Assumpta Codina, que es dedica al món de la núvia des de fa més de 30 anys, torna a buscar personal per a la botiga de vestits al Passeig de Vic. És un bon senyal. El millor indicador que després de dos anys de paràlisi es reactiven els casaments i, com diu ella mateixa, les ganes de “fer festa” i “passar temps amb la família i els amics”. Igual que l’oci nocturn o els grans esdeveniments, el seu sector va quedar molt tocat durant els primers compassos de la pandèmia, però aquest 2022 han recuperat entre un 70% i un 80% de l’activitat habitual. El ritme no és encara el d’abans de la covid, però la feina es va animant i tot indica que el 2023 serà “molt normal”, perquè ja treballen amb parelles que tenen previst casar-se aleshores.
Tornar a tenir vent de cua els fa molta falta. “La primavera del 2020 va ser terrible”, explica Codina, “a l’abril i al maig ens trucaven les noies dient que ho ajornaven o ho deixaven tot en standby”. En aquell moment era difícil imaginar-se que el context d’excepció s’allargaria tant temps, però les onades de la pandèmia s’han anat succeint i la realitat parla per si sola: a la botiga hi té guardats vestits que les núvies haurien d’haver lluït ja fa dos anys. Si van sobreviure aleshores va ser gràcies als casaments en petit comitè i, en el cas particular d’Assumpta Núvies, el fet que l’esclat de la covid va coincidir amb la jubilació de dues dependentes. Des de llavors Codina s’ho ha anat fent sola, però ara és el moment de tornar a contractar: “Hi ha feina. Necessito restablir el que era la nostra normalitat.”
Més enllà del negoci, també està convençuda que el temps de restriccions haurà servit per enyorar les festes: “Els convidats que tenien diversos casaments l’any més aviat ho vivien com un pal, els feia mandra. Ara la gent ha recuperat la il·lusió i no et trobes aquella sensació que hi van per compromís.”
Una altra derivada de la pandèmia que els va fer patir són les mesures que limitaven la mobilitat. I és que a Assumpta Núvies treballen amb molta clientela de la comarca, però també n’atenen del Ripollès, el Vallès, la Garrotxa, la Selva o el Bages. Aquesta realitat s’explica per la qualitat, el tracte i l’experiència –han vestit dones i al cap d’unes dècades, les seves filles–, però també perquè a causa de jubilacions i la crisi econòmica hi ha moltes ciutats que han quedat òrfenes de botigues com la seva. Codina destaca que la feina que fan és singular: no només es tracta d’acompanyar en el procés de triar vestit, sinó dur a terme tots els arranjaments necessaris a un article molt “delicat”. Això exigeix nivell d’alta costura. I el que espera a partir d’ara és exercitar-lo: a banda de trobar personal, serà bon senyal fer anar molt l’agulla.
