En els últims tres mandats, del 2007 al 2019, a Alpens s’hi havia presentat una sola llista electoral. Per què articulen la de Junts?
Anys enrere vam acabar amb el poble molt dividit per culpa de la política. Amb el temps hem paït el desacord entre veïns i veïnes, les coses s’han calmat i ens semblava que la gent podia entendre que es presentés més d’un partit i tots volguéssim el mateix: el bé d’Alpens i el millor per als seus habitants.
Entenc que es presenten, però, perquè creuen que poden millorar la gestió de l’actual equip de govern…
Després de tant temps sempre amb el mateix partit i la mateixa persona al capdavant, ens va semblar que calia trencar certes dinàmiques. És com tot: quan portes molts anys fent una feina, t’acomodes, va bé que hi hagi canvis. Nosaltres tenim molts plans per a Alpens. Vam preparar la candidatura partint d’una pregunta: com ens imaginem el poble d’aquí a 10 anys? Sanitat, gent gran, infants, escola, sector primari, secundari… Això ens va engrescar. Sortíem feliços de les reunions.
Quan parla de desgast, es refereix a l’alcaldessa Montse Barniol?
Governa des de fa 18 anys. Jo soc la primera que m’he presentat de cap de llista, però amb el convenciment d’encapçalar el projecte només dues vegades. Al meu grup pensem que per fer política cal gent fresca, que aporti coses noves. Això vol dir formar part de l’Ajuntament tan sols un temps determinat.
El 2023 vostè tornarà a ser l’alcaldable de Junts?
En principi, sí.
Impulsem Alpens-AM, la llista associada a ERC, governa amb majoria absoluta, quatre regidors. Vostès en van treure tres. Quin balanç fan dels resultats de les eleccions?
En un poble petit mai saps què passarà, no sé si als grans és més fàcil preveure-ho. Vam estar molt contents. Tot i no guanyar, quedar quatre a tres ens sembla un resultat boníssim.
Quina relació hi ha amb l’equip de govern?
Diríem que cap.
Home, com a mínim als plens sí que es deuen veure…
Jo soc nova en política. Vaig pensar que després de les eleccions es produiria una trucada i quedaríem per parlar sobre el poble i com millorar-lo. Això no va passar. Després no hi ha hagut interacció entre un i l’altre grup. Nosaltres som a l’oposició i ni es comparteixen els projectes ni se’ns en fa partícips. No hi ha bon enteniment i no entenc per què.
Vostès ho han intentat revertir, però? Han provat d’acostar-se a l’equip que lidera Barniol?
Veient que al principi no se’ns tenia en compte, ens vam quedar sobtats i ens vam refredar.
Els hauria agradat assumir alguna regidoria?
Crec que el poble hauria estat content.
És responsabilitat seva que no passés?
En no quedar tots set i parlar, mirar com encaixar objectius, no s’ha produït. Penso que a la gent li hauria agradat: al final tots volem el millor pel poble.
Ha dit que el 2023 repetirà com a cap de llista. L’objectiu és l’alcaldia?
Per suposat.
L’última de Convergència i Unió va ser el 1999. Han passat uns quants anys.
Molts, però també penso que Junts és un partit nou. Això vol dir que tot està per fer. Jo soc a la base, una persona afiliada, i m’agrada tant que se’ns escolta com la transversalitat i la diversitat de veus que aplega.
Abans havia militat a CiU o el PDeCat?
És la primera vegada que tinc carnet d’un partit polític.
També forma part de l’executiva comarcal, com a responsable de Política Municipal i Feminisme. Diria que a Osona els queda feina d’implantació o està resolt?
Encara queda feina per fer. A la comarca hi ha molta gent afiliada, però en necessitem més. Dins d’un partit calen idees, sensibilitats i perfils diversos. M’agrada de Junts que tots hi cabem.
Li sap greu no haver acabat de trobar l’encaix amb el PDeCAT? I quan dic PDeCAT, penso en els alcaldes de Perafita i Oristà o l’alcaldessa de Sora.
No sé com s’ha de resoldre tot això, però fa dos anys, quan em vaig presentar, les persones que heu citat em van dir que les truqués per qualsevol cosa. Em van ajudar. Les aprecio independentment de la seva militància.
Junts per Alpens és partidari que la comarca del Lluçanès s’oficialitzi formalment a sobre el mapa?
Quan va haver-hi el referèndum, a Alpens el sí va guanyar per poc i a la majoria de pobles limítrofs del Lluçanès majoritàriament va sortir que no. Això ens ha de fer pensar. No hi ha dubte que som un territori diferent, en una zona determinada i amb els pobles enxarxats, però a vegades em pregunto si havent-hi tan poca població surt a compte articular des d’aquí els serveis d’una comarca. No dic ni que sí ni que no, sinó que em genera dubtes. Ha passat molt temps del referèndum i la cosa està encallada. Caldria tornar-ne a parlar.
Però parlar no vol dir el mateix que repetir la consulta.
Per què no?
També se l’imaginaria aquest escenari?
Sí, per valorar-ho de nou.
Quin balanç fan de la tasca del Consorci del Lluçanès?
Crec que a la gent no se li ha explicat prou bé les funcions que porta a terme. De portes enfora, es veuen sobretot dues línies de treball: formació i promoció turística. A les xarxes socials se’n fa molta difusió, però hem de tenir present que part de la població és gent gran i no se n’assabenta perquè no està en aquest món digital. Quan hi parles, et transmeten la sensació de no saber de què va ni què passa allà dins.
A Alpens, però, un projecte coliderat pel Consorci del Lluçanès i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya ha culminat en una formatgeria col·lectiva i un obrador a la SATI. No és una bona notícia?
En un poble tan petit com Alpens, que som 269 habitants, és important que la gent pugui opinar. La formatgeria s’ha fet a la SATI, i està molt bé, però anys enrere es va portar a terme un procés participatiu i molts veïns i veïnes vam dedicar hores a plantejar quins usos es podia donar a l’antiga fàbrica. De l’estudi en van sorgir unes conclusions que no s’estan seguint. No sabem per què es va fer el procés participatiu.
A l’inici de l’entrevista deia que van preparar el programa pensant en el municipi a 10 anys vista. Si les hagués d’esbossar, quines són les prioritats bàsiques de Junts?
La gent gran, sobretot, perquè hi ha molts avis i àvies i, quan arribem a l’edat de la dependència, hi ha necessitats que cal cobrir. També tenim la intenció que Alpens estigui musculat amb un mínim teixit industrial. L’altra pota important per a nosaltres és el benestar general de la resta de la població, amb qüestions com garantir el servei de metge.
No ha citat les telecomunicacions, i al poble tenen un problema endèmic de cobertura de telefonia mòbil…
És una de les coses que s’ha de solucionar si volem garantir el teletreball i atreure nous veïns. Sí que celebrem que ara s’hagi desplegat la fibra òptica.
