El 17 d’agost de 2017 l’arquitecta i artista ripollesa Anna Pont –vigatana d’adopció– i la seva parella passaven el dia a Olot. Van asseure’s en una terrassa del passeig. Un senyor una mica esverat va sortir del bar dient que “a la tele parlen d’un atemptat a Barcelona”. L’Anna recorda que “es va fer el silenci i tots vam entrar a veure la notícia”.
La seva primera reacció la recorda similar a la de l’onze de setembre de 2001 amb l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York: “Era com si veiés una pel·lícula, amb la incredulitat que una cosa així estigués passant de veritat. Les escenes d’histèria col·lectiva de les Rambla i la gent amagant-se a les botigues van ser dures de digerir. Una senyora, al nostre costat, patia perquè la seva germana era a Barcelona i no la localitzava. Jo no vaig tardar a rebre un whatsapp dels meus pares per saber si hi havíem anat”. Qui sí que hi havia baixat era una seva cosina, però estava bé. Reconeix que “en aquells moments la visió de la realitat s’esbiaixa, com si Barcelona fos molt petita i tothom que coneixes hagués d’estar a prop dels fets”.
El que més la va sorprendre va ser saber que els terroristes que buscaven eren de Ripoll. Durant els dies successius “em va afectar sentir a parlar del meu poble com el lloc on s’havien radicalitzat uns nois que hi havien viscut sempre, i que fins i tot eren coneguts de persones properes”. Tot plegat li va deixar “la desagradable sensació de fracàs com a comunitat”. I pensa que “encara ens queda molta feina per fer”.
