generacions vol dir el jovent? Si és així, no ho sé. Cadascú hauria de portar aquest debat a casa seva. La gent jove és conscient que quan es dutxa durant 15 minuts amb aigua calenta està consumint una quantitat d’energia brutal? O que si pot anar en samarreta de tires o màniga curta a ple hivern és perquè ha posat la calefacció molt alta? O que quan agafa el cotxe per anar a una discoteca de la Costa Brava això té una petjada ecològica? El consum irresponsable té molts vessants, i això va des de com et dutxes, fins com compres o on passes les vacances. La gent jove n’és conscient? Des de llocs com la Universitat intentem fer pedagogia, però no estic segur que ho aconseguim. En les properes dècades, qui tingui un hort tindrà un tresor? És possible. No sé si conrear un hort estalviarà res al canvi climàtic, però potser ens permetrà sobreviure dignament a les conseqüències del canvi climàtic. És a dir, si efectivament per la sequera i per l’augment de preus hem de prescindir de fruita i verdura, conrear-la a casa pot ser un alleugeriment. I jo hi confio. De fet quan em jubili serà el primer que faré. L’euríbor també s’ha disparat. Això fa preveure un escenari similar al de l’última crisi econòmica augmentant la morositat de qui té hipoteques? És difícil de preveure. Però aquí també hi entra en joc la responsabilitat de cadascú. Si tu havies firmat una hipoteca que estava per sobre les teves possibilitats, quan pugi el tipus d’interès has de saber que potser t’hi enganxaràs els dits. D’altra banda, amb els tipus d’interès hi ha un altre tema que segur que veurem. Quan el deute públic pugi tornarem a sentir a parlar de la prima de risc. És a dir, el cost financer que ha d’assumir l’Estat espanyol per fer front al deute serà elevat, i costarà trobar inversors en aquest àmbit. Què passarà amb les pensions? Es podran continuar pagant? Amb les pensions hi ha un gran problema, però té a veure més amb la demografia que amb una altra cosa. Ara mateix a Espanya hi ha una mica més de 20 milions de treballadors en actiu. I tenim uns 9,4 milions de pensionistes. És a dir, per fer números rodons podem dir que toquen dos treballadors per cada persona jubilada. Però si hi ha una cosa en la qual és fàcil fer previsions és amb la demografia. I el major creixement de població a Espanya es va produir amb els nascuts entre el 1957 i el 1977. És a dir, persones que tenen entre 45 i 65 anys. Per tant, és fàcil de preveure que en els propers 20 anys hi hagi moltes jubilacions, i canviarà la ràtio de treballadors per cada persona jubilada. I això generarà tensions. Sí, i alguna cosa s’haurà de fer. El què? Doncs caldrà una mica d’imaginació i observar què fan en altres països. Hi ha models com el que es coneix com la motxilla austríaca o el que es fa a la Gran Bretanya, amb un sistema de pla de pensions mig públic mig privat obligatori per la major part de la població que treballa. Són uns models que de moment es diu que no són exportables aquí a Espanya. Però potser al final ho hauran de ser, perquè no fer res ens aboca o a no cobrar pensions o a treballar fins als 80 anys. Vostè segurament la cobrarà. Jo, amb 33 anys, serà més complicat. Vull pensar que es prendran mesures per rectificar. Diu molt tranquil·lament que jo la cobraré, però em falten uns set anys. Crec que abans de set anys haurem vist alguna reforma substancial per garantir el pagament de les pensions. "No fer res amb el tema de les pensions ens aboca a no cobrar-les o a treballar fins als 80 anys" El preu dels carburants s’estancarà? És difícil dir què passarà amb els carburants. El que és evident és que a llarg termini la seva tendència serà a l’alça perquè hi haurà escassetat. El conflicte amb Rússia ha portat conseqüències, però el gran problema mundial es produiria si la Xina tanca l’aixeta de les exportacions? La tendència va cap a la relocalització. Això que hem fet durant molts anys de confiar que els productes barats els compràvem a la Xina va en contra de la tendència i necessitat imposada per fer front al canvi climàtic. És un fet que les mesures per fer front a la covid-19 a la Xina han generat un problema, però crec que ve una etapa de reducció del comerç internacional per apostar per la proximitat i el negoci local. Així doncs, podem veure com tornen empreses que ja havien estat a Catalunya i en van marxar? Ja n’estan tornant.

“Amb la transició energètica, ens trobem davant d’un deure ineludible”

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dimarts, 21 d’abril?

‘Para bellum’

El jutge tomba les mesures cautelars sobre la construcció de la depuradora d’Oló

Espectacular calamarsada a Ribes després de la també excepcional d’ahir a Osona

LA PREGUNTA

Creu que les converses d’alto el foc entre Iran i els EUA arribaran a bon port?

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb

Madrid s’obre a vendre l’edifici del CAP de la Divina Pastora i Vic vol obtenir-lo gratuïtament

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

Què està passant amb els tractors a Osona?

Un segon supermercat al Pla de Ripoll