“Sabem què i com va passar, però hi ha respostes que només podrien donar-les els terroristes”

El rellotge voltava dos quarts de cinc de la tarda d’un dijous qualsevol. El calendari acabava d’encetar la segona quinzena d’agost, unes dates habitualment més silencioses i tranquil·les, coincidint també amb temporada alta de vacances d’estiu. Una ambient, però, que va quedar estroncat quan una furgoneta va irrompre la concorreguda Rambla de Barcelona i va recórrer uns 600 metres tot provocant un atropellament massiu. En l’incident, que al cap de mitja hora els Mossos d’Esquadra ja van confirmar com a atemptat terrorista –el mateix dia reivindicat per Estat Islàmic–, van morir-hi 13 persones i un centenar més van resultar ferides. L’acte gihadista, que va derivar en un segon a Cambrils, va tocar molt de prop Osona, ja que una de les víctimes mortals de l’atemptat va ser una veïna de Sant Hipòlit de Voltregà, Pepita Codina, que aquell dia passejava per la Rambla amb la seva filla. Especialment, però, va quedar sacsejat el Ripollès, ja que els 12 membres que es van identificar com a integrants de la presumpta cèl·lula gihadista vivien a Ripoll. Aleshores, d’aquests 12, dos van ser empresonats, dos van quedar en llibertat provisional, sis van ser abatuts pels Mossos d’Esquadra i dos més van morir per una forta explosió en un xalet d’Alcanar. La primera vinculació amb Ripoll, a més de per la documentació que es va trobar dins de la furgoneta que es va fer servir a Barcelona, es va establir mitjançant la comprovació de la matrícula. Es tractava d’un vehicle llogat a nom del ripollès Driss Oukabir, un dels empresonats. A més, poc després, els Mossos van establir la relació amb una altra furgoneta, també llogada per un veí de Ripoll. Mitjançant la matrícula, es va detectar aviat el segon vehicle, que estava aparcat davant el Burger King de Vic. L’episodi va marcar la població, sobretot ripollesa, que es va convertir en un centre d’atenció mundial, per la consternació, el dol i diversos dubtes: com podia ser? Ningú ho havia vist a venir? Un sentiment d’incomprensió col·lectiu que van experimentar veïns i professionals de diferents sectors socials i institucionals de la capital ripollesa que havien tingut relació amb el conjunt de nois que van perpetrar els atemptats. Segons recollia aquest diari a l’edició del 25 d’agost, una setmana després de l’episodi, mentre alguns s’adherien a arguments xenòfobs, d’altres no trobaven resposta a com aquests fets s’havien pogut gestar des del municipi. “Eren com tots els nens de Ripoll”, explicava a EL 9 NOU una educadora que els havia vist créixer des de petits. Tot un seguit de qüestions que fa un any provava de resoldre un estudi publicat pels Mossos a la revista acadèmica Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression, que extreia com a conclusió que, tot i que els autors tenien feina, estudis i amistats no radicals, això no va tenir prou força per compensar la influència entre germans i del grup. Patrícia Plaja, cap de comunicació dels Mossos el 17-A: “Sabem què i com va passar, però hi ha respostes que només podrien donar-les els terroristes” Una de les cares visibles dels Mossos d’Esquadra durant els atemptats del 17-A va ser Patrícia Plaja, aleshores cap de comunicació del cos. Nou anys després i en el marc de la secció “Més enllà de les serps d’estiu”, EL 9 NOU hi parla sobre com ho va viure. Aquell 17 d’agost va passar d’estar de vacances amb la família al centre de la resposta als atemptats. En quin moment pren consciència de la magnitud dels fets? Quan em truquen per dir-me que hi ha hagut un atropellament massiu a la Rambla, ja veig que no és un incident qualsevol. Surto volant cap al centre de coordinació muntat al Departament d’Interior. Aquesta rapidesa em permet arribar abans que tanquin les carreteres i es col·lapsin els accessos. Però no prens consciència real de tot fins molts dies després, quan s’acaba. Mentre estàs gestionant l’emergència, la prioritat és que la feina surti i surti bé. Com va plantejar la comunicació dels Mossos en aquell moment? Amb quins pilars? La transparència, el rigor i la vocació de servei. En totes i cadascuna de les informacions que donàvem, de les piulades que fèiem, ho teníem gravat. Havíem d’informar clarament de tot el que fos útil per intentar minimitzar el caos i el desconcert. La societat tenia dret de saber què estava passant, i també necessitava instruccions sobre què fer en cada cas. El 17-A va canviar la relació dels catalans amb els Mossos, però vostè va viure també els mesos posteriors i la tensió del Procés. Sí, i els Mossos i els seus comandaments eren exactament els mateixos: homes i dones amb vocació i convenciment que la seva feina és ajudar la gent, protegir-la, socórrer-la, garantir que es respecten els drets i també els deures de cadascú. En definitiva, vetllar per la bona convivència i la seguretat de tothom. No va ser fàcil de gestionar la sobreexposició tan exagerada, i involuntària, que va viure el cos. Després d’un atemptat tothom vol explicacions. Què no s’ha acabat d’entendre del 17-A? És difícil entendre que hi hagi qui busca causar tantíssim dolor, arribant a matar, persones que passegen tranquil·lament per Barcelona o Cambrils un dia d’agost. No és fàcil respondre a totes les preguntes que et passen pel cap quan, com a societat, et toca viure un atemptat terrorista. Sabem què i com va passar, però hi ha respostes més complexes que només podrien donar-les els terroristes. Llibres, pel·lícules, documentals... Dels que s’han publicat després, amb quin es queda. Per què? El més important és no oblidar mai que les víctimes ho veuen, ho llegeixen i encara ho pateixen. Cal no perdre-ho mai de vista.

“Sabem què i com va passar, però hi ha respostes que només podrien donar-les els terroristes”

Aquell 17 d’agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Subseus olímpiques a Osona

L’emblema de Vic, distingit

Vic i Barcelona, unides pel bus

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici de vuit metres a Setcases

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes