Aquell estiu del 2020: amb l’ull posat als rebrots de covid-19

El 2020, des del mes de març, l’agenda informativa dels mitjans va quedar marcada per un fet que, d’aquí a uns anys, es recollirà als llibres d’història: la pandèmia del coronavirus. El nombre de positius, les possibilitats de rebrot, així com les diverses realitats del confinament o l’afectació en sectors de la societat. Qüestions que setmana rere setmana van anar omplint titulars d’arreu del país i del món.Un tractament informatiu que tampoc va perdre pistonada els mesos d’estiu. El juliol i l’agost s’emmarquen en una temporada de vacances en què les ganes de sortir al carrer es fan més presents que mai, més si els mesos que els precedeixen s’han acabat recordant pel confinament. Ara bé, en un context marcat per la covid-19, tot això anava acompanyat d’un segon factor: el risc de rebrot.Precisament per aquest motiu, i després del cas que va afectar el Segrià, el 9 de juliol de 2020 va entrar en regla l’obligatorietat de dur mascareta a l’espai públic, encara que es pogués mantenir la distància de seguretat, una mesura que s’acabaria definitivament a principis del 2022. Així, per sortir de casa: mòbil, claus, cartera, i mascareta. No dur-la podia comportar una sanció de 100 euros.Aleshores, segons dades de Salut, Osona havia registrat 20 positius en l’última setmana i el Ripollès, 2. Unes xifres molt inferiors a les que es van detectar en punts del voltant de Lleida, però que no allunyaven la por a un possible repunt de positius.En aquest sentit, tal com recollia EL 9 NOU, la de la mascareta va ser una mesura que la majoria veien amb bons ulls. “Crec que és més per conscienciar-nos a tots, ja que si se’ns diu que mesurant les distàncies no fa falta portar-ne, ningú ho farà”, explicava una veïna de Vic a l’edició del 10 de juliol, mentre d’altres consideraven que era un recurs “molt estricte”. La mascareta s’havia de portar sempre en excepció d’aquelles persones que per salut no la poguessin dur, per a les que fessin esports o qui realitzés una activitat incompatible amb el seu ús, com ara menjar o beure. “En alguns moments és il·lògic. Per anar sol pel carrer te l’has de posar, però quan estàs en un bar prenent alguna cosa, no fa falta”, comentaven d’altres.A mesura que avançava el juliol, però, la necessitat de la mascareta es va fer més evident que mai. A diferència del Ripollès, on es va mantenir un estat de més control respecte als afectats, un cop acabada la primera setmana del mes, el nombre de positius ja va començar a créixer a Osona, passant de 8 casos nous a finals de juny a 86 a principis d’agost.Per aquest motiu, alguns municipis, com Vic –en aquell moment es trobava en una situació de risc de rebrot “alt” amb un valor de 191 quan el límit de perill elevat era de 100–, van decidir reforçar els controls per rebaixar l’elevat risc de rebrot. Un d’aquests, més vigilància per part de la Guàrdia Urbana i els agents cívics sobre l’ús de la mascareta al carrer, però també d’altres com controls domiciliaris a les persones que havien d’estar en quarantena pel virus.A més, a la capital osonenca també va dur-s’hi a terme a finals d’agost un cribratge extens de casos focalitzats al sud de la ciutat, després que s’hi registressin 83 dels 122 positius registrats des de principis d’agost. L’objectiu era poder detectar afectats asimptomàtics, tal com ja s’havia fet a altres ciutats i barris de Catalunya com a resposta al repunt de positius.Tot un seguit de protocols que van marcar un precedent en la gestió sanitària global i que van continuar evolucionant al llarg dels propers anys, fins que el 5 de maig de 2023 l’Organització Mundial de la Salut va decretar la fi de l’emergència sanitària internacional.2020, memòria d’un estiu incertHem fet un esforç col·lectiu per esborrar la covid-19 de la nostra memòria. Però no crec que sigui una bona idea. Per això m’agradaria recordar l’estiu del 2020. Veníem de viure una bufetada a la nostra vida, un confinament dolorós fruit d’un virus que havia trobat en l’espècie humana un espai verge on poder multiplicar-se i provocar una onada de casos i morts que ens va esfereir a tothom i va saturar el sistema sanitari.La gestió de tot plegat pot ser discutible, però les mesures preses varen ser efectives. L’estiu del 2020 començava amb una bona notícia, el 21 de juny s’aixecava l’estat d’alarma i entràvem a la “nova normalitat”. Un eufemisme, perquè res no era normal. Vivíem amb mascareta, amb accés limitat a la mobilitat, a la restauració o al lleure. I sobretot vivíem pendents a les dades epidemiològiques per saber si la nostra comarca o ciutat tenia una incidència de covid-19 que ens fes tornar enrere, com va ser el cas del Segrià.Poc o molt, vàrem poder salvar l’estiu. Les dades de transmissió viral a la Catalunya Central varen ser de les més baixes del país, i fins i tot es va poder celebrar un atípic Mercat de Música Viva a Vic. Després vindrien noves incerteses, les variants del virus, però també les vacunes que varen permetre reduir els casos més greus de la malaltia i una lenta tornada a la normalitat real.Malgrat tot el mal que la covid-19 ens va causar, la situació hagués estat molt pitjor sense l’esforç de tot el col·lectiu professional que va sostenir el sistema sanitari, des de la gestió de les residències, l’atenció primària i hospitalària, la distribució de vacunes fins a la recerca. No patiu, gaudiu d’un estiu normal. No heu de viure preocupats pels virus, però recordar el 2020 és també una manera de reconèixer la tasca del personal sanitari i de recerca i de pensar que els necessitem cuidats i preparats.Julià Blanco, investigador d'IrsiCaixa i IGTP, i professor associat de la UVic-UCC

Aquell estiu del 2020: amb l’ull posat als rebrots de covid-19

L’agost del 2025 a l’illa càrnia: un foc difícil d’extingir

“Sabem què i com va passar, però hi ha respostes que només podrien donar-les els terroristes”

Aquell 17 d’agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Subseus olímpiques a Osona

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter