L’agost del 2025 a l’illa càrnia: un foc difícil d’extingir

Una gran columna de fum negre tenyeix l’ambient amb força. Aquest és el record que queda del cel del 9 d’agost de 2025 vist des de Vic. Un segon dissabte de mes, proper a la Mare de Déu d’Agost, que habitualment s’associa al període més alt de vacances d’estiu i que, de retruc, augura tranquil·litat. No va ser la realitat que va viure, però, l’illa càrnia de Vic, al polígon Malloles, on ja fa un any es va produir un incendi que va obligar a reorganitzar la producció i la plantilla d’algunes de les empreses que s’hi establien. Pels volts de quarts de 8 del vespre, els Bombers van rebre l’avís de foc, que es va originar en un grup de naus de la mateixa empresa, Grup Baucells Alimentació, al carrer del Molí del Llobet. Dues van quedar destruïdes, com també la coberta del conjunt, que va caure parcialment. Les flames, esmunyides a través d’una passera de serveis que connectava les naus, en van afectar més tard, tot i que en menor grau, una altra d’ubicada més al nord de l’illa càrnia, al carrer Sant Llorenç Desmunts. En aquesta segona empresa, Costa Food, el foc va destruir per complet la segona planta i la teulada. Tot un seguit de danys que va produir en qüestió d’hores un foc que, malgrat que ja es va estabilitzar l’endemà, encara era actiu en punts de difícil accés. En les hores més crítiques, el cos d’emergències va treballar-hi amb 45 dotacions i 90 efectius desplegats simultàniament. Per què va costar tant, doncs, d’extingir les flames de l’edifici? És la pregunta que es podia fer el públic general. La resposta a la qüestió: estratègia “defensiva”. Així ho explicava l’inspector Moisès Galán, cap de l’operatiu, tot fent referència a les circumstàncies que englobaven les naus. Els edificis afectats contenien dipòsits i canalitzacions d’amoníac, utilitzat per refrigerar les cambres frigorífiques en la indústria càrnia. L’amoníac és una substància inflamable i perjudicial per a la salut que si es dispersa a l’aire pot provocar núvols tòxics i, en contacte amb les flames, generar explosions. Per això, des del primer moment, la gran preocupació dels Bombers va ser protegir els dipòsits en qüestió amb l’objectiu d’evitar una emergència química, segons recollia EL 9 NOU a l’edició del 14 d’agost de l’any passat. Paral·lelament, l’afectació de les naus comportava un elevat risc d’esfondrament, que també va alentir la feina, ja que a l’inici només s’hi podia intervenir des de fora. A tot això s’hi va sumar la manca de divisió interna entre les naus, la presència de material combustible o l’onada de calor d’aleshores, que van ajudar que les flames s’escampessin més de pressa. Davant de l’incendi, que finalment es va donar per extingit després de més d’una setmana, les empreses afectades van començar a treballar a marxes forçades amb l’objectiu de buscar fórmules per atenuar les conseqüències laborals. Baucells, l’empresa més damnificada, va activar un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) de 384 treballadors, una mesura que va sustentar en el fet que l’afectació a les dues naus impedia reprendre l’activitat i suspenia temporalment els contractes de treball. Una notícia que, tal com explicava EL 9 NOU, preocupava treballadors de l’empresa, que preferien l’acomiadament i començar en una altra feina, que percebre només un percentatge del sou que no fos suficient per pagar factures. A més, ja ben entrat el 2026, Baucells es va vendre les accions de l’Escorxador Frigorífic d’Osona (Esfosa), d’on era accionista majoritari, a Costa Food Meat. Des d’aleshores, el grup ho controla amb un 78,95% de les accions, així com va adquirir la superfície afectada per l’incendi per créixer, així, a l’illa càrnia. Les botes de l'Ibrahima Vaig conèixer l’Ibrahima el dimarts 12 d’agost de fa un any. Havien passat tres dies de l’incendi a l’illa càrnia i anava a buscar les botes perquè el recol·locaven de Vic a l’escorxador de Santa Eugènia. La conversa devia durar com a màxim cinc minuts. Ell tenia pressa, però és que a més a més ens costava entendre’ns intercanviant com podíem frases en francès. –Je suis content –va ser una de les últimes que em va dir. –Content? Amb el que ha passat? I, sí, ho estava, perquè, després de tres dies de patir, aquell dimarts calorós l’havien avisat que continuava tenint feina. L’Ibrahima no hauria dit que no a res. Estava en situació desesperada, que vol dir sense capacitat de triar. Mentre algú pensava en números, pèrits, asseguradores..., ell i desenes de treballadors tornaven a quedar ratificats com la baula més feble de la cadena: imprescindibles per produir, però invisibles en posicions de comandament; desinformats sobre els seus drets i a mercè de decisions que en aquell moment devien estar debatent-se a quilòmetres d’Osona. Aquella mateixa tarda vam parlar amb més treballadors. Dos del Panjab es miraven les naus calcinades de Baucells des de fora d’un Renault Scénic. Aliens a notícies i titulars, coincidien en la preocupació de l’Ibrahima: continuaven tenint contracte? La seva feina seguia existint? Un any després, em pregunto com persones com ells, vulnerables començant només pel domini de l’idioma, poden considerar-se l’enemic. Com pot ser que el peó que sustenta el principal sector econòmic de la comarca sigui després mal vist –assenyalat– per opcions polítiques que no voldrien la seva feina, la seva casa, el seu context...? Com se’ls pot responsabilitzar dels problemes d’un sistema que clarament no controlen? M’ha costat localitzar-lo, però aquesta setmana he pogut tornar a parlar amb l’Ibrahima. Domina força el castellà –menys el català–, s’ha comprat un cotxe i diu que continua estant content. Té feina. Les botes, també bé: ja les ha canviat un parell de cops. Txell Vilamala, periodista

L’agost del 2025 a l’illa càrnia: un foc difícil d’extingir

Aquell estiu del 2020: amb l’ull posat als rebrots de covid-19

“Sabem què i com va passar, però hi ha respostes que només podrien donar-les els terroristes”

Aquell 17 d’agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Subseus olímpiques a Osona

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

L’han d’operar d’urgència per una baralla a la festa major de Cantonigròs

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

El Forn d'Osona, quan tanca molt més que un forn de pa

Rescaten una serp pitó a Manlleu

“La resposta a vegades tarda en arribar, però val la pena continuar buscant-la”

Bon Preu inicia les obres del centre logístic de Montblanc, que cobrirà Lleida i Tarragona

El cotxe de la Guàrdia Urbana de Vic que fotografia cotxes mal aparcats en multa 5.000 l’any

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions