L’altruisme de David Sadurní és un aspecte molt més vinculat a l’afició de col·laborar en activitats d’un poble relativament petit com Ribes de Freser que no pas a la tradició familiar. Ja de ben jove havia estat voluntari de la secció local de la Creu Roja, però també és un habitual al grup Teatre d’Emergència, actuant en alguna de les obres que estrenen anualment. I a més a més ocupa el lloc de cap dels Bombers Voluntaris del municipi, càrrec que exerceix des de fa anys “perquè sempre m’ha agradat donar la meva ajuda desinteressadament”. Des de fa més de tres dècades que desenvolupa la seva activitat professional treballant a Vall de Núria, i ja en els seus inicis va fer-ho com a pister per socórrer possibles incidències que es produïssin a l’estació d’esquí. Només un oncle, en Tomàs, havia estat també voluntari dels Bombers de Ribes en una altra època, quan aquest cos va haver d’actuar en incendis com el de la Paperera de Ribes, la riuada del 1982 o les posteriors neteges de les lleres del Freser.
David Sadurní va començar a col·laborar amb els Bombers Voluntaris arran de l’incendi de la fàbrica Saida, del juny de 1989. El foc, que es va originar al magatzem i va desplomar el sostre de la nau central durant el pont de Sant Antoni, va suposar el principi de la fi del tèxtil a la vall, i va quedar marcat a la memòria d’un jove de 20 anys que des de llavors ha dedicat les seves hores de lleure al voluntariat de Bombers. L’activitat l’ha centrat sobretot a la mateixa Vall de Ribes, però també s’ha traslladat a grans incendis com els de Galícia el 2006 o els de l’Empordà de 2012. Per poder-hi actuar reben formació “igual com la dels professionals, a l’Escola de Bombers” i això els permet resoldre com a primera opció accidents de trànsit, incendis en habitatges o rescats a muntanya. La por o la fòbia pel foc o l’aigua no formen part del seu vocabulari, però Sadurní reconeix que no els ha perdut el respecte. En l’incendi que fa dos anys va haver-hi a La Tensión Textil de Ripoll van ser dels primers a arribar-hi i afirma que es va sentir intimidat pel foc: “Vam intentar aturar-lo, però al cap d’una estona vam adonar-nos que era impossible i que el teulat acabaria caient.”
Per estar en forma Sadurní acostuma a anar en bicicleta. Altres voluntaris van al gimnàs o bé “ja estan forts, perquè són joves”. Actualment, els Bombers de Ribes sumen set efectius, tot i que la meitat són normalment els més actius. Ell coordina el grup i està al cas de qualsevol incidència. Cada voluntari ha de sumar un mínim de 860 hores anuals. Tenen un camió i un vehicle petit. Gràcies a la tecnologia mòbil aconsegueixen localitzar els rescats amb molta més rapidesa que en èpoques no tan llunyanes. Aviat esperen sumar quatre voluntaris més i en el termini de dos anys arribar a la vintena. Mentrestant, Sadurní continua tirant del carro i col·laborant amb altres entitats. És, literalment i en sentit figurat, una persona sempre disposada a apagar qualsevol foc.
