La formació professional és una opció que es va consolidant entre els estudiants d’Osona, el Ripollès i el Moianès, tres comarques que com en la tònica general catalana han notat com augmentava la demanda per cursar cicles formatius de grau mitjà i superior. De fet, sobretot a Osona, la tendència ja s’ha fet palesa els darrers cursos, ja que des del 2018-19 fins al curs passat –les matrícules del que començarà dilluns no estan tancades del tot– pràcticament s’han duplicat el nombre de persones que han fet graus mitjans. Per exemple, el 2018-19 hi va haver 884 alumnes mentre que el curs passat en van ser 1.532 en cicles de grau mitjà, i amb la matrícula que hi ha per ara el 2021-22 en són ja 1.247.
Davant l’augment de la demanda d’un 23% i la manca d’oferta, el Departament d’Educació va ampliar el nombre de places al juliol a tot Catalunya, un fet que a Osona s’ha notat amb una ampliació de línies en tres cicles formatius de grau mitjà de l’Institut de Vic: el de Gestió Administrativa, el d’Activitats Comercials i el d’Emergències Sanitàries. Segons el director del centre, Cristòfol Estrella, també s’ha augmentat la ràtio de 30 a 33 alumnes a la resta de formacions amb més demanda, com s’ha fet també a altres centres, i en aquest cas oferiran el segon grup a les tardes, per una qüestió també logística. Estrella apunta com a possibles causes de l’augment de la demanda la pandèmia, que “ha acabat d’activar el clic” en moltes persones que veuen com a viable aquesta opció que de mica en mica s’ha revaloritzat socialment. També parla de l’augment demogràfic que “ara arriba aquí” i que en el seu moment va suposar l’ampliació dels centres de Primària.
En tres cursos a Osona gairebé s’han duplicat els estudiants de FP
Davant l’alt nombre de persones que tot i l’ampliació del juliol van quedar fora dels graus mitjans, aquest dimecres de forma extraordinària va obrir més places i va anunciar que també s’oferirà la modalitat a distància d’FP a través de l’Institut Obert de Catalunya. Des del Departament per ara no detallen quina afectació pot tenir als centres d’Osona, el Ripollès i el Moianès el nou augment de l’oferta. Actualment a Osona s’ofereixen 29 cicles formatius de grau mitjà i 36 de grau superior, als quals s’hi han de sumar mitja dotzena de Programes de formació i inserció; al Ripollès en són tres de grau mitjà i cinc de superior, a banda dels ensenyaments esportius; i al Moianès, un de grau mitjà. L’oferta és variada i toca diferents àmbits com l’agrari, les activitats físiques i esportives, l’administració i la gestió, la fabricació mecànica, la fusta i el suro, l’hoteleria i el turisme, la imatge, informàtica i comunicació, la sanitat o les arts escèniques. I l’oferta en el cas osonenc s’amplia aquest curs amb un nou cicle de grau mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència a l’institut Pere Barnils de Centelles –fins ara només es feia a Vic i Manlleu–, i també un de superior a l’institut Antoni Pous de Manlleu d’Ensenyament i Animació Socioesportiva. També n’estrena un la Fundació Eduard Soler de Ripoll de superior en Fabricació Intel·ligent, i a la Vedruna Escorial de Vic se’n podran cursar de superiors amb un d’Informàtica i un altre d’Integració Social. A més, s’inicia una prova pilot a l’institut de Torelló, Formació Professional Bàsica d’Informàtica d’oficina.
Des de l’institut Abat Oliba de Ripoll el director, Joan Maria Roig, diu que malgrat l’augment d’entre el 10% i el 20%, en el seu cas no ha fet falta desdoblar cicles. On han tingut més demanda ha estat en el d’Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques i Manteniment Electromecànic. Roig comenta que han detectat la manca de formació en l’àmbit sociosanitari, un sector que plantegen com una possible incorporació de cara al futur. El director de formació de la Fundació Eduard Soler, Josep M. Casals, explica que en els graus superiors “no hem vist la tendència” a l’alça i remarca que “el sector industrial té una demanda important de tècnics, demanen aquests perfils: no és una qüestió que faltin places, sinó joves en aquesta línia”. Per aquest motiu Casals reivindica que “s’hauria d’aconseguir que els joves veiessin les possibilitats de creixement professional que ofereix el sector industrial”, el que suposaria un “canvia de paradigma en la mentalitat social”, ja que en general aquest tipus de formació “es deixava en segona línia”. Així, “si es veu que és una sortida amb possibilitats i inserció i bones remuneracions, el prestigi va augmentant”.
