Què pot fer el Bisbat de Vic per combatre el canvi climàtic, com caldria millorar l’acollida d’immigrants o en quins aspectes és fonamental incrementar els nivells de transparència. Són tres exemples de temes que es podrien debatre en el marc del Sínode Diocesà que ara comença a caminar. Després que el bisbe Romà Casanova el convoqués formalment el setembre de l’any passat, a partir d’aquest dimarts es constituiran els primers grups de treball. El procés de reflexió s’allargarà tres anys i, al final, l’objectiu és haver discernit les línies de futur que prendrà l’Església de Vic, amb mesures concretes, aprovar la seva “aplicació per mitjà de decret” i, així, que “tots els cristians de la diòcesi les acullin i posin en pràctica”.
Segons fonts del Bisbat, les qüestions que es tractaran seran d’implicació local i “mai d’àmbit supradiocesà”, és a dir que en principi no està previst debatre sobre el celibat dels clergues o l’ordenació de dones, però les mateixes fonts també asseguren que els grups tindran llibertat i, per tant, que temes com aquests “poden sortir”.
El Sínode per l’Esperança, que és tal com se l’ha batejat, s’estructurarà en quatre etapes. La primera arrenca aquesta setmana i es correspon amb la “fase participativa de grups sinodals”, persones que es trobaran regularment durant dotze mesos per “pregar, escoltar” i mirar d’arribar a unes conclusions conjuntes. S’hi podrà incloure qualsevol aportació, però el Bisbat de Vic marca com a punt de partida tractar les necessitats de la gent en la nostra societat, “la novetat que pot aportar Jesús” sobre com resoldre-les, com les ha d’atendre l’Església i quina ha de ser la missió d’aquesta institució “en la nova època”.
En principi els grups tindran entre 5 i 15 membres, tots majors de 16 anys, i estan pensats en el marc de les parròquies, però també es podran constituir en altres àmbits, com ara associacions. Tradicionalment només hi podien participar religiosos, però per primera vegada s’obren a tots els membres de la diòcesi, incloent-hi laics. El Bisbat apunta, a més a més, que durant el Sínode també “està previst escoltar el parer d’experts en els diferents temes i realitats, així com la veu de persones no creients”.
Un cop superada la fase participativa de grups, les aportacions de cadascun es traslladaran a la Comissió del Sínode, que elaborà l’anomenat instrumentum laboris, un document de treball conjunt. Serà a partir d’aleshores quan el bisbe convocarà l’Assemblea Sinodal, “un centenar de persones representatives de tota la realitat diocesana” que es reuniran en diverses sessions per debatre els temes i redactar un nou document amb conclusions. “Després d’haver escoltat a tothom i valorat” aquest arxiu, el bisbe “discernirà i subscriurà les directius que prendrà l’Església de Vic”. Les línies de futur, amb propostes concretes, s’aprovaran per decret, de manera que es convertiran en norma en aquest Bisbat.
La convocatòria d’un Sínode com aquest es considera una mesura extraordinària. A Vic, l’últim havia estat el 1945, amb Joan Perelló al capdavant de la diòcesi, i l’anterior, el 1748, amb el bisbe Manuel Muñoz Guil. Romà Casanova l’ha convocat ara per “afrontar els nous reptes pastorals que es presenten a l’Església i per reflexionar sobre la seva missió i el que Déu vol per a la diòcesi de Vic”. El context: un canvi en la transmissió de la fe, abans “fonamentada al llarg dels segles en la família”, i un canvi d’època que “produeix una crisi d’identitat” que, alhora, “desdibuixa la missió del cristià i vocacions” com “el sacerdoci, el matrimoni o la vida religiosa”.
