En les darreres setmanes la imatge del pantà de Masgrau de Taradell és impactant. Acostumat a veure’l a una capacitat d’aigua molt elevada, està sota mínims. El motiu, però, no està clar. La presa és propietat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i l’embassament, de l’Agència Catalana de l’Aigua. Cap d’aquestes dues institucions, consultades per l’Ajuntament de Taradell, hi està fent actuacions. Des del consistori taradellenc mostren la seva preocupació perquè “algú es dedica a buidar sense permís el pantà”, explicava aquest dimecres Joan Canó, regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Taradell. Tot apunta que “algú es dedica a obrir el sortidor al 100% perquè surti el màxim del cabal, quan normalment les vàlvules estan obertes només al 10% i això sense el consentiment de l’ACA no es pot fer”. A més a més, sumat que aquest estiu pràcticament no ha plogut, ha fet que hi quedi molt poca aigua.
Des de la primavera passada, l’Ajuntament s’ha posat en contacte i ha mantingut reunions amb l’ACA i el Departament, que espera que actuïn per evitar que es buidi, ja que com que cada vegada hi ha menys aigua, la presa està més alta i “hi ha molt perill”.
El pantà de Masgrau o de Taradell es va construir l’any 1980. Segons el conveni amb Icona (actual Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) la presa es va fer per evitar inundacions, però alhora havia de resoldre el problema de l’aigua a Taradell –fins al moment s’havia intentat solucionar amb la construcció de diversos pous–. Entre el 1980 i el 1981 es va fer la neteja, sanejament i la construcció de la presa, quedant a una capacitat total del voltant dels 50.000 mestres cúbics. Té una fondària des del peu de la presa de 9 metres, més de 300 metres de llargada i uns 40 d’amplada.
El pantà es va construir en uns terrenys molt a prop de la finca de Masgrau, cedits per aquest mateix propietari, que des de fa uns mesos reclama la titularitat de l’embassament, que continua però sent de l’ACA i de la Generalitat, que “són qui han d’actuar i prendre mesures per evitar que es continuï buidant”.