Ramon Rial, director del col·legi Vedruna Escorial de Vic, explica que fa tres anys van decidir apostar per l’FP amb la voluntat que “el Batxillerat no fos el camí exclusiu” per als alumnes que acabaven 4t d’ESO: si els joves són plurals, també han de tenir ofertes plurals”, assegura. Vicenç Devesa, director de La Salle de Manlleu, explica que la demanda als cicles formatius “ja és una tendència dels dos o tres darrers cursos”, especialment en els vinculats amb la indústria. També diu que “cada vegada es valora més l’FP, sobretot per la sortida laboral que té, que en alguns casos és superior a estudis universitaris” ja que frega el 100% en determinats àmbits. Devesa assegura que fins i tot “les empreses encara necessitarien més mà d’obra” i posa en valor la formació anomenada dual, en què ja es fa formació dins d’empreses i en ocasions s’acaben traduint en contractes laborals.
“Els joves valoren la part pràctica i la concreció”, assegura Carla Vidal, tècnica de programes de la Fundació Impulsa, que beca i acompanya joves en la seva formació i creixement personal. Vidal diu que el pla d’FP en el cas d’Osona “ha estat positiu” i cada vegada més els centres educatius “tendeixen a explicar més tota l’oferta formativa quan s’acaba l’ESO”. En el cas de la fundació també han vist com alguns joves no trobaven plaça al cicle que volien i això ha fet que “per por de no quedar fora del sistema educatiu” optessin per cicles que no eren la seva primera opció amb el risc del possible abandonament a mig curs.
Els agents econòmics reivindiquen l’FP per trobar perfils professionals que queden vacants
Des de l’institut Cirviànum de Torelló, la secretària Teresa Garcia assegura que noten aquest increment i que, per exemple, el de Cosmètica Capil·lar està ple. Fins ara, diu, es veia el Batxillerat “com el camí més curt” per fer una carrera universitària i ara, a banda de les campanyes que s’han fet des del govern, es veu la formació professional com una altra via per formar-se, “està canviant la tendència”, i també, si es dona el cas de fer el salt a la universitat. Mireia Salgot, directora del Campus Professional de la UVic-UCC, i Antoni Llobet, delegat del rector per projectes d’FP, comenten que ofereixen set titulacions que en molts casos són “passarel·les” per entrar al món universitari. Salgot diu que en alguns casos persones que han fet graus universitaris “complementen la formació” amb cicles “per la part més pràctica o la formació dual”. Llobet afegeix que “són perfils professionals i llocs de treball diferents però sabem que després es trobaran i hauran de treballar en equip”. Pel que fa a l’augment de la demanda, Salgot també diu que la pandèmia i la situació d’ERTO d’alguns treballadors és un factor que ha influït a l’hora de plantejar-se fer formació professional.
En la mateixa línia se situa Anna Prieto, responsable de Formació de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), que diu que la gent en ERTO si tenen “voluntat de canvi de sector l’única opció que tenen és formar-se”, i explica que la voluntat és suplir “l’antiga figura de l’aprenent”, ja que ara “no hi ha perfils d’oficis” mentre que les empreses necessiten personal i “costa de trobar gent”, per la qual cosa plantegen obrir una Escola d’Oficis al Ripollès a curt termini. Aquest ens ofereix formacions específiques com ho fa la Cambra d’Osona. Des d’aquesta entitat el president, Pere Antentas, valora el “canvi de tendència: molta gent vol ser un bon professional per entrar al mercat laboral”. Valora sobretot la part pràctica i el rodatge que poden agafar els estudiants que “surten molt ben preparats” i amb unes “perspectives de treball molt altes” per garantir-se un bon futur.
