Tot i que formalment no hi ha cap col·lectiu que hagi reivindicat l’acció, els últims dies ha corregut a través de les xarxes socials un vídeo on es pot veure almenys dues persones dipositant un explosiu al monòlit que hi ha a l’altura de Sant Martí de Riudeperes, al voral de la carretera entre Calldetenes i Sant Julià. El monument, inaugurat el 16 de novembre de 1941, recorda una desena de religiosos assassinats a pocs metres l’estiu del 1936 i consta al cens de simbologia franquista de la Generalitat. Es tracta d’una estructura de pedra d’uns quatre metres en què sobresurt una creu llatina, i que altres vegades ja havia rebut atacs. Els Maulets, per exemple, la van embolicar l’any 2008 i també ha aparegut pintada de blanc o amb estelades i consignes antifeixistes.
Segons l’historiador Xavier Cateura, el monòlit el va fer construir Ignasi Pascual Pons, propietari de Santa Margarita, una torre a l’entrada de Sant Julià que actualment es pot llogar per a esdeveniments. Pascual ostentava per herència el títol pontifici de marquès de Villota, ja que la seva besàvia havia estat una gran benefactora de l’Església i impulsora, per exemple, del temple del Tibidabo. La família vivia a Barcelona, al barri de Sarrià, però durant la Guerra Civil es va refugiar a Santa Margarita i és quan hauria decidit encarregar el monument en record de religiosos morts a mans de republicans durant els primers compassos del conflicte. Sempre segons la recerca de Cateura, que ha treballat en el dietari d’Ignasi Pascual, els assassinats s’haurien produït a tocar de l’església de Sant Martí de Riudeperes entre l’agost i el setembre de 1936.
El monument està dins de la finca de Santa Margarita però és accessible a peu a 25 metres de la carretera i porta la inscripció A los mártires caídos por Dios y por España, sota de la qual es reprodueix en castellà el nom d’una desena de religiosos: Jaume Serra Jordi, dominic originari d’Igualada que va ser vicari general de Vic i va morir afusellat el 13 d’agost; Joan Lladó Oller, canonge, també d’Igualada, assassinat el 20 d’agost als 54 anys; Josep Bisbal Oliveras, rector d’Artés, mort el 13 d’agost a l’edat de 52 anys; Ramon Clarà Canals, un vigatà beneficiari de la catedral que els republicans haurien executat igualment el dia 20 als 61 anys; Fortià Pujol i Codinachs, de Torelló, el cos del qual va ser localitzat el 4 de setembre; i altres homes dels quals EL 9 NOU no ha obtingut informació, com ara Josep Nogué Ordeix o Josep Nogué Roger. Al monòlit hi consta tan sols una dona: Maria Badia Flaquer “Sor Maria”, una carmelita del monestir de les Davallades de Vic que segons Cateuria hauria estat assassinada amb 32 anys.
En el vídeo que s’ha difós a través de les xarxes socials, els autors de l’atac al monument defensen que “s’ha mutilat el monòlit d’exaltació feixista perquè calia actuar davant la inacció dels nostres representants polítics, sigui quin sigui el seu color”. A hores d’ara l’estructura de pedra continua sent visible des de la carretera, però han caigut alguns dels carreus que en conformaven la creu. Al voltant sí que s’hi mantenen dos xiprers i quatre pedrissos que aguanten una cadena de ferro treballada.
